Antonio Orozco: "He après a cantar als 52 anys"
Cafè d'idees
- El cantant Antonio Orozco presenta el llibre 'Inevitablemente yo' al Cafè d'idees
- Després de més d’una dècada de gires ininterrompudes, el cantant va haver de parar per un diagnòstic: estrès agut
L’artista barceloní Antonio Orozco ha presentat el seu nou llibre, 'Inevitablemente yo', una obra íntima i sincera on relata el seu procés personal de reconstrucció després d’una etapa molt dura. “Estic vivint el millor moment de la meva vida”, ha assegurat emocionat en una entrevista al programa Cafè d’Idees.
Després d’una operació a les cordes vocals, el cantant diu que ha tornat a aprendre a cantar: “Un doctor em va dir que tenia una lesió i vaig passar molta por. Però gràcies al meu professor de cant, ara tinc més control que mai. Als 52 anys puc dir que finalment he après a cantar.”
Després de més d’una dècada de gires ininterrompudes, Orozco va arribar a un punt de saturació física i mental. “Estava en plena gira europea, portàvem més de deu anys sense parar i, de cop, el meu cos va dir prou”, explica. “Vaig començar a trobar-me malament, tenia febre, però no era res físic... era com si alguna cosa dins meu s’hagués aturat”, afegeix.
El diagnòstic va ser clar: estrès agut. El metge li va recomanar aturar immediatament els viatges i canviar el ritme de vida. “Si començava aquella gira, no l’hauria acabat. Ho vaig veure clar: era el moment de parar”, confessa. “Va ser dur, però també alliberador. Quan ho vam comunicar als promotors, tots ho van entendre. Va ser com treure’m un pes immens de sobre.”
Començar de nou
Per afrontar aquesta nova etapa, Orozco va decidir envoltar-se d’un equip de cinc professionals —un psicòleg, un metge, un nutricionista, un entrenador i un professor de cant— que l’han ajudat a recuperar-se. “Aquest procés m’ha fet entendre moltes coses. Si jo, que se suposa que ho tinc tot, he arribat fins aquí... quantes persones més poden estar passant pel mateix?”, es pregunta al llibre.
El cantant reconeix que aquest temps de pausa l’ha portat a reconciliar-se amb ell mateix: “He après que no podem evitar el que som. Ens passem la vida intentant esquivar coses inevitables, però al final som el que som. Aquest llibre és una crida a acceptar-ho, a respectar els temps i a respirar.”
'Inevitablement jo' és, segons ell mateix, “una cançó llarga escrita en forma de llibre”, plena d’honestedat i esperança. “És un relat de resiliència, però també d’amor, de família i de reconeixement. He escrit el que sentia cada dia, com si fos un diari.”
La família i l'amor
Durant l’entrevista, Orozco també ha parlat dels seus fills, especialment d’Antonella, protagonista d’una de les seves cançons més emotives: “Quan li donava de menjar, li cantava una petita cançó inventada. Un dia la vaig portar a l’escenari i milers de persones la van cantar amb mi. Va ser un moment màgic. Aquella cançó s’ha convertit en la més important de la meva vida.”
També ha recordat la seva relació amb el seu fill gran, en Jan, que viu a l’estranger: “El vaig criar per videoconferència. Skype ens va salvar la vida als músics. Cada dia el veia, tot i ser lluny. I encara avui, l’espero. Però he entès que esperar no fa que el temps torni enrere.”
Ara, amb el llibre, el documental i el disc, Antonio Orozco tanca un cicle i n’obre un de nou. “Aquest projecte és la quadratura del cercle. He posat ordre a la meva vida i ara només vull gaudir-la.” El pròxim 21 de novembre, l’artista presentarà aquest nou capítol al Palau Sant Jordi, en un concert molt especial dins la seva gira. “Vull celebrar la vida, la música i la segona oportunitat que m’ha donat tot això", ha conclòs.
