El dia que Barcelona es va omplir per reivindicar l'autonomia per Andalusia
- Avui, Dia d'Andalusia, recordem les manifestacions d'andalusos que reivindicaven des de Catalunya l'autonomia per a la seva comunitat
- Hem recuperat de l'Arxiu de TVE Catalunya imatges de milers de persones amb banderes blanques i verdes, a finals dels anys 70
El Dia d'Andalusia se celebra a aquesta nacionalitat històrica el 28 de febrer, perquè és la data que els andalusos van ratificar en referèndum l'aprovació de la seva autonomia, el 1980.
Abans es feia el 4 de desembre, perquè aquell dia del 1977, es van fer grans manifestacions per reclamar precisament ser comunitat autònoma. L'Arxiu de TVE Catalunya conserva us ofereix les de la gran manifestació que va omplir els carrers de Barcelona amb milers de banderes blanques i verdes.
És gairebé una icona, una representació del que va ser a Catalunya la presència de tants andalusos que, a finals dels anys setanta, sortien al carrer i es feien presents i reivindicaven un millor futur també per la seva terra d'origen.
La històrica jornada del 4 de desembre del 1977
Va ser en diumenge, i les estimacions parlaven de dues-centes mil persones. La manifestació va començar a la plaça de Catalunya. Entre les banderes andaluses, una gran pancarta amb una frase mítica de Blas Infante (1885-1936), considerat el pare de la pàtria andalusa: 'Castilla es ancha, pero no en Andalucía' .
A la Transició, ha quedat clar que els territoris històrics són Galícia, el País Basc, Catalunya i Andalusia. La gent està al cas dels polítics i representants a les Corts i al Senat, de les competències i de qui manarà sobre qui. Es discuteix quantes autonomies existiran i quines tindran més privilegis. Es tracta de deixar clara la voluntat del poble, en contraposició a l'expressió de mil anys abans, de la Reconquesta, "ancha es Castilla", quan els reis castellans afegien als seus dominis les terres poblades pels musulmans.
Un altre enregistrament d'aquesta mateixa manifestació del primer diumenge de desembre del 1977, mostra alguna ikurriña entre la multitud i la façana del Palau de la Generalitat. Aquestes imatges són les que es van emetre a la Primera cadena a les 'Noticias del domingo' per a tot Espanya. S'enregistraven en cinema i desgraciadament no se'n conserva ni el so original ni les paraules que els líders adrecen a la gent, però són sens dubte un document de gran valor històric.
La bandera d'Andalusia que s'anomena arbonaida. La va crear també Blas Infante, i el nom ve de la paraula andalusina 'albulaida', que vol dir 'la meva terra'. Els colors els va triar perquè el verd simbolitza l'esperança i el blanc, la pau. Aquestes manifestacions amb tantes banderes andaluses ja no es veuen als carrers de Catalunya, i van ser un crit que va deixar clara la voluntat del poble, la seva presència i força en aquella època d'incertesa que unia incertesa i entusiasme.
'Andalusia, encara abandonada'
Aquest és el títol que va donar al seu reportatge a Giravolt el periodista Xavier Caño, el desembre del 1977, Andalusia encara abandonada. És un excel·lent testimoni d'aquells anys, d'aquella emigració que venia de tan a prop i que patia i sentia com tants que fan el pas de deixar casa seva. Caño reflexionava sobre les causes d'aquella expatriació, la càmera recorria pobles i carrers, les cases i encara més, els rostres. Retrata l'època, la pobresa, el desengany.
La situació econòmica a Andalusia obligava molts a emigrar a Catalunya. Sevilla, Càdis, Matagorda, Puerto Real, la tancada a l'església de Bellavista, a la capital andalusa, gairebé l'últim recurs dels treballadors de la fàbrica Recalux: les drassanes gaditanes, amb un atur creixent, el camp, sense regadiu perquè el cacic no vol pagar un sou digne... De situacions com aquestes se'n vivia arreu de la comunitat.
El dramatisme de l'atur abocava famílies senceres a una vida de misèria, com expliquen els entrevistats. El tren s'omplia dia sí i dia també, cap a Catalunya. Molts van aportar, al moviment obrer català, la seva pròpia força i formació sindical.
