Enlaces accesibilidad
Ciencia

Investigadors de la UIB identifiquen els insectes que transmeten la xylella

  • Recomanen controlar la coberta vegetal, ja que l'aplicació d'insecticides no resulta efectiu en la lluita contra la plaga
  • Des que es va detectar el primer cas de Xylella l'any 2016, s'han trobat més de 600 casos a Mallorca, Menorca i Eivissa

Por
Els investigadors de la UIB han assenyalat els insectes responsables: Philaenus spumarius i Neophilaenus campestris
Els investigadors de la UIB han assenyalat els insectes responsables: Philaenus spumarius i Neophilaenus campestris

Nova passa en la lluita contra la plaga de la "xylella fastidiosa". Un equip d'investigadors de la UIB ha identificat els insectes que transmeten el bacteri. Durant tres anys i mig, aquests científics han estat estudiant el cicle biològic de la Xylella i han observat que hi ha dos insectes que són agents actius de la propagació d'aquesta plaga que afecta ametllers, oliveres i vinya a Mallorca, Menorca i Eivissa, ja que Formentera és l'única illa que no està contaminada pel bacteri de tot l'arxipèlag.

Dos insectes que propaguen el bacteri

La millor manera de combatre'l és fer servir les tècniques tradicionals de control de la coberta vegetal

Un d'aquests és el principal responsable de l'extensió de la xylella a les Balears, com explica l'investigador principal, el professor Miquel Àngel Miranda. Es tracta del Philaenus spumarius.

Miranda diu que ''la millor manera de combatre'l és fer servir les tècniques tradicionals de control de la coberta vegetal, ja que s'ha demostrat la poca eficàcia dels insecticides, per mor de la mobilitat de l'insecte''.

Una malaltia que no té tractament

De moment, ha reconegut el professor Miranda, la malaltia que provoca el bacteri de la xylella no té tractament i la millor manera de lluitar contra la plaga és mirar de minimitzar la transmissió.

Des de 2016, quan es va detectar la plaga a les Illes Balears s'han comptabilitzat més de 600 casos en distintes espècies vegetals, des de plantes ornamentals a fruiters.

Ataca especialment, però, els ametllers sobretot aquells de plantacions envellides o que han patit els efectes de la sequera, el que es coneix com a estrés hídric, que els debilita i els fa més vulnerables enfront les malalties. Segueixen als ametllers, per ordre de prevalença, les oliveres i la vinya.