Per què Enric Marco es va convertir en un impostor?
- Enric Marco va decidir crear una vida falsa i es va fer passar per víctima de l'holocaust
- El documental 'Javier Cercas i l'impostor' mostra com l'escriptor català va crear la novel·la sobre l'estafador
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
La història d’Enric Marco és la d’un home que es va inventar, durant 30 anys, una vida que no era seva. Es va fer passar per una víctima de l’holocaust. Deia que va ser deportat al camp de concentració de Flossenbürg, a la regió de Baviera, durant l’Alemanya nazi; quan en realitat tot era fals. L’any 2005, la veritat va sortir a la llum després que l’historiador Benito Bermejo la destapés. Marco havia estat a Alemanya, sí, però no com a antifeixista o antinazi, sinó com a treballador voluntari del dictador Francisco Franco.
Enric Marco donant un discurs per la CNT
Després de l’escàndol, l’escriptor Javier Cercas va voler entendre què va portar aquest home a mentir i, per això, va escriure un llibre titulat L’impostor, que va publicar l’any 2015. El documental 'Javier Cercas i l’impostor' recupera les gravacions de les trobades entre Cercas i Marco per mostrar què amaga aquest relat en què les línies entre realitat i ficció es desdibuixen.
Mentir per escapar de la realitat
Un dels motius pels quals Enric Marco va crear-se un passat que no era autèntic era per no afrontar la veritat: havia viscut una vida plena de moments foscos en què ell mateix no es reconeixia. La seva mare el va parir en un centre psiquiàtric de Sant Boi i no el va poder criar en condicions òptimes. El seu pare, que mantenia una relació amb una altra dona, tampoc se’n va fer càrrec. Aquest trauma el va portar a buscar amor i estima dels altres durant la resta dels seus dies fins al punt d'enganyar a tothom identificant-se com una víctima dels camps de concentració.
Creació d’un personatge
L’escriptor Javier Cercas compara Enric Marco amb el personatge Alonso Quijano, qui s’inventa el seu alter ego Don Quixot per sentir-se un heroi i viure la vida d’un cavaller. La diferència entre ells dos, és que quan el de La Manxa està a punt de morir, afronta la realitat i deixa de banda tot aquest món de ficció. Marco, en canvi, mai va deixar de mentir ni de creure’s la seva història fictícia.
Javier Cercas al seu escriptori
L'autor de L'impostor compara Marco amb un novel·lista perquè l'escriptor, igual que ell va fer, pot inventar un món imaginari i, de fet, “té l’obligació de mentir”. Assegura que la màgia de la construcció literària és que ens fica dins d’alguna cosa que no va existir mai. El problema, per ell, és que “això es pot fer en la literatura, però no es pot fer en la vida real”.
Al documental, Javier Cercas crea un relat en què empatitza amb l'impostor, però remarca que el principal problema no el tenia Enric Marco, sinó aquells que no el van qüestionar. Segons l'escriptor, és un exemple que la mentida triomfa. L’autor també assegura que “la visió sentimental completament falsificada de la realitat és, per a molta gent, preferible a la veritat, que és molt més dura, complexