El ieisme: una mala pronúncia de la "doble ela" en català
Déu n'hi do
- No tothom té el do de pronunciar la ela doble perfectament i cada vegada és més comú entre els catalans el ieisme, una mala pronúncia de la "ll"
- Lloc, lloro, llapis… Totes tenen alguna cosa en comú: la doble ela
Lloc, lloro, ell, llaminadura, llapis, matoll, Meritxell… Aquestes paraules tenen totes alguna cosa en comú: la ela doble. Quan els catalans fan la ela doble, la part central de la llengua toca el paladar. Fan un pont i la punta de la llengua els toca les dents. L’aire surt pels costats i les cordes vocals vibren. Però no tothom té el do de pronunciar la ela doble perfectament i cada vegada és més comú entre els catalans el ieisme. I què entenem per ieisme?
Ieisme, una mala dicció de la doble ela
Cada cop és més freqüent la mala dicció de la ela doble. Els catalans tendeixen a pronunciar-la com una “i”. Aquest fenomen s’anomena ieisme. I què és un ieisme? És un defecte consistent en la pronúncia sistemàtica de [i] en comptes de [ʎ]. Per exemple, segur que has sentit a algú dient “ioc” i no “lloc”; “ei” i no “ell”; o “iapis” i no “llapis”. I què és el que causa aquesta mala pronúncia? Els castellanoparlants que parlen català no la pronunciïn bé per culpa de la influència del castellà.
Els catalans també tenen una tendència general a no pronunciar bé algunes consonants catalanes. I per què pronuncien malament? Doncs perquè reprodueixen pronúncies calcades del castellà. Un cas flagrant és “projecte”. Molts catalans pronuncien “proiecte” amb “i”. I per què tenen aquest mal costum? Perquè en castellà és “proyecto” i no tenen el so palatal de la jota dels catalans.
Doncs ara ja ho sabeu, que no us faci mandra vocalitzar bé. Cada llengua té el seu encant i encara és més maca quan es pronuncia bé. A més, si més endavant treballeu amb la veu o ensenyant la llengua catalana a petits vailets, ho agraireu.
Per aprendre a parlar el català com cal, podeu recuperar el programa ‘Déu n’hi do’ amb la Shalana a RTVE Play Catalunya.
