Quins factors influeixen en la decisió de ser pares?

• Maria Lluisa Ferrerós, psicòloga i experta en criança i família, considera que ser pares està molt idealitzat
• L'actor David Selvas explica com va ser el procés per adoptar a la seva filla

Farem el que podrem - La Decisió

Les persones s'ho repensen massa a l'hora de ser pares? Potser sí. I és que no és per menys. Es tracta d'una decisió molt important que marca un abans i un després en les vides dels qui decideixen fer aquest gran pas. Fa dècades, però, gairebé ningú es replantejava aquesta qüestió, es donava per fet. Ara, això ha canviat. Quins són, per tant, els factors que influeixen en la decisió de ser pares?  

Idealització

La maternitat s’ha convertit en objecte de desig per moltes persones perquè les realitza i forma part del seu projecte vital. Maria Lluisa Ferrerós, psicòloga i experta en criança i família, considera, però que ser pares està molt idealitzat. S’ha convertit en una cosa molt important dins del projecte vital d’una persona, inclús tant que la societat s’ha dividit en dos: els que pensen que ser pares és una fita a aconseguir molt important a la seva vida i els que consideren que es pot viure sense ser-ho. Tots dos punts de vista són igualment vàlids, però les creences que cadascú arrossega influeixen en la decisió.

Els actors Clara Segura i David Selvas expliquen al programa 'Farem el que podrem', presentat per Gemma Nierga, com, de manera natural o per adopció, l’arribada dels seus fills i filles els ha canviat la vida.

Crisi de les cures

Si molts dubten sobre si ser pares o no també és perquè travessem una gran crisi de les cures. Segons creu l'antropòloga i investigadora d'AFIN-UAB, Bruna Álvarez, les dones endarrereixen la maternitat perquè en el moment que biològicament haurien de tenir els seus fills estan fent altres coses, com per exemple estudiar o trobar una estabilitat laboral. Si en aquests moments, no hi ha ningú més que pugui assumir aquestes cures, decideixen no tenir fills. Però, on són els homes? Si els homes s’haguessin incorporat en aquest espai de cures, les dones podrien continuar tenint fills amb 25 anys? Per què cau sobre elles tota la responsabilitat?

L'antropòloga Bruna Álvarez explica que hi ha molts contextos socioculturals molt diferents que tenen una idea de tribu o xarxa on els infants estan inclosos en contextos molt més precaritzats en la societat. La recerca que va realitzar la investigadora la va portar a pensar que la decisió de ser mare estava vinculada, paradoxalment, a la mateixa decisió. "Si jo m'he d'esperar a tenir fills, perquè ho decideixo jo, vol dir que jo acabo assumint tota la responsabilitat", conclou.

L'instint

En què s’ha convertit aquell instint animal de reproduir-se? Abans els fills arribaven, ara s’han convertit en un objecte de desig, en una decisió volguda i reflexionada. Molts pares d'avui en dia s'esperen a la franja dels 35-40 per tenir el primer fill i programen, d'alguna manera, la seva vida. Decideixen com, de quina manera i fins i tot en quin moment el tindran.

La decisió de ser pares

Tenint en compte com s'arriba a idealitzar la maternitat i els factors amb què es troben moltes persones en l'actualitat, Ramon Casals, pedagog i expert en relació pares-fills creu que és valuós que les persones escoltin el seu instint a l’hora de decidir. “Crec que la decisió s’ha de prendre des del sentiment, des de les emocions”, assegura. 

En aquesta línia, sembla que avui en dia l'últim que escolta la gent és el cor. I és que la societat viu molt focalitzada en el que hi ha fora, per exemple el que es mostra a les xarxes socials. Aparentment, tot ha de ser perfecte i pels experts, el nen no necessita això. "El que necessita és que siguis autèntic i que facis el que et surti del cor", opina

Potser s'ho han repensat mil cops, han dubtat i fins i tot han passat moments molt dolents, però cap dels pares i mares que apareixen a 'Farem el que podrem' s'han penedit mai de la decisió que van prendre perquè els seus fills s'han convertit en una peça indispensable en les seves vides.