Compte! Aquestes són les estafes més comunes a Catalunya
El segon cafè
- Coneix en què consisteixen les estafes més comunes: la dels serrallers, la del gas i la de la sembra
- Xavier Ibarz, mosso d'esquadra, et dona consells per prevenir-les
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
L'any 2024 es van registrar 300 denúncies diàries per estafes, un 65% de les quals corresponen a ciberestafes. En Xavier Ibarz, mosso d'esquadra, adverteix quines són les més comunes i com prevenir-les al Segon cafè amb Cristina Villanueva.
L'estafa dels serrallers
Aquesta estafa comença quan una persona necessita canviar el pany i truca a un número que ha trobat en un adhesiu al carrer o al primer resultat que li apareix a internet.
“Moltes vegades es presenten com un servei d’emergència 24 hores i acaben cobrant un preu desorbitat. Cal anar amb compte”, adverteix l’agent.
“La clau és demanar sempre un pressupost previ i signar-lo abans de començar el servei”, afegeix.
L'estafa del gas
En aquest cas, els delinqüents es fan passar per inspectors del gas. Truquen a la porta assegurant que, si no es fa la revisió, es pot rebre una multa o pujarà la factura.
Un cop dins de casa, sovint exigeixen diners immediatament i no marxen fins que els cobren, un comportament que pot arribar a la coacció.
“A més, et poden estafar i, fins i tot, aprofiten per robar”, explica la periodista de successos Marta Català.
L'estafa de la sembra
Aquesta tècnica consisteix a observar la víctima mentre treu diners del caixer per memoritzar el seu PIN. Després, utilitzen un engany per distreure-la i robar-li la targeta.
La Josefa, per exemple, va perdre 1.000 euros d’aquesta manera: “Algú em va dir: ‘Són seus aquests 20 euros? Li han caigut?’. I mentre jo m’hi fixava, em van robar el PIN i els diners”.
Les ciberestafes
Cada vegada més delinqüents traslladen la seva activitat al món virtual. Les ciberestafes s’han disparat, i tothom pot ser víctima si utilitza un telèfon mòbil o internet.
“El perfil més vulnerable són les persones grans, però en realitat ningú n’està exempt”, adverteix Ibarz.
