Anna Moliner, actriu: "Vull fotre'm hòsties si fa falta, però provar"
Cinema de mercat
- L'actriu Anna Moliner conversa amb Pep Prieto al programa Cinema de mercat sobre la necessitat d'evolucionar professionalment
- L’artista Maria Molins reflexiona sobre la maternitat i la invisibilització de les dones al món audiovisual
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
L’actriu badalonina Anna Moliner reivindica la necessitat de reinventar-se constantment i d’anar més enllà dels papers que han marcat els inicis de la seva trajectòria. En una entrevista al programa Cinema de mercat confesa que tot i sentir-se orgullosa dels seus primers èxits, a vegades li fa "una mica de ràbia” que encara avui gran part del públic la relacioni només amb Mar i cel, el musical de Dagoll Dagom que ha marcat a tota una generació i on Moliner va debutar de molt jove. Malgrat entendre que aquell paper hagi quedat gravat en la memòria dels espectadors, defensa que la seva carrera ha anat més enllà: “Ja no sóc la que era amb 20 anys”.
La intèrpret afirma que li agrada “estar en constant evolució” i que vol continuar assumint riscos artístics i interpretant personatges diferents dels que el públic espera d’ella. Hauria estat fàcil, diu, quedar-se en la seva zona de confort però va decidir arriscar-se: “Vull seguir aprenent, vull seguir fent coses que no he fet abans. Vull fotre’m hòsties si fa falta, però provar". I per fer-ho defensa fer passes petites però fermes i, també, a vegades, saber dir que no.
Per a molts espectadors, especialment els nascuts al voltant dels 2000, Anna Moliner també serà sempre la Tru, la porqueta amiga de la Família del Súper3. L’actriu recorda aquella etapa amb afecte: “Ho vaig gaudir molt perquè jo, quan era petita, veia el Súper3”. Defineix aquell pas com “molt agraït”.
Dificultats de les dones dins la indústria audiovisual
Durant la conversa amb Pep Prieto, Moliner també reflexiona sobre les dificultats de les dones dins la indústria audiovisual. “Les actrius ho tenim més difícil que els actors”, afirma. Alhora denuncia la pressió estètica que recau sobre elles, especialment a partir de certa edat: "Arrisquem molt més que els homes perquè, a més, amb la pantalla se't va veient encara més el pas del temps.”
“Les actrius ho tenim més difícil que els actors“
Precisament, la badalonina reconeix que sovint li ha costat aconseguir papers "empoderats" o "amb caràcter" perquè, a més, diu, transmet una imatge més delicada o innocent. Sobre aquesta qüestió, recorda el personatge de Mirta a la sèrie Hache de Netflix, com una oportunitat poc habitual: “Va ser un dels papers dels que, d'entrada, mai et donen.”
L'actriu Anna Moliner conversa amb Pep Prieto al programa de RTVE Catalunya 'Cinema de mercat' RTVE Catalunya
Una carrera marcada per la incertesa
Anna Moliner té formació musical i una gran experiència damunt els escenaris. Ha participat en nombroses obres de teatre, sovint combinant interpretació i cant. En els darrers anys, també ha treballat en sèries d’èxit com Això no és Suècia, de RTVE; Las chicas del cable o El cuerpo en llamas, consolidant una trajectòria versàtil. Malgrat l’experiència acumulada, l’actriu admet la incertesa constant de la professió: “Cada rodatge que faig em fa feliç perquè mai sé si en tindré un altre quan acabi aquest.”
“Cada rodatge que faig em fa feliç perquè mai sé si en tindré un altre“
Moliner també ha desenvolupat una carrera destacada al cinema amb La Ternura, Llegó tu hora o Balandrau, tot i que lamenta que li costa que li donin papers en llargmetratges. Malgrat això, reconeix que sempre havia estat el seu gran objectiu professional: "Volia ser actriu per fer cinema".
Amb una trajectòria construïda entre l’escenari i la pantalla, Anna Moliner continua mirant endavant, decidida a desafiar etiquetes i a demostrar que reinventar-se també és una manera de resistir dins l’ofici d’actriu.
