La lactància materna: instintiva per als nadons, però no per a les mares
Programes
- Alba Padró, Consultora internacional de lactància i logopeda, parla sobre a lactància materna a Lletra Lligada
- Un dels moments més importants per iniciar amb èxit la lactància és el contacte immediat pell amb pell
Sovint es presenta la lactància materna com un procés instintiu i natural. Però, segons Alba Padró, Consultora internacional de lactància i logopeda, aquesta visió idealitzada no reflecteix la complexitat real que viuen moltes mares. La divulgadora ho expressa clarament a Lletra Lligada de Ràdio 4: "La lactància és instintiva per als nadons, però no per a les mares. Nosaltres n’hem d’aprendre".
Una afirmació que desmunta un dels mites més estesos. Si bé les criatures nascudes a terme tenen la capacitat biològica de buscar el pit i mamar poc després de néixer, les mares sovint es troben desorientades i necessiten suport.
"La natura és màgica, però cal conèixer-la", insisteix Padró, subratllant que aquest aprenentatge no hauria de recaure exclusivament en les mares, sinó que hauria d’estar acompanyat per l’equip mèdic i l’entorn familiar.
El vincle "pell amb pell"
Un dels moments més importants per iniciar amb èxit la lactància és el contacte immediat “pell amb pell” després del part. La criatura, col·locada damunt del cos de la mare, reconeix la seva olor, la seva veu i la seva pell. Això no només afavoreix l’inici de l’alletament, sinó que contribueix a estabilitzar la temperatura corporal, els nivells de glucosa i el benestar emocional del nadó.
"Quan es trenca aquesta continuïtat —per exemple, amb la separació per raons mèdiques—, el nadó pot viure-ho com un moment de pèrdua i apagar-se emocionalment," alerta l'experta.
L’alletament no ha de fer mal
Un altre dels punts clau és el dolor. L’alletament no ha de fer mal mai. Si n’hi ha, és senyal que alguna cosa no va bé i cal buscar ajuda immediatament. "Quan una mare diu ‘ui, això fa mal’, ja és hora de demanar ajuda," recomana l’assessora.
Després de les primeres succions, és habitual que els nadons caiguin en un estat de letargia que pot durar fins a vuit hores. És fonamental que, durant aquest temps, continuïn en contacte pell amb pell per evitar la pèrdua de temperatura i de glucosa, especialment en criatures que no tenen prou greix subcutani per autoregular-se.
La màgia del pit
Potser una de les dades més sorprenents que es van compartir és que el pit matern és capaç d’adaptar la temperatura segons les necessitats de cada nadó. "Si tens bessons, cada pit s'autoregula per donar-los exactament la temperatura que necessiten," assegura.
El programa recorda que la lactància materna no és només un acte biològic, sinó un procés que es construeix amb informació, suport i molt amor.
