El moment d'esplendor de la camamil·la menorquina
- Els productors promouen la creació d'una denominació d'origen per evitar falsificacions i enganys
- Els 800 quilos anuals de producció a l'illa no són suficients per atendre tota la demanda existent
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Dècades enrere, la camamil·la de Menorca era famosa a la Península. Es coneixia com "manzanilla de Mahón". Es collia a la vorera del mar, al nord de l'illa, on creixia silvestre. L'any 2005, però, es va protegir aquesta espècie per evitar la seva degradació. Poc temps després, el 2009, va sorgir la primera plantació controlada de camamil·la a una finca agrícola de l'illa. Avui ja en són set.
La producció no és suficient per atendre tota la demanda existent. I això fa que sorgeixi la picaresca i les falsificacions. El mestre herbolari Marc Moll explica que "es du camamil·la d'altres regions de la Península i del nord d'Àfrica que es ven como si fos menorquina". Per combatre aquestes falsificacions, els productors de camamil·la de Menorca promouen la creació d'una denominació d'origen, un segell que garanteixi la procedència i les propietats d'aquell producte que es compra pensant que és menorquí. Saben que serà un procés lent i laboriós, però entenen que és la millor manera per protegir la planta i potser estimular l'increment de la seva producció.
Actualment, els controls que es fan sobre la camamil·la serveixen únicament per comprovar que procedeix de cultius controlats i que no s'ha recollit de manera il·legal de la natura.
800 quilos de camamil·la menorquina a l'any
La camamil·la menorquina és una espècie endèmica. Tècnicament coneguda com Santolina Magonica, té propietats expectorants, relaxants i digestives. Tradicionalment s'ha utilitzat per fer infusions, però en els darrers temps el seu ús s'ha estès i s'empra també amb finalitats cosmètiques i alimentàries. Aquest és un dels factors que explica l'increment de la demanda registrada en els darrers anys. Un altre és l'arribada a l'illa d'un bon nombre de població francesa, que valora molt les herbes aromàtiques. La suma d'aquests factors ha fet que cresqui la producció. Actualment hi ha set finques a Menorca que produeixen camamil·la, i anualment se'n recullen uns 800 quilos.
El cultiu de la camamil·la de Menorca és relativament senzill. Se sembra des de la llavor, i en uns dos anys floreix. Això sí, necessita molt sol i un terreny que no s'embassi i que tingui un bon drenatge. La part més laboriosa de la seva producció és la seva recollida, que es pot fer a mà o bé amb màquines creades de manera artesanal específicament per aquesta tasca. Després la flor s'ha de secar durant uns 15 dies i a continuació es talla.
L'agricultor Guillermo de Pousanta defensa que aquesta planta, a més de tenir unes qualitats paisatgístiques evidents, "és una espècie endèmica menorquina que s'ha de protegir, que resisteix molt bé les altes temperatures i que, a més, és forta davant els vents de tramuntana de Menorca, que no només no la fan malbé, sinó que fins i tot li donen un sabor i una fortalesa especials".
