Dels satèl·lits a la IA del MWC: les startups de casa nostra que volen posar el seu negoci en òrbita
- El Mobile World Congress 2026 torna a situar Barcelona com a aparador mundial de la innovació tecnològica
- En aquest escenari, diverses startups espanyoles intenten obrir-se pas enfront de gegants internacionals
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Al Mobile World Congress 2026, on la connectivitat satel·lital s’ha convertit en un dels grans protagonistes amb gegants com Starlink acaparant els focus, també hi ha espai perquè les empreses espanyoles juguin la seva pròpia batalla en la carrera espacial.
És el cas de Sateliot, el primer operador que connecta dispositius IoT estàndard a satèl·lits en òrbita baixa (LEO), a uns 600 quilòmetres d’altura. Traduït al llenguatge quotidià, significa que els dispositius habituals —com comptadors, sensors o infraestructures crítiques— poden connectar-se a internet via satèl·lit sense necessitat d’equips propietaris cars i fins i tot en llocs on no arriba la xarxa terrestre.
Jaume Sanpera, CEO de Sateliot, en l'estand de l'empresa en el MWC 2026 ACN
Connectivitat des de l'espai
Davant les grans constel·lacions que prometen banda ampla des de l’espai —és a dir, poder veure Netflix des del cim d’una muntanya—, Sateliot ha optat per l’especialització. Com resumeix el seu CEO i fundador, Jaume Sanpera: “Nosaltres no fem banda ampla, no fem imatges”.
Aquest enfocament li va permetre assolir una fita simbòlica i tecnològica: va ser la primera empresa del món a connectar un d’aquests dispositius estàndard directament a un satèl·lit des de l’espai. Però més enllà del titular, el veritable diferencial és el cost. Mentre que els dispositius satel·litals tradicionals oscil·len entre els 150 i els 350 euros, el model de Sateliot funciona amb dispositius que costen uns cinc euros.
Jaume Sanpera, CEO de Sateliot, en l'estand de l'empresa en el MWC 2026
Però el discurs de Sateliot va més enllà de la tecnologia. L’empresa ha situat la sobirania europea al centre del debat. En un context en què els serveis satel·litals poden veure’s condicionats per decisions geopolítiques, controlar la infraestructura esdevé una qüestió estratègica.
El fundador ho il·lustra amb un exemple contundent recordant unes paraules recents: “Si preguntes al ministre de Defensa d’Ucraïna si és necessària la sobirania, et dirà: ‘Els nostres drons connectats amb Starlink, quan creuen territoris ocupats pels russos, es desconnecten automàticament. Això significa sobirania. Significa que jo decideixo on necessito aquesta connectivitat’”.
I afegeix: “No parlo dels Estats Units, que poden ser molt amics o no tant, però tenen la seva agenda, que no és la nostra. Aquesta sobirania és el que us permetrà mantenir-vos en aquesta cursa, que és imprescindible”.
La seva proposta no pretén substituir la fibra ni el 5G urbà. Busca complementar la xarxa allà on no arriba: defensa, emergències, protecció civil o zones rurals i remotes. “Sobirania significa no només defensa, sinó també seguretat. En cas d’una apagada… ens quedem tots sense connexió i hi ha gent que necessita auxili i no pot trucar. Hi ha un 3% o un 4% de persones que no reben aquesta alerta i que estan enmig del bosc, i probablement són les que més la necessiten”, defensen.
Al congrés de telefonia, la companyia ha presentat el seu nou satèl·lit, Triton, i ha reafirmat el seu pla de desplegar fins a 450 satèl·lits en la seva tercera generació. A més, ha tancat un acord amb l’empresa alacantina PLD Space per utilitzar el llançador Miura 5, reforçant així una cadena de valor més autònoma davant dependències externes com SpaceX.
Hispasat o Open Cosmos són unes altres de les dues empreses relacionades amb la connectivitat via satelite en el MWC
La IA com a motor, les persones com a diferencial
La irrupció de la intel·ligència artificial durant l’últim any ha redefinit el tauler competitiu del sector tecnològic i, especialment, en l’àmbit del mobile i dels serveis digitals. En aquest context, Roams ha decidit convertir la IA en una palanca estratègica sense renunciar al seu principal tret distintiu: l’atenció humana.
