Els millors documentals gratuïts i en català d'aquesta temporada
Docu 2
- Docu 2 ha ofert aquesta temporada llargmetratges de memòria històrica, biografies, inclusió i esports, entre altres
- Gaudeix dels millors documentals gratuïts i en català a RTVE Play Catalunya
Els millors documentals que ha ofert 'Docu 2' aquesta temporada
Docu2 ofereix un ventall d'històries que necessiten ser explicades amb una visió profunda i única sobre els temes més diversos al voltant de la cultura, la història i la nostra societat. Aquesta temporada, el programa de documentals conduït per la periodista Alícia Gómez ha emès un conjunt de llargmetratges relacionats amb la memòria històrica i successos socials, biografies culturals i artístiques, inclusió i realitats socials, així com esports i superació. Pots consultar tots els títols disponibles d'aquest espai en català a la plataforma digital RTVE Play Catalunya, però et recomanem els vuit documentals d'aquesta temporada que no et pots perdre!
De Badalona a Brooklyn
De Badalona a Brooklyn és un documental biogràfic que segueix el recorregut de Jordi Fernández, el primer entrenador català i espanyol que arriba a ser entrenador principal d'una franquícia de l'NBA, els Brooklyn Nets. Més enllà dels seus èxits esportius, el llargmetratge explica el creixement personal i professional del tècnic, i com la seva passió pel bàsquet, la constància i la influència de Badalona, una ciutat amb una profunda tradició basquetbolística, van marcar el seu camí. A través d'entrevistes amb familiars, amics i figures destacades del món de l'esport, es construeix un retrat proper tant de la persona com de l'entorn que l'ha format.
Lluny de ser només una història sobre l'NBA, De Badalona a Brooklyn és un relat sobre l'esforç, la perseverança i el valor de les arrels. Mostra com l'experiència adquirida a Badalona encara defineix la manera d'entendre el bàsquet de Jordi Fernández, fins i tot en l'escenari més exigent del món. És un documental especialment interessant per als aficionats al bàsquet, però també per a qualsevol persona que gaudeixi d'històries inspiradores sobre el camí cap a l'excel·lència.
Pere Casacuberta: Esprint trencat
Sabies que l'únic atleta blanc a guanyar un mundial de cros és català? Pere Casacuberta va guanyar el campionat del món júnior de cros l'any 1984 a Nova Jersei, als Estats Units. Acostumat a córrer pels camps osonencs, disputar el mundial de cros amb la selecció espanyola per a ell era com una aventura. Casacuberta va fer una cursa memorable, va guanyar el títol contra pronòstic i va tornar a casa convertit en un heroi. Gestionar una fama sobrevinguda va ser un repte difícil i que, potser, mai va assolir. Un accident laboral va propiciar l'inici de la fi de la seva carrera esportiva, i la seva figura es va anar apagant lentament fins arribar a l'oblit més absolut.
Què se n'ha fet de Pere Casacuberta? O, la pregunta que també molts es fan: qui és Pere Casacuberta? Ara, quaranta anys després, viu sol a la casa de pagès de Gurb on residia amb els seus pares, condueix una màquina tallagespa i no vol pensar en el que podia haver estat i no va ser. La seva, en el fons, potser és la història d’un fracàs.
Imprevisible, inevitable: un trajecte del metro a la dana de València
Vint anys després de l'accident de metro de València del 2006, Imprevisible, inevitable és un documental que torna als fets per reconstruir no només com va ocórrer la desgràcia, sinó com se'n va gestionar la memòria. A través d'un diàleg amb el present, la història del metro troba ressons a la ferida recent de la dana.
A partir de 21 testimonis directes de víctimes, tècnics, juristes i periodistes, material d'arxiu i una anàlisi crítica del context mediàtic amb l'ajuda d'experts, l'obra revela patrons inquietantment similars entre ambdues tragèdies. Negligències, intents d'ocultació de la veritat, nul·la assumpció de responsabilitats, manipulació mediàtica... Però també una ciutadania i unes famílies que s'organitzen i exigeixen veritat, justícia i reparació.
Mentre siguis tu
Després de 50 anys al teatre, al cinema i a la televisió, l'actriu Carme Elias és diagnosticada d'Alzheimer. Al costat de Claudia Pinto, directora i amiga, decideix plasmar el seu últim viatge conscient. El que comença sent una pel·lícula secreta i sense pretensions es converteix en una invitació contundent a viure el present i en un cant a la vocació i al miracle de l'art.
