Palau de la Música: així es va dissenyar el 'bosc encantat' de l'interior
Fonamentals
- Lluís Domènech, besnét de l'arquitecte de l'edifici, explica com es va dissenyar aquesta icona modernista a Fonamentals
- El Palau de la Música és l'única sala de concerts declarada Patrimoni Mundial per la Unesco
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Entrar al Palau de la Música és una experiència única: el visitant es perd entre tots els detalls artístics i els motius ornamentals que abarquen totes les sales de l'edifici. Unes escultures i figures que evoquen la natura, les llegendes i la cultura tradicional catalana. Tot això en un espai consagrat a la música i l'art.
La sala de concerts, que també és la casa de l'Orfeó Català, va ser dissenyada per Lluís Domènech i Montaner. El seu besnet, el també arquitecte Lluís Domènech i Girbau, ha explicat al programa Fonamentals de La 2Cat com es va concebre l'edifici, els reptes que va haver de superar el seu besavi i l'enginy amb què va plantejar l'edifici.
“L'Orfeó havia demanat que hi poguessin estar mil persones en un concert“
"Jo diria que potser l'element més important, el més innovador, va ser poder crear la planta de l'auditori a dintre d'aquest solar tan irregular i tan petit com era", explica Domènech i Girbau. L'arquitecte també apunta que va ser un repte molt gran: "I això és d'un gran enginy, perquè es tracta d'una planta que, com més gran, millor, perquè l'Orfeó havia demanat que hi poguessin estar mil persones en un concert."
Lluís Domènech i Girbau, besnet de l'arquitecte del Palau de la Música, a 'Fonamentals'.
Una sala que evoca un bosc encantat
Més enllà de les dimensions físiques de l'edifici, l'auditori sorprèn els visitants per l'ornamentació que decora les parets, les columnes i el sostre. "Domènech va entendre que havia de crear un ambient, un clima especial per poder escoltar música en les millors condicions", assenyala el seu besnet. Per això "es va inspirar en els pintors i en la poesia de l'època i va imaginar que la sala, l'auditori, seria com un bosc encantat amb una llum de capvespre".
“El modernisme català és alhora cosmopolita, modern i autòcton“
En tot el Palau de la Música hi ha fins a 2.000 roses decoratives. També hi trobem diverses escenes que parlen de la cultura catalana. L'edifici va esdevenir un llibre obert del modernisme a casa nostra. "El modernisme català és alhora cosmopolita, modern i autòcton. I per què és autòcton? Doncs perquè recupera la tradició, la llengua i la cultura. I una de les maneres d'aconseguir-ho és recuperant les arts artesanes decoratives tradicionals", explica la historiadora de l'art Mireia Freixa.
El gran vitrall del sostre que representa el Sol, evoltat d'un bosc de roses.
Per coronar l'auditori, dalt de tot hi ha representat el Sol en forma de cúpula invertida que alhora il·lumina la sala, deixant entrar la llum natural directament al pati de butaques. Com a curiositat, Fonamentals ha mostrat l'estructura que aguanta tot això: curiosament, és ben visible des de l'oficina del palau.
El revers de la cúpula de vitralls que omple de llum natural el Palau de la Música.
El Palau de la Música és tan excepcional que, de fet, és l'única sala de concerts que ha estat declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO. Tot un reconeixement a un edifici que representa el modernisme, però també la unió del poble català al voltant de la cultura, la llengua i l'art.
