Unitat a l’esquerra del PSOE: què separa el pla de Rufián de la refundació de Sumar?
- Rufián defensa confluències amb repartiment territorial
- Sumar redissenya una coalició amb lideratges corals i projecte propi
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Enmig de la reflexió sobre com reordenar i enfortir l’esquerra a l’Estat per plantar cara a l’extrema dreta, el Consell Nacional d’ERC ha aprovat la creació del seu primer corrent intern, Àgora Republicana, impulsat per Joan Tardà, que aposta per un front d'esquerres.
Tardà defensa ara aliances més àmplies amb altres forces, en línia amb les propostes de Gabriel Rufián a escala estatal que ha sacsejat el debat polític de la darrera setmana. De moment, sembla lluny de quallar. Busquem per què?
Confrontació entre Sumar i Podemos
Els partits integrants de SUMAR —Movimento Sumar, Izquierda Unida, Más Madrid i els Comuns— han renovat el compromís d’anar junts a les pròximes eleccions generals, insistint que “no sobra ningú” i convidant Podem a incorporar-s’hi. Però el partit liderat per Ione Belarra i Irene Montero rebutja aquesta opció.
En una entrevista a RNE i Ràdio 4, la coordinadora general de Podem Catalunya, Maria Pozuelo, ha carregat durament contra la refundació de Sumar, que considera “la repetició d’un model fracassat”. Assegura que tornar a unir els mateixos partits no ha aportat una esquerra valenta i transformadora, especialment en qüestions com l’habitatge.
Pel que fa a la proposta recent de Gabriel Rufián, la defineix com a "ocurrències que busquen reforçar el seu focus mediàtic abans de les generals" i que “resten atenció” al que és realment important: "transformar la vida de la gent".
Diferències i similituds de les propostes
Tant Gabriel Rufián (ERC) com els partits de Sumar comparteixen el propòsit de frenar PP i Vox a les urnes i reconstruir un espai ampli a l’esquerra del PSOE. Coincideixen també a obrir la porta a més forces d’esquerres per sumar capacitats en les pròximes generals. Rufián planteja una enginyeria electoral explícita, Sumar manté una lògica de coalició pendent de perfilar.
- Rufián proposa un “repartiment de províncies” perquè s’hi presenti el partit amb més arrelament a cada territori, tot matisant després que no demana retirades sinó confluències per maximitzar escons davant Vox.
- Sumar parla de noves fórmules per optimitzar resultats, però sense detalls concrets de moment. A l’interior de la coalició, actors com Más Madrid, Compromís o Més per Mallorca reclamen que les forces territorials guanyin protagonisme i caps de llista a casa seva.
- Rufián admet que el seu és un marc encara obert: prioritzar el “com” per sobre del “què” i el “qui”, amb l’esbós de “tres o quatre punts programàtics” i coordinació interparlamentària posterior.
- Sumar anuncia una refundació (amb nou nom per definir) després de mesos de treball intern, reivindicant projecte i no només arquitectura electoral. Aquí, la diferència és temporal i metodològica: Rufián vol accelerar la mecànica de cooperació; Sumar vol solidificar el relat i l’oferta programàtica.
- Rufián no aclareix si lideraria el front que proposa.
- A Sumar, el lideratge també és una incògnita: Yolanda Díaz no va aparèixer a l’acte de refundació per cedir protagonisme a les sigles, i la coalició defensa lideratges corals, diferenciats per territoris.