Gonzalo Renedo, director tècnic de la companyia, explica que l’impacte ha estat immediat. Amb el mateix nombre de desenvolupadors i equips que l’any anterior, l’empresa ha aconseguit multiplicar per cinc la seva productivitat.
La clau no ha estat simplement incorporar eines de moda, sinó estructurar la innovació. A finals del 2023, la companyia va crear un departament específic dedicat a analitzar noves tecnologies, prototipar solucions i determinar quines implementacions aporten valor real al negoci.
La velocitat d’evolució del sector obliga a una vigilància constant. “Pràcticament cada setmana tot evoluciona: apareix una nova tecnologia, un nou model, canvia el paradigma, canvia tot”, expliquen des de la direcció tècnica.
Una part de l'equip de Roams amb el premi a la millor empresa del Pavellón d'Espanya en el MWC
“Tots els models que utilitzem són propis“
Per això, més que perseguir tendències, Roams aposta per adoptar de manera selectiva la seva pròpia intel·ligència artificial: “Tots els models que utilitzem són propis, perquè és més fàcil controlar les dades, no exposes dades crítiques a tercers i tenim la capacitat de desenvolupament per adaptar-nos a les necessitats”. La intel·ligència artificial ja forma part del dia a dia de l’empresa en diversos àmbits: desenvolupament, màrqueting, operacions i equips comercials, a través d’agents que optimitzen processos i redueixen temps. Malgrat això, la companyia marca una línia vermella clara: la IA no substituirà el contacte humà amb el client.
A diferència d’altres empreses que avancen cap a models totalment automatitzats, Roams utilitza la tecnologia com a suport intern per als seus agents, però manté l’atenció personalitzada com a eix central de la seva proposta. Consideren que la confiança, la proximitat i la possibilitat de parlar sempre amb el mateix gestor generen una relació a llarg termini difícilment replicable per un bot.
Hi ha 20 milions de llars a Espanya, i potser el 15%, que és completament digital, no els necessita, però el 85% sí, asseguren.
“És un model que està tenint una acollida brutal al mercat“
“És un model que està tenint una acollida brutal al mercat: la gent ens felicita constantment per fer una cosa que ningú més fa. Poden parlar realment amb una altra persona, coneixen el nom del seu gestor i això genera una relació de confiança”, explica el CEO de l’empresa, Eduardo Delgado.
Aquesta filosofia també els diferencia de comparadors tradicionals com Rastreator o Selectra. Mentre aquests centren la seva activitat en la comparació i la venda puntual, aquesta empresa nascuda fa 13 anys a Palència, on treballen 60 persones, amb 10 més a Madrid i 10 deslocalitzades, aposta per l’acompanyament continu.
En paral·lel, l’empresa necessita més mans. Actualment compta amb 37 agents al seu contact center propi —no subcontractat— i preveu arribar al centenar abans que acabi l’any. El repte és créixer sense perdre el component humà que, paradoxalment en plena era de l’automatització, s’ha convertit en el seu principal avantatge competitiu.
Innovar limitant: la paradoxa del smartphone “tonto”
En plena batalla per l’atenció i en la cursa per integrar cada vegada més intel·ligència artificial, aplicacions i estímuls als smartphones, una startup barcelonina ha decidit anar en direcció contrària. Balance Phone proposa un mòbil que no competeix per afegir funcions i ha convertit la limitació i el minimalisme en la seva principal innovació.
Albert Beltrán, cofundador del projecte, ho resumeix així: “Tornem a la funcionalitat i a fer que el mòbil sigui una eina i no una font de distracció”. La proposta consisteix a mantenir totes les aplicacions del dia a dia —bancs, mapes, pagaments o eines de treball— i bloquejar de manera intel·ligent el que consideren contingut addictiu: xarxes socials, jocs, pornografia o plataformes de streaming.
“Saber detectar què és addictiu i què no ho és és un repte tècnic molt gran“
“Hi ha molta tecnologia al darrere, perquè hi ha 4 milions d’aplicacions i 40.000 milions de webs, i saber detectar què és addictiu i què no ho és és un repte tècnic molt gran”, expliquen des de Balance Phone. Un detall: WhatsApp no està exclosa perquè està catalogada com una aplicació de missatgeria.
Balance Phone bloqueja de manera intel·ligent allò que considera contingut addictiu.
