Tattan, migrant kurd sobre el terratrèmol a Síria: "Les famílies kurdes estan al carrer sense ajuda"
El terratrèmol de fa dues setmanes a Síria i Turquia ja acumula més de 45.000 víctimes mortals. Els rescats fa dies que duren, però cada vegada hi ha menys esperança de trobar supervivents. Per aquests supervivents, el futur que els queda és totalment incert després d'una catàstrofe d'aquestes dimensions.
El Cafè d'Idees ha pogut entrevistar Rami Tattan, un jove kurd que va marxar de Síria fa sis anys fugint de la guerra. Gemma Nierga ha parlat, juntament amb Carles Fernández i Manel Manchón, de com ha afectat el terratrèmol a la seva família i els habitants de la seva ciutat.
PREGUNTA: Rami, tu vius aquí, però tens família a Alepo. Quina és la situació dels teus familiars?
RESPOSTA: Jo tinc família a Alepo ciutat, però també als pobles de la regió de Rojava, la zona kurda. Concretament, són al poble de Jenderes, un poble a 80 km d'Alepo que ha patit molts danys pel terratrèmol. S'han destruït més de 300 cases i ha deixat més de 400 famílies al carrer. Pel fet que estan en una zona una mica complicada, no estan rebent cap mena d'ajuda.
“"S'han destruït més de 300 cases i ha deixat més de 400 famílies al carrer". “
P: Ningú els està ajudant?
R: Els primers dies després del terratrèmol no hi havia ningú que pogués ajudar: ni equips de rescat, ni aliments, ni medicina, ni res. El dia 9 de febrer ja va començar a arribar certa ajuda, però no la suficient.
P: Llavors com viu la gent? Els veïns s'ajuden entre ells, imagino?
R: Depèn de la zona... La gent del poble de Jenderes està vivint al carrer, amb tendes de campanya que han arribat durant els últims dies. No tenen aigua corrent ni potable i tampoc tenen menjar. La gent d'Alepo, de la ciutat, estan vivint entre mesquites, parcs i el carrer.
P: Rami, tu vas marxar de Síria fa uns sis anys per la guerra. Parlem d'un país que abans del terratrèmol ja vivia una situació molt vulnerable i un context polític molt complicat. Tu per què vas decidir marxar?
Jo em vaig trobar que cada dia quan sortia de casa per anar a l'escola m'havia d'acomiadar de la meva mare sense saber si la tornaria a veure o si moriria, com els estava passant a tants. Vaig veure que el meu futur se m'estava escapant davant meu. Jo no volia ser militar: no volia matar ningú ni volia morir sense tenir-ne cap culpa, així que vaig decidir marxar.
“"Cada dia quan sortia de casa per anar a l'escola m'havia d'acomiadar de la meva mare sense saber si la tornaria a veure."“
P: Quin futur esperes que tingui la teva terra, la zona kurda?
R: Diuen que aquesta zona no la vol ningú, però llavors perquè són sempre allà? La zona és especialment important perquè té terres d'oliveres i més de la meitat de la ciutat d'Alepo s'alimenta de les terres de Rojava.
Jo no sé què passarà, però dependrà de qui es quedi amb la zona. Si se la queden els militars turcs passarà a ser part de Turquia, com tants altres territoris que abans formaven part de Síria i ara són turcs. Si se la queden els kurds, serà part del Kurdistan.
P: Ara amb l'ajuda humanitària i la intervenció d'Occident pel terratrèmol seria un bon moment per condicionar Erdogan amb la causa kurda?
R: És una situació molt complicada. Aquí en podem parlar lliurement perquè tenim llibertat d'expressió, però allà pots acabar a llocs molt llunyans si et poses en el tema. Amb el terratrèmol s'està complicant encara més. Hi ha una part del govern turc que està en contra dels refugiats i estan aprofitant la situació.
“"Amb el terratrèmol s'està complicant encara més. Hi ha una part del govern turc que està en contra dels refugiats i estan aprofitant la situació." “
P: Tu has creat el teu projecte "Joven de guerra" i et dediques a explicar què vol dir ser refugiat.
R: Un dels motius d'aquest projecte era explicar qui som nosaltres, d'on venim i perquè hem vingut. A banda dels joves d'aquí, també expliquem a altres joves emigrats com nosaltres que ells poden amb tot, que valen molt, perquè han posat la seva vida en perill viatjant amb pastera, o sota un camió per arribar fins aquí i tenir una vida millor. I als joves d'aquí sempre els dic una frase: estima i respecta el teu país, perquè si perds el teu país perdràs la teva identitat, com ens va passar a tants joves sirians.
