Dues víctimes de la Guerra Civil al cementeri de Son Servera
- Les restes corresponen a dos homes d’entre 40 i 50 anys, enterrats sense caixa i amb objectes de caràcter militar.
- Els arqueòlegs han recuperat munició, dues insígnies del cos de Sanitat i vestimenta militar, entre altres elements.
- Els investigadors estudiaran ara les restes per intentar determinar com varen morir i identificar les víctimes.
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
El Govern de les Illes Balears ha confirmat la presència d’almenys dues víctimes vinculades a la Guerra Civil en les excavacions que es duen a terme al cementeri municipal de Son Servera. Els arqueòlegs han localitzat dos enterraments individuals que, per les seves característiques i pels objectes trobats al costat de les restes, encaixen amb homes morts en el context de la Batalla de Mallorca, després del desembarcament de l’expedició republicana del capità Alberto Bayo l’agost de 1936.
Els dos homes, segons les primeres estimacions, tenien entre 40 i 50 anys. Varen ser enterrats sense caixa funerària i en posicions considerades inusuals respecte del ritual funerari habitual del cementeri.
Objectes que expliquen la història
El material recuperat al costat de les restes ha estat clau per atribuir aquests enterraments al període de la Guerra Civil. Entre els objectes localitzats hi ha munició d’arma llarga ja disparada, un projectil de set mil·límetres, dues insígnies del cos militar de Sanitat i restes de vestimenta militar.
Un dels homes podria haver estat militar sanitari. Al costat de les seves restes s’han trobat les dues insígnies de Sanitat i una medalla de la Miraculosa, un element que aporta també una petita dimensió personal a una víctima la identitat de la qual encara es desconeix.
El segon cos també conservava objectes que poden ajudar a reconstruir la seva història. A la butxaca lateral dels pantalons hi varen trobar un encenedor reglamentari de l’Exèrcit republicà i una beina. Els investigadors creuen que tots dos elements podrien estar relacionats i que el casquet podria haver estat utilitzat per guardar gasolina i alimentar l’encenedor.
Una mort encara per aclarir
La principal incògnita és ara com i quan varen morir aquests dos homes. Els investigadors contemplen diferents hipòtesis: que fossin abatuts durant algun dels enfrontaments registrats als voltants de Son Servera, que estiguessin relacionats amb la coneguda emboscada a la Guàrdia Negra o que fossin executats després de la retirada de les tropes republicanes.
Una altra possibilitat és que es tractàs d’homes que no varen aconseguir reembarcar cap a Menorca el 4 de setembre de 1936, quan va acabar l’expedició de Bayo a Mallorca.
Un dels cossos presenta, a més, una bala a l’abdomen, tot i que encara no es pot determinar si aquesta ferida va ser la causa de la mort. Caldrà completar l’exhumació i dur a terme l’estudi antropològic i forense corresponent per conèixer les circumstàncies de les morts.
Més de 200 tombes excavades
Els treballs arqueològics han permès documentar ja més de 200 enterraments. La majoria són inhumacions ordinàries, realitzades aproximadament entre 1855 i 1960, i no tenen relació amb la Guerra Civil.
La investigació va començar entre mitjan abril i final de maig, quan l’equip va fer diversos sondejos en diferents zones del cementeri. Aquesta primera recerca no va permetre localitzar les restes que cercaven. En una de les zones enjardinades de l’entrada es varen documentar 40 sepultures individuals, ben alineades i amb cossos inhumats dins caixes funeràries, que per les seves característiques i cronologia varen ser descartades com a possibles víctimes de la Batalla de Mallorca.
Els plànols varen obrir una nova zona
La investigació va fer un gir gràcies a l’Arxiu Municipal de Son Servera i a l’estudi de documentació històrica del cementeri. Entre els documents analitzats hi havia un plànol de 1855 i un altre relacionat amb una possible reforma del recinte.
La documentació va permetre determinar que la terrassa superior, la zona més antiga del cementeri, havia estat utilitzada durant la primera meitat del segle XX per a enterraments en terra. L’equip va ampliar aleshores la investigació a aquest sector.
En aquesta zona es varen localitzar un mínim de 65 inhumacions al sector est, 63 a l’oest i 13 a la zona enjardinada central. Entre aquestes varen aparèixer diversos enterraments amb característiques diferents de les inhumacions ordinàries, fet que va permetre centrar la investigació en aquells casos que podien estar relacionats amb la Guerra Civil.
Segona fase des de setembre
La segona fase de les excavacions va començar l’1 de setembre i ha permès localitzar els dos enterraments que ara s’investiguen. Els treballs continuen al cementeri i obliguen fins i tot a desmuntar parcialment la vorera que envolta les zones enjardinades, ja que alguns dels enterraments es troben parcialment sota aquesta estructura.
La directora general de Relacions Institucionals i de Relacions amb el Parlament, Xesca Ramis, ha visitat el cementeri juntament amb el tinent de batle de Son Servera, Jaume Servera, i el tècnic d’Aranzadi Cesc Busquets, durant el desenvolupament dels treballs.
Posar nom a les víctimes
L’objectiu d’aquesta nova fase del V Pla de Fosses és continuar amb la localització, recuperació i estudi de les restes de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i, quan sigui possible, identificar les víctimes mitjançant anàlisis antropològiques i genètiques.
Els investigadors continuaran treballant per determinar qui eren els dos homes, com varen morir i què els va passar durant aquelles setmanes de 1936. La intervenció també pretén facilitar, si finalment se n’aconsegueix la identificació, la devolució de les restes a les seves famílies i una sepultura digna.