Lluny d’apostar pel concepte de “mòbil tonto”, la companyia ha desenvolupat un sistema basat en intel·ligència artificial capaç d’analitzar i categoritzar milions d’aplicacions i milers de milions de pàgines web per discernir què és funcional i què fomenta el consum compulsiu.
En només un any al mercat, Balance Phone ha arribat als 6.000 usuaris actius i preveu superar els 30.000 aquest any.El temps d’ús és un dels indicadors més destacats. “Ens diuen que els hem canviat la vida perquè el temps mitjà d’ús dels nostres usuaris és d’una hora i mitja al dia, davant de les cinc hores de mitjana a la societat espanyola”, explica Beltrán.
Ser específics dona avantatge
Com cada any, també surten a la carrera les empreses emergents. El colofó el marca la gala dels 4YFN Awards, que reconeixen el lideratge d'aquestes startups en innovació tecnològica i el seu potencial per a marcar la pauta en els seus respectius sectors. Entre els finalistes espanyols es troben precisament Dost i Neural Trust.
En la carrera tecnològica per automatitzar i optimitzar processos empresarials, Dost ha trobat el seu avantatge competitiu en la precisió i adaptabilitat de la seva intel·ligència artificial nativa. El programa d'ordinador que han dissenyat se centra en la conciliació financera, i assegura que les ordres de compra, albarans i factures coincideixin línia a línia, la qual cosa permet detectar errors en documents complexos de centenars de pàgines —per exemple, factures d'aerolínies amb diferents unitats de mesura— de manera immediata, evitant la revisió manual exhaustiva.
Stand de Dost en el Mobile World Congress Beatriz Gálvez
El que farà és trobar l'error exactament on està. Et dirà, està en la pàgina número 3, en l'article número 2, per exemple. Aquest llegir línia a línia significa que fa com, troba l'agulla del paller. Quan altres solucions el que et diran és: ‘busca't la vida en la factura número 3, que t'hauràs de llegir mà a mà no sé quants articles de línies”, assenyala Ariadna Batlle, directora de Màrqueting de l'empresa.
A més, el seu sistema no depèn de plantilles rígides com els sistemes tradicionals, i els permet adaptar-se a documents amb formats variats i als casos d'ús específics de cada client. “Òbviament tenim competidors. I més en el mercat britànic, que és un mercat molt més madur, on encara la competència és més feroç", admet Batlle. De fet, fa a penes un any també s'han expandit a Regne Units després de més de 5 anys a Espanya. La companyia ja compta amb més de 150 clients i manté equips a Barcelona, Madrid, Londres i el Pakistan, des d'on es lidera el desenvolupament tecnològic.
Seguretat per a la intel·ligència artificial
En la cursa global per la ciberseguretat de la intel·ligència artificial, liderada per Israel i el Regne Unit, l’empresa emergent Neural Trust busca marcar la diferència protegint la intel·ligència artificial a empreses de tot el continent.
"Nosaltres som com el tallafocs que protegeix els chatbots i els agents de qualsevol mena d’atac, al·lucinació o filtració de dades, que són una sèrie d’atacs molt perillosos per a empreses com els bancs o les asseguradores, perquè si filtren les seves dades poden patir una gran crisi reputacional", subratlla Rodrigo Fernández, responsable de creixement de Neural Trust.
Ambient d'un dels passadissos del 4YFN
"Guanyem o no, simplement ser aquí ja és una visibilitat enorme i és l’oportunitat de donar-nos a conèixer i expandir la nostra xarxa de socis i de clients", destaca Fernández sobre la importància dels premis i de la seva participació al Mobile.
Amb 20 clients internacionals i plans d’expansió global, Neural Trust demostra que Europa no només participa en la cursa tecnològica, sinó que pot competir al nivell dels gegants mundials en innovació i seguretat d’IA.
Les empreses espanyoles que han passat pel Mobile World Congress demostren que competir en la nova cursa tecnològica no sempre significa córrer més ràpid, sinó trobar l’angle adequat per enlairar-se. L’aposta espanyola sembla clara: especialització, talent i capacitat per detectar oportunitats on altres encara no miren. Tot plegat amb una missió, cadascuna en el seu àmbit: posar el seu negoci —i potser també part de l’ecosistema tecnològic europeu— en òrbita.
