"No parleu dels cossos dels altres", el missatge de Marta Pontnou contra la violència estètica
Mamarazzis Pop&Cor
- L’assessora d’imatge i experta en violència estètica ha parlat a Mamarazzis Pop&Cor sobre la normalització del judici constant al cos femení
- Els Javis podrien haver trencat per culpa de terceres persones
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Al programa Mamarazzis Pop&Cor, Laura Fa i Lorena Vázquez han posat sobre la taula un tema tan actual com incòmode: la pressió estètica. Tot ha començat amb la polèmica al voltant de Laura Escanes, portada de Women’s Health, que declarava que li sembla “tan fora de lloc que algú em digui grassa quan tinc un cos supernormatiu”. Una frase aparentment inofensiva, però que ha encès el debat sobre què vol dir, a dia d’avui, tenir un “cos normatiu”.
La Laura ha comentat que si es miren les xarxes socials d’Escanes, es pot veure que “té canvis de pes de dos o tres quilos, com moltes de nosaltres”. El problema, ha afegit, és que “cada cop que fa un d’aquests canvis, hi ha un exèrcit de haters disposats a opinar sobre el seu cos”. La Lorena ho ha resumit amb una frase tan senzilla com real: “Hi ha una obsessió estètica per controlar el físic de les persones.”
Quan l’estètica es converteix en violència
Per aprofundir en aquesta qüestió, han convidat la Marta Pontnou, assessora d’imatge i activista contra la pressió estètica, que ha aportat les claus al voltant d’aquest debat. Segons Pontnou, “Laura Escanes, sense voler, cau en la mateixa trampa que denuncia”. Ha explicat que, a l’hora de dir “però si soc prima, per què em dius grassa?”, en realitat “està legitimant el cos prim com a únic model de bellesa acceptable”. Per a ella, la pregunta correcta seria una altra: “Per què hem d’opinar sobre el cos d’algú, sigui prim o gras?”
La conversa ha anat més enllà de les xarxes i ha recordat casos mediàtics com el de l’excancellera alemanya d’Angela Merkel, que el 2008 va ser el focus de la premsa per haver lluit un simple escot a l’òpera d’Oslo. “Els titulars de la premsa eren totalment ofensius i plens de violència estètica”, ha recordat Pontnou, “i el més trist és que ella va acabar amagant-se darrere de vestits jaqueta per evitar-ne més”. També han sortir noms de Hollywood com Jamie Lee Curtis i Emma Thompson, que han denunciat el que anomenen “genocidi estètic”. Tot i que Pontnou reconeix que és important que dones amb tanta visibilitat alcin la veu, afegeix que “és fàcil fer-ho als 60, quan ets una persona madura i ja has passat per tot”, i lamenta que “falten referents joves que en parlin obertament abans que sigui massa tard”.
La mirada que cal canviar
Per sort, alguns exemples existeixen. Marta Pontnou explica que Ester Expósito s’ha pronunciat obertament sobre la “violència estètica” que existeix, especialment a les xarxes socials, on sovint es normalitza i es legitima aquest tipus d’agressions.
Expósito va generar polèmica amb una frase contundent: “Not a doll”. El missatge va néixer com una crítica directa a la cosificació i a la pressió estètica que pateixen tantes dones en un món que encara jutja més per l’aspecte que pel talent.
Marta ho resumeix amb una frase que s’hauria de convertir en lema col·lectiu: “Ens ho hauríem de tatuar, no parleu dels cossos dels altres.” I ha afegit una regla d’or per a la convivència quotidiana: “Només pots opinar sobre una cosa si l’altra persona la pot canviar en cinc segons. Si té un cabell fora de lloc, bé. Però si parles del seu cos, ja és violència.”
El debat s’ha tancat amb un record a Nagore Robles, que ha confessat que fa anys potser no s’hauria operat el nas si hagués conegut abans la lluita contra la pressió estètica i hagués tingut més autoestima.
Marta Pontnou ha dit que, per tenir més autoestima, hem de començar per nosaltres mateixes i deixar de jutjar o criticar les nostres filles i altres dones, tot i que és un tema que també afecta els homes. Cal vigilar les paraules que fem servir, perquè són precísament les paraules les que fan mal i les que deixen empremta.
