Pau García-Milà, emprenedor: "La IA s'ha creat per treure feina, no per treure't la feina"

Elisenda Bou

Enginyera i experta en intel·ligència artificial. Cofundadora de Vilynx, start-up d’IA adquirida per Apple el 2020. Guardonada amb el Premi Fundació Princesa de Girona per la seva trajectòria en innovació tecnològica.

Pau Garcia-Milà

Emprenedor i divulgador. Va fundar eyeOS amb 17 anys i impulsa Founderz, una plataforma de formació en emprenedoria i intel·ligència artificial amb aliances internacionals.

La intel·ligència artificial ja està transformant la manera com treballem, però el debat no se centra només en la productivitat. També posa sobre la taula una qüestió clau: fins a quin punt aquesta tecnologia reprodueix els mateixos biaixos i desigualtats de la societat que l’ha creat?

El debat el protagonitzen Elisenda Bou i Pau Garcia-Milà, dues veus de referència en l’àmbit digital, al programa Gent amb talent. Tots dos coincideixen que la irrupció de la IA no es pot ignorar, però tampoc simplificar amb discursos catastrofistes.

“ La IA s’ha creat per treure feina, no per treure’t la feina“

Garcia-Milà defensa que la intel·ligència artificial s’ha d’entendre com una eina d’automatització de tasques repetitives. “La IA s’ha creat per treure feina, no per treure’t la feina”, afirma. L'expert posa exemples clars del dia a dia professional. Tasques com redactar informes o processar grans volums de dades consumeixen temps, però aporten poc valor humà. Automatitzar-les permet dedicar més esforç a allò que realment importa: la presa de decisions, la investigació o l’atenció a les persones.

Aquest enfocament, segons l’emprenedor, pot millorar la qualitat del treball en sectors molt diversos, des de la medicina fins a l’audiovisual. El problema apareix, apunta, quan la IA s’utilitza per substituir funcions per a les quals una persona no està preparada o quan es confon l’automatització amb la deshumanització de les professions.

Quan la tecnologia no és neutral

Més enllà de l’impacte laboral, Elisenda Bou alerta que la intel·ligència artificial no és una tecnologia neutra. Els sistemes aprenen a partir de dades i aquestes provenen d’una societat amb prejudicis. “La IA està esbiaixada perquè nosaltres com a societat estem esbiaixats”, assenyala, i afegeix que aquest és un dels grans reptes actuals.

“La IA està esbiaixada perquè nosaltres com a societat estem esbiaixats“

Els biaixos de gènere, per exemple, es reprodueixen en respostes automàtiques, en la generació d’imatges o en associacions professionals estereotipades. Segons Bou, la solució no implica esperar que la tecnologia corregeixi sola aquests problemes, sinó assumir una responsabilitat col·lectiva: revisar les dades, diversificar els equips que desenvolupen IA i educar la societat en un ús crític.

Un repte social i educatiu

Tots dos experts coincideixen que el futur de la IA no depèn només dels algoritmes, sinó de les decisions humanes. L’educació, la diversitat en els perfils tecnològics i la capacitat de pensar críticament seran determinants per evitar que la tecnologia amplifiqui desigualtats existents.

La intel·ligència artificial, conclouen Bou i García-Milà, pot ser una eina poderosa per millorar la feina i fer-la més eficient, però també és un mirall incòmode que reflecteix qui som com a societat i fins a quin punt estem disposats a assumir-ne les responsabilitats.