Barcelona vista des de les biblioteques: així han transformat els barris del Carmel i Sant Martí
Fonamentals
- La biblioteca Gabriel García Márquez, a Sant Martí, i la del Carmel, Juan Marsé, han canviat Barcelona
- Fonamentals explica com es va dissenyar el 'bosc encantat' de l'interior del Palau de la Música
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Les biblioteques són un refugi cultural, climàtic, i un espai compartit obert a tothom. I, precisament, és en aquests llocs on l'arquitectura pren especial rellevància per la capacitat de transformar les realitats de la ciutadania.
“Una biblioteca pública és un espai de resistència,“
"Per mi una biblioteca pública és un espai de resistència, per exemple, contra les lògiques del mercat, on semblaria que tot allò que podem fer i aprendre es dona a través d'un intercanvi econòmic", explica Laura Benítez, professora de Filosofia a la UAB, al programa Fonamentals de La 2Cat. L'experta emfatitza que aquests espais permeten els usuaris "sentir-se part d'un teixit social i cultural, que a vegades és difícil poder trobar aquests espais".
A la ciutat de Barcelona, qui gestiona el servei és el Consorci de Biblioteques de Barcelona, i l'objectiu és que qualsevol persona tingui una biblioteca a menys de 20 minuts de casa seva. De fet, ara n'hi ha unes 200 en funcionament, però hi va haver un moment en què aconseguir aquest equipament no era tan fàcil, i un dels exemples va ser la biblioteca El Carmel - Juan Marsé.
Biblioteca El Carmel - Juan Marsé a Barcelona.
Biblioteca El Carmel - Juan Marsé
"Quan vam arribar aquí, estava tot per fer", rememora Custodia Moreno, activista veïnal. La seva família va arribar al Carmel quan ella tenia 4 anys. Moreno relata com van haver d'exigir que els equipaments municipals arribessin al seu barri: "Ens vam adonar que, si nosaltres no ens movíem, no pujava ni Déu... Jo perquè soc cristiana, crec que Déu sí que pujava, però a banda d'ell..."
I així és com va néixer el projecte de la Biblioteca d'El Carmel - Juan Marsé, un projecte que, arquitectònicament, tampoc va ser gens fàcil. "Era un terreny amb una forta pendent cap al nord, quasi de 45 graus i envoltat d'uns edificis molt alts", explica l'arquitecte de l'edifici, Francesc Calbet. L'obra va tenir complicacions afegides, com les "filtracions" i també les diferents composicions del terreny. "En total vam fer 5 plantes d'excavació, més de 15 metres per sota", afegeix l'arquitecte.
Els finestrals de la biblioteca deixen passar la llum de l'interior a l'exterior.
En l'actualitat, els diversos accessos a la biblioteca, com les escales mecàniques i el 'funicular', recorden el desnivell que existeix en aquest barri de Barcelona. Però sense dubtes, la gran terrassa de l'edifici i els finestrals oberts a l'exterior permeten visualitzar la biblioteca des de fora. Com un gran "far" que convida a tothom a entrar-hi.
Biblioteca Gabriel García Márquez
I si la biblioteca Juan Marsé va canviar la vida del Carmel, la Gabriel García Márquez ha tingut el mateix efecte a Sant Martí, però amb l'afegit de convertir-se en un referent mundial. De fet, va estar escollida com a Millor Biblioteca Pública del món.
Els finestrals de la biblioteca donen al carrer, i es veuen els arbres.
"Els veïns del barri venen aquí perquè troben unes condicions d'accés, producció i intercanvi del coneixement que no trobaran en els seus mòbils o en les seves tauletes a casa; és aquesta idea del palau per al poble", assegura Guillermo Sevillano, qui conjuntament amb Elena Orte van dissenyar la Biblioteca Gabriel García Márquez. "La col·lecció més rellevant de la biblioteca no són les obres de Shakespeare que ja estan disponibles en línia, sinó la col·lecció d'espais, d'ecosistemes, que ofereix als seus usuaris i als seus veïns", afegeix l'arquitecte.
Espais de treball separats entre si.
L'arquitecta Elena Orte també destaca que aquests ecosistemes tenen diferents usos i s'adapten als usuaris: "Cadascun té una il·luminació, una orientació, un mobiliari, unes condicions acústiques diferents... Fins i tot hi ha alguns espais que estan més destinats a tancar-te en tu mateix, a trobar una bombolla individual, mentre que hi ha altres espais que són més per a les relacions socials per a interactuar amb grups més grans."
I més enllà dels espais interiors, l'edifici també és un exemple d'arquitectura sostenible: la Biblioteca García Márquez té la certificació LEED Gold, que acredita l'ús de materials sostenibles, el baix consum d'aigua i electricitat, així com instal·lacions d'alta eficiència energètica. "Malgrat els grans finestrals que introdueixen llum natural, evitem sempre la radiació directa del sol, de manera que les temperatures es controlen des del mateix edifici", explica Orte. A més, tota la coberta és un camp fotovoltaic i hi ha un gran dipòsit d'aigües pluvials enterrat per sota de la fonamentació que recull l'aigua de la pluja i permet regar les plantes de l'interior i exterior de l'edifici.
En definitiva, un projecte que demostra que un altre tipus d'arquitectura és possible i que, de vegades, la transformació d'un barri sencer pot començar a la biblioteca de la cantonada. Més enllà dels llibres, la cultura i el coneixement, aquests equipaments també funcionen com a espais de reflexió, trobada i refugis climàtics.
