Joaquim Ventalló: el traductor de Tintin que va fer el primer partit de futbol en català a la ràdio

• Joaquim Ventalló va narrar, fa un segle, el primer partit de futbol en català a la ràdio, el 8 d'abril del 1928
• Nascut a Terrassa i periodista, va ser també el pioner a traduir els àlbums de Tintín a la llengua catalana

Joaquim Ventalló, nascut a Terrassa el 1899, va començar a treballar de periodista a la premsa escrita de la ciutat. Amb 29 anys ja havia escrit de temes molt diversos, també esportius. Quan se li va presentar l'ocasió, va fer el primer partit en català a la ràdio, i coneixedor com era del francès, va decidir traduir l'obra més coneguda del belga Georges Remi, que signava com a Hergé, les aventures de Tintín.

Un periodista tot terreny i implicat políticament que va rebre amb gran satisfacció la II República, va ser perseguit pels anarquistes, depurat pel franquisme i guardonat amb la Creu de Sant Jordi el 1984 va rebre la Creu de Sant Jordi de mans del president Jordi Pujol.

Companys de feina de renom

Joan Casanellas i Ibars, advocat i polític, va finançar un nou setmanari, d'esquerres però independent, anomenat L'Opinió. Ventalló hi va entrar a treballar i hi va conèixer personalitats com Josep Maria de Sagarra o Carles Soldevila. Casanellas va ser un dels únics quatre diputats de la Generalitat escollits a les eleccions del 1932 que van poder tornar de l'exili i viure els inicis de la recuperació de les institucions catalanes a finals dels anys setanta.

El mateix any que col·laborava amb L'Opinió, Ventalló va retransmetre un partit de futbol per ràdio, que seria història dels mitjans de comunicació del país.

El primer partit de futbol, en català, a la ràdio

Va ser a les ones de Ràdio Barcelona, la primera emissora de Catalunya i de l'estat, creada per la cooperativa catalana Ràdio Associació de Catalunya el 1924. El partit, un enfrontament de Copa entre el Barça i el Real Unión d'Irun, al camp dels bascos, i que era molt important. Tots dos equips havien guanyat dues vegades el campionat els anys anteriors.

Els culers els entrenava l'austrohongarès Richard Kohn, anomenat també Jack Dombi. A la plantilla jugaven l'hongarès Ferenc Plattko, Walter, Mas, Castillo, Guzmán, Carulla, Piera, Josep Sastre, Josep Samitier, Arocha i Manel Parera. La retransmissió de Ventalló va durar unes tres hores. Finalment, va guanyar el Futbol Club Barcelona per dos gols a tres.

El club català va aconseguir guanyar el campionat un parell de mesos més tard, a Santander, i l'any següent, el 1929, ja es va crear el títol de Lliga. Joaquim Ventalló va escriure la biografia de Pep Samitier, amb el pseudònim d'August Berenguer, titulada 'Josep Samitier: l’home i el jugador'.

Per Ventalló, fer de periodista era també una manera de militar políticament. No va ser fins al 1931, però, que es va afiliar a Esquerra Republicana de Catalunya. Ventalló explica com va anar a portar una donació a Francesc Macià, quan era a l'exili, i com ell li proposà entrar a les llistes d'Esquerra Republicana perquè hi volia periodistes.

D'aquells primers anys a la premsa, de la seva trobada amb Macià, i de com va viure moments polítics destacats, en va parlar Joaquim Ventalló, al costat del periodista Josep Maria Lladó i del fotògraf Agustí Centelles, al programa Memòria Popular.

Amb el pas dels mesos i dels anys, no gaires, arribà el trencament. L'anomenat 'Grup de L'Opinió' lluitava per dirigir ERC davant d'altres grups. Estaven en contra dels independentistes i es consideraven, com a part dels fundadors del partit, els veritables dipositaris dels ideals originaris. A més, veien Francesc Macià massa autoritari i els militants 'Estat Català, indisciplinats.

