La Unitat Forense de tràfic d’éssers humans atén prop de 100 víctimes
- La Unitat de Valoració Forense de Víctimes de Tràfic d’Éssers Humans de Catalunya és única a l’Estat i ha valorat gairebé 100 casos des del 2022
- Els informes pericials són clau per a la protecció de les víctimes i per a la presa de decisions judicials en processos vinculats a l’explotació humana
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Quan la justícia mira de prop, el tràfic de persones deixa de ser invisible: la Unitat de Valoració Forense de Víctimes de Tràfic d’Éssers Humans de Catalunya ha posat el focus sobre gairebé 100 víctimes en només tres anys, amb una atenció que combina ciència, drets humans i urgència judicial.
Des del maig del 2022, aquesta unitat de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC) ha atès, en concret, 98 casos, 20 dels quals només en el que portem d'aquest 2025. Aquesta unitat, pionera a l'Estat espanyol, realitza valoracions mèdiques, psicològiques i socials a petició judicial per contribuir a l’atenció integral de les víctimes i a una millor administració de justícia.
A qui atén?
La major part dels casos atesos són de tràfic amb finalitats d’explotació sexual, principalment dones joves i, en alguns casos, persones trans. No obstant això, en els darrers mesos ha augmentat el nombre d’actuacions en contextos d’explotació laboral, amb víctimes masculines joves. També s’han detectat situacions més puntuals relacionades amb mendicitat forçada, matrimonis forçats o criminalitat imposada.
Valoracions clau per als jutjats
L’activació de la unitat es fa sempre per petició dels òrgans judicials. Els informes resultants tenen un pes determinant en els processos penals, ja que aporten coneixement científic sobre la situació física i emocional de la víctima, sovint clau per determinar la gravetat dels fets o les mesures de protecció.
Segons la responsable mèdica, Elena Cano, "si es posa la mirada al tràfic d’éssers humans, és normal que se’n detectin més casos". L'abordatge en aquest tipus de casos es fa de manera multidisciplinària. Segons la Dra. Cano “és fonamental tenir present i posar en consideració l’origen i les creences de les víctimes per l’impacte que aquestes poden tenir en la captació d’aquestes persones i, des d’un aspecte sanitari per com pot influir la cultura i el sistema de valors en l’expressió dels símptomes clínics, de valoració o posttraumàtics”.
Com treballen?
La unitat treballa en coordinació amb altres serveis especialitzats com la Unitat de Psiquiatria Transcultural de l’Hospital Vall d’Hebron i entitats socials que atenen víctimes de tràfic, així com amb els cossos policials i oficines d’atenció a la víctima. L’atenció es fa des d’un enfocament multidisciplinari que integra salut física i mental i context sociocultural.
La Unitat forma part d’una estratègia per adaptar els serveis forenses als nous reptes en matèria de delictes contra els drets humans. Segons el director de l’IMLCFC, Eneko Barberia, “l’aposta que hem fet des de l'IMLCFC per disposar d’un equip cada vegada més ampli de professionals de la medicina forense degudament formats i preparats per intervenir en aquests casos en tot el territori”.
