Consells per als pares que deixen els seus fills per primera vegada a la llar d'infants
- La periodista Alba Carreres dona consells per afrontar el procés d'adaptació a la llar d'infants
- Què és el FOMO i com se supera?


La primera vegada que un infant va a la llar d’infants pot generar preocupació en moltes famílies. De fet, és habitual que quan els pares i mares han de prendre la decisió de deixar els seus fills a l'escola infantil sentin preocupació o, fins i tot, culpabilitat.
La periodista Alba Carreres, col·laboradora del programa ‘Xavifòrnia’ de Ràdio 4, ofereix cinc consells pràctics per facilitar el procés d'adaptació i evitar angoixes innecessàries entre els adults i els més petits a la secció de ‘Mapaternitat’.
1. Anticipar i transmetre seguretat
Els infants són esponges emocionals i perceben l’estat d’ànim dels seus referents. Per això, és clau que els adults afrontin aquesta etapa amb confiança. Carreres explica que si estàs nerviós, les criatures ho capten. Preparar el nen o la nena amb antelació pot ajudar: mostrar fotos de la llar d’infants, visitar l’espai abans de l’inici o explicar-li com serà la seva nova rutina.
2. La culpa, un sentiment recurrent en la criança
La decisió de portar els fills a la llar d’infants es pot prendre per diferents motius: necessitat laboral, voluntat de socialització o altres circumstàncies familiars. Sigui com sigui, moltes famílies senten culpa. Per a la periodista, aquest sentiment t’anirà acompanyant al llarg de la teva paternitat i hauràs d’aprendre a conviure amb ell. Cada família actua segons la seva realitat i delegar la cura de l’infant no significa ser un mal pare o una mala mare.
3. Confiança en el centre i en les educadores
Un altre punt fonamental és confiar en l’espai escollit. "És important que hi hagi confiança tant amb la direcció com amb la línia pedagògica, la metodologia, les educadores...", explica la col·laboradora de 'Xavifòrnia'. Per això, recomana sol·licitar una entrevista prèvia amb l’educadora del centre per resoldre qualsevol dubte sobre les rutines, el projecte i els materials necessaris.
Educadora espera a la porta de la llar d'infants mentre una mare deixa al seu fill. Getty Images / Natalia Lebedinskaia
4. Els infants no necessiten socialitzar abans dels dos anys
Un dels mites més estesos és que portar els nadons a la llar d’infants els ajudarà a socialitzar millor. Segons Carreres, fins als dos anys aproximadament, els nens no tenen una necessitat real de socialització. La periodista comenta que “abans dels nou mesos no tenen aquesta concepció del ‘jo’" perquè se senten part del seu vincle principal que "normalment és la mare".
5. L’adaptació progressiva: els petits detalls marquen la diferència
Per facilitar la separació amb el teu fill o filla, pot ser útil que l’infant porti un objecte d’aferrament, com un peluix, un xumet o una manteta. Aquests objectes de confort li proporcionen seguretat en moments de canvi. És recomanable portar-ne dos o tenir-ne un duplicat per evitar problemes si es perd. També és important acomiadar-se sempre de manera clara i sense enganys. En lloc de dir ‘torno a les sis’, fes servir expressions més concretes com ‘torno després de dinar’ perquè l’ajudaran a entendre millor el pas del temps.
Al final, la clau és confiar en el procés i recordar que cada nen té el seu propi ritme d’adaptació. És normal que un dia es quedi tranquil i l’endemà li costi més. Per això, és imprescindible establir una rutina clara i constant per donar-li seguretat. "La idea és aquesta: que vagis tranquil, amb confiança i amb seguretat que la criatura estarà bé, que menjarà, que dormirà i farà el que hagi de fer", conclou Alba Carreres.