Els personatges que Elías ha interpretat al llarg de la seva trajectòria teatral, cinematogràfica i televisiva l'acompanyen en aquest tràngol, mentre les fronteres entre ficció i realitat s'esvaeixen. Mentre siguis tu és un joc de miralls constant, un pacte d'amor i d'amistat.
Feminismes 76: quan ens va canviar la vida
RTVE Catalunya commemora les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, un episodi determinant de la lluita feminista que, fa 50 anys, va aplegar més de tres mil dones en la clandestinitat per organitzar les seves reivindicacions després del franquisme. Indignades amb el lideratge de la Falange, dones joves i grans es van organitzar des d'associacions de barris, de mestresses de la llar o en grups espontanis. Se sentien domèstiques i domesticades. Podien anar a presó per adulteri, per avortar... les seves reivindicacions marcarien l’agenda feminista de les següents dècades.
El documental Feminismes 76 recull el testimoni de 20 dones que van assistir a la trobada: Núria Casals, Mireia Bofill, Dolors Calvet, Pilar Aymerich, Cristina Marín, Roser Rius i Muntsa Otero, entre altres. Tot i que la majoria són desconegudes, van construir la transició feminista en contra de la llicència marital, els incentius de les empreses per a convertir-les en mestresses de la llar i la resta de convencions socials masclistes.
Com et deies abans? I altres preguntes estúpides
Com et deies abans? I altres preguntes estúpides mostra la vida de les persones trans, el seu dia a dia i les seves experiències. Deixant clars termes i definicions que al públic en general encara li són desconeguts i posant la identitat com a necessitat comú a l'experiència humana.
Amb molt sentit de l'humor es farà un recorregut per les experiències de diverses persones trans que ens explicaran com ha sigut el seu procés de transició i quins obstacles i barreres s'han trobat. També podrem escoltar veus expertes que treballen per a la salut i el benestar de les persones del col·lectiu. Tot això acompanyat amb la meravellosa cançó 'No me llames más así' del cantant i compositor Hugo Marlo, que farà de banda sonora del documental.
Perspectives. Una manera de viure
Perspectives ens convida a entrar a 'La Llar', l'antiga casa de Lluïsa Oller i Barbany, cedida i convertida en una residència on 16 persones amb discapacitat intel·lectual i/o trastorn mental sever construeixen el seu dia a dia. En aquest espai ple de calma i vida, descobrim històries reals que parlen de feina, emancipació, amistats, amors i identitat, de drets culturals i de la necessitat i el desig de participar plenament en la societat.
A través de testimonis honestos i d'una mirada propera, el documental trenca tòpics i mostra els reptes i les fortaleses que sovint queden invisibles. Perspectives és una invitació a mirar amb ulls nous, a qüestionar-nos com incloem i a qui deixem fora. Un relat humà, emotiu i transformador que ens recorda que la inclusió no és només un concepte: és una manera d'habitar el món.
Codi Gaudí
Codi Gaudí és un documental que analitza la transformació personal i espiritual que l’arquitecte Antoni Gaudí va patir durant la gestació de la basílica de la Sagrada Família, a la qual va dedicar 43 anys de la seva vida. A través d’escenes dramatitzades, de les memòries que va deixar escrites el seu deixeble, dels testimonis i de les opinions d’especialistes en diversos àmbits, el llargmetratge ens apropa a la utilització de misteriosos codis matemàtics que fan de la Sagrada Família de Barcelona un edifici únic en el món i el màxim exponent de l’arquitectura modernista catalana. Quins van ser els codis matemàtics que va utilitzar Gaudí per a construir-la? Quin és el principi que regeix la construcció de la Sagrada Família? On són els plànols arquitectònics per acabar la seva obra?
La majoria dels especialistes arriben a la conclusió que hi ha un sistema numèric que sembla regir l’estructura de la basílica, com per exemple, les 52 columnes que hi ha al seu interior, un nombre idèntic al de diumenges litúrgics existents en el calendari catòlic, o que les seves proporcions, que són 90, 60, 45, és a dir, un, dos terços i un mig, s’associen al temple bíblic de Jerusalem. Aquests i d’altres interrogants interessants i curiosos es revelen en el documental. La basílica de la Sagrada Família fou concebuda com un edifici monumental de cinc naus i 18 torres que va començar a construir-se al 1882. Quan Gaudí va morir només s’havia pogut aixecar una torre d’aquesta obra mestra.