La FoCAP critica els incentius per agilitzar les altes mèdiques
- Les baixes laborals condicionen el suport dels Comuns als pressupostos pels incentius que reben per agilitzar les altes mèdiques
- La metgessa de família Eva Segura, membre de FoCAP demana posar el focus en el sistema de baixes curtes i la patologia professional no assumida per les mútues
El pla del Govern per introduir incentius als equips d’atenció primària amb l’objectiu d’agilitzar les altes mèdiques ha generat un fort rebuig entre professionals sanitaris. La metgessa de família Eva Segura, membre de la junta del Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP), critica que aquestes mesures són “inequitatives, injustes i que coaccionen la nostra feina”.
“☕ Eva Segura del @_FoCAP_ critica els incentius per agilitzar les altes mèdiques | @esegurvi
— Cafè d'idees (@cafedidees_rtve) April 8, 2026
🗣️ "Són mesures inequitatives, injustes i que coaccionen el nostre treball. Atempta contra el codi deontològic"
📲 https://t.co/MrTxQlnBeM pic.twitter.com/Kyg4S1WN0F“
En una entrevista al 'Cafè d'idees' de La 2CAT i Ràdio 4, segons explica Segura, des d’aquest any una part del pressupost dels equips d’atenció primària depèn del compliment dels anomenats contractes per resultats (CPR). En concret, un 5% del pressupost dels CAP queda condicionat a l’assoliment d’uns objectius, entre els quals hi ha l’adaptació de la durada de les baixes laborals en patologies osteomusculars i de salut mental.
A més, aquests mateixos criteris també influeixen en una part variable del sou dels professionals sanitaris. “És la primera vegada que l’Institut Català de la Salut aplica aquests incentius de manera generalitzada, i ens hem trobat amb el fet consumat”, denuncia la metgessa.
"Atempta contra el codi deontològic"
Des de la FoCAP alerten que vincular compensacions econòmiques a la durada de les baixes pot trencar la confiança entre metge i pacient. "Si el pacient sap que jo tinc un estímul econòmic per donar-li l’alta abans, no pot confiar plenament que la decisió sigui estrictament clínica", afirma Segura.
La doctora considera que aquesta pràctica vulnera el codi deontològic i posa els professionals “a la pitjor de les situacions possibles”, obligats a decidir entre criteris mèdics i pressions econòmiques.
Les dades no avalen un abús de les baixes
Segura també qüestiona el relat del Govern i de la patronal sobre un suposat excés de baixes laborals. Segons dades de la Seguretat Social, assegura que Catalunya és la comunitat autònoma amb les baixes més curtes de l’Estat, amb una mitjana de 29 dies.
En termes relatius, el percentatge de treballadors que agafen una baixa ha passat del 5% el 2006 al 5,5% el 2025. “Això no justifica el discurs d’alarma”, sosté la metgessa, que recorda que l’augment absolut de baixes va lligat a l’increment del nombre d’afiliats dels últims anys.
Condicionants socials i patologia laboral
La FoCAP demana posar el focus en factors estructurals que influeixen en la salut de la població treballadora, com la precarietat laboral, la crisi d’habitatge o l’augment dels problemes de salut mental després de la pandèmia.
També denuncia que moltes patologies d’origen laboral no són reconegudes per les mútues, fet que acaba traslladant la responsabilitat als metges de família. "És un agent de correcció d'aquesta percepció que hi ha moltes baixes laborals", afirma Segura.
“☕ Eva Segura del @_FoCAP_ demana posar el focus en el sistema de baixes curtes i la patologia professional no assumida per les mútues | @esegurvi
— Cafè d'idees (@cafedidees_rtve) April 8, 2026
🗣️ "És un agent de correcció d'aquesta percepció que hi ha moltes baixes laborals"
📲 https://t.co/MrTxQlnBeM pic.twitter.com/C4qbin8F9z“
Pressupostos i condicions polítiques
Els Comuns han reclamat al Govern que faci marxa enrere amb aquests incentius com a condició per donar suport als pressupostos. Una exigència que reforça el debat sobre fins a quin punt les polítiques de contenció de la despesa poden interferir en l’atenció sanitària.
Des de la FoCAP reclamen obrir un debat de fons sobre el sistema de baixes curtes i plantegen models alternatius, com l’autodeclaració, que permetrien reduir burocràcia i alleugerir la pressió sobre l’atenció primària.
