Quin és l'origen de la frase "Salut i força al canut"?
Déu n'hi do
- Els catalans brinden amb frases populars per desitjar bones festes
- "Salut i força al canut" no és el que es pensen la majoria dels catalans
Salut i força al canut! Segur que en algun dinar de Nadal o en algun sopar de Sant Joan has sentit a algú brindant amb aquesta frase. Si no la dius tu, com a mínim la diu l’oncle o el cunyat.
És possible que, en el moment de sentir la frase, salti la cosina i digui: Això de força al canut és molt masclista. I el cunyat, que és d’aquells de “ni feminisme ni masclisme”, es posa a riure i contesta: “Tu també pots dir força a la petxina”. L’àvia, des d’una punta de la taula, aixeca el bastó per fer callar a tothom i diu: “No en teniu ni idea! El canut no té res a veure amb la cigala dels homes. "Colla d’incultes!" Tothom calla per continuar escoltant l’àvia.
Salut i força al canut!
Però… què és, doncs, el canut? El canut era un tubet, normalment fet de canya, on la gent d’abans guardava les monedes. Era un moneder, vaja. O sigui que força al canut és una manera de desitjar que tingueu moltes monedes, que tingueu calés; que no us falti de res.
S’hauria d’escoltar més les iaies. Que són molt sàvies i han viscut moltes més coses que la resta de la família. Efectivament, el canut no té cap relació amb l’aparell reproductor dels mascles. Té a veure amb la pela, els diners. I per molt que diguin que els diners no són el més important… són importants des de fa uns quants grapats de segles!
Per descobrir més curiositats sobre la història de la llengua catalana, recupera el programa ‘Déu n’hi do’ amb la Shalana a RTVE Play Catalunya.