Així, el 1933, Joaquim Ventalló va abandonar ERC amb el conseller d'obres Públiques i fundador de L'Opinió, Joan Lluhí i Vallescà, el finançador del setmanari, Joan Casanellas i el conseller de Governació, i futur president de la Generalitat, Josep Tarradellas. Tots tres van crear una altra formació política, el Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra.

Ventalló va ser el director, entre 1931 i 1934, de L'Opinió. I en un capítol del programa Crear i viure, dedicat al fotògraf Agustí Centelles, el 1983, explicava com era la fotografia a la premsa escrita. Ho podeu veure clicant aquí.

Més endavant, Ventalló va dirigir, fins al 1936, el setmanari La Rambla. Aquesta publicació l'havia fundat Josep Sunyol, president del Barça i de la Federació Catalana de Futbol, militant destacat d'ERC, diputat al Congrés durant la República, i assassinat pels franquistes durant la Guerra Civil.

Anys difícils

La FAI, Federació Anarquista Ibèrica, va perseguir Ventalló durant la guerra, i ell va decidir marxar a França. Va tornar a Barcelona el 1943, però va ser 'depurat' per les autoritats, és a dir, que el van declarar un professional contrari al règim i li van prohibir fer de periodista. Per viure, va fer de comercial. No va tornar a escriure per una publicació fins al 1967, quan va començar a col·laborar a Destino, La Vanguardia, Tele/Estel i el Recull de Blanes, i va fer moltes conferències sobre els problemes de l'ensenyament a Catalunya, tema del qual va escriure quatre llibres.

A la ràdio va retrobar Josep Maria Lladó, un dels periodistes pioners de TVE Catalunya, i que a Miramar va ser el primer editor del primer informatiu, Mare Nostrum.

Una joia de llibre

Home instruït i bon coneixedor de la llengua, Ventalló va ser molt llest en aplicar la saviesa popular per a traduir els llibres de les aventures de Tintín, escrits per Hergé. El millor amic del jove, el vell llop de mar Haddock, xerra a tort i a dret i malparla sense miraments. El traductor va saber trobar cada expressió justa, en català, un seguit d'insults que els lectors d'aquests còmics no han pogut oblidar mai.

Ventalló va descobrir Tintín a l'exili, i es va indignar per les traduccions tan dolentes que s'havien fet en castellà. Va escriure a Albert Manent, fill del poeta Marià Manent, li ho va explicar i es va oferir a traduir els còmics al català, de franc si calia. Per Sant Jordi del 1964 va sortir el primer títol en llengua catalana: Les Joies de la Castafiore.

Poder llegir en català era tota una alegria a la Catalunya dels anys seixanta. Molts van conèixer l'obra d'Hergé gràcies a aquestes traduccions. Els fills de Ventalló també l'ajudaven, i fins i tot consultava els pescadors del Port de la Selva. Ventalló va morir el 1996, amb 97 anys, però molt més tard, el 2011, es va publicar un llibre a nom seu: Llamp de llamp de rellamp de contrarellamp! 

Els insults del capità Haddock

Aquesta obra presenta 800 renecs que Joaquim Ventalló va reunir en traduir Tintín durant 27 anys, apuntant una per una totes les paraulotes del malcarat capità Archibald Haddock.

A més del conegudíssim 'llamp de llamp de rellamp', Ventalló posava en boca del personatge expressions com 'tros de quòniam', xitxarel·lo escarransit', 'mona de figureta dels Pastorets', 'espolsa sacs', 'llepa cassoles'... A final del llibre, a l'epíleg, August Rafanell Vall-llosera, Historiador de la llengua, escriu 'els insults de Ventalló, de tan bonics, deixen de ser insults. Són uns insults que no ha proferit mai ningú. Són pura literatura'.

Per tota aquesta trajectòria, la va ser concedida la Creu de Sant Jordi l'any 1984, moment que recullen aquestes imatges.

Durant uns anys al final de la seva vida, Ventalló va ser considerat el degà dels periodistes. Els anys que no va poder publicar els va ben bescanviar pels seus articles i la feina amb Tintín, amb el que tants nens i nenes han pogut llegir en la seva pròpia llengua des de ben petits.