El Govern aprovarà dimarts un primer paquet de mesures per la guerra a l'Orient Mitjà

Protecció a empreses i famílies, i implantació de renovables

Davant de l'augment de preus dels carburants, l'executiu preveu, d'una banda, ajudes directes a empreses i, d'altra banda, finançament bonificat a través de l'Institut Català de Finances (ICF), tot i que no ha concretat el volum de les ajudes i el cost que suposaran. La consellera ha remarcat que qualsevol ajuda anirà condicionada al manteniment dels llocs de treball associats.

En política fiscal, Romero ha afirmat que el Govern té "poc marge" però que està estudiant si toca algun impost propi establint "alguna excepció o rebaixa temporal". I ha fet referència al sector pesquer o agrícola. També ha indicat que no es poden incorporar propostes com ajudes per al lloguer tenint en compte que no hi ha pressupostos.

El Govern vol "intensificar" l'assessorament a les empreses per obrir nous mercats, tal com es va fer, per la crisi dels aranzels i aprofitar la conjuntura per "accelerar" la implantació de les energies renovables a través de línies de finançament per a l'autoconsum o "reforçant" el paper de l'Energètica, l'empresa pública comercialitzadora d'electricitat.

Inflació continguda a l'espera dels efectes de la guerra a l'Iran

A proposta dels grups parlamentaris, s'ha decidit crear un grup de treball per fer seguiment de l'augment dels preus i ser vigilants per tal que la rebaixa fiscal aprovada pel govern espanyol es traslladi a la butxaca dels ciutadans. La voluntat és que aquest grup no només faci tasques de vigilància, sinó que tingui capacitat d'actuar i prendre mesures si detecta pràctiques abusives.

Crítiques dels grups

A la reunió d'aquest divendres convocada pel Govern hi han assistit representants de tots els partits amb representació al Parlament, tret de Vox i Aliança Catalana. Junts per Catalunya ha lamentat que el Govern no tingui previst un "pla de xoc", ja que totes les mesures proposades són "estructurals" i no "conjunturals". El portaveu del grup parlamentari, Salvador Vergés, s'ha queixat que l'executiu hagi rebutjat algunes de les iniciatives, com ara rebaixes de l'IRPF a rendes baixes i mitjanes.

Des d'Esquerra Republicana, reclamen al Govern que no cedeixi i tingui capacitat de decisió en el disseny i execució dels ajuts estatals i europeus. La portaveu dels republicans al Parlament, Ester Capella, demana a l'executiu que "aixequi la mà" per poder decidir on van destinats els fons perquè "arribin on han d'arribar", i ha defensat la necessitat de "continuar blindant les estructures del país".

Segons Capella, el suport dels republicans al primer paquet anunciat pel Govern dependrà de "com quedin reflectides" les seves propostes i prioritats en 4 àmbits estratègics: món rural, empreses i treball, famílies i transició energètica.

El portaveu del Partit Popular al Parlament ha criticat la manca de “concreció” de les mesures anunciades pel Govern i són escèptics sobre la capacitat de la consellera de posar en marxa mesures efectives després d'haver "fracassat" en l'aprovació dels pressupostos. Juan Fernández diu que els popular també esperaran a veure el contingut del paquest que el Govern aprovarà dimarts per decidir quina serà la seva posició.

Els Comuns han posat l'accent en les mesures energètiques i ajudes al lloguer. En aquest sentit, el seu portaveu parlamentari, David Cid, ha proposat que la nova convocatòria dels ajuts al lloguer incorpori les 50.000 persones més que poden rebre'l, ja que s'ha aprovat el suplement de crèdit. També ha exigit recuperar el conveni caducat amb Endesa per pal·liar la pobresa energètica.

Mentrestant, la CUP vol que els ajuts del Govern a empreses estiguin molt acotats i condicionats. La diputada Laure Vega pensa que han de ser els beneficis empresarials els que cobreixin el cost del conflicte a l'Orient Mitjà i ha rebutjat les rebaixes fiscals perquè està convençuda que "hipotecarien els serveis públics".

Al mateix temps, ha demanat que la Generalitat plantegi mesures pròpies i no depengui del que es decideixi a la Moncloa i a Brussel·les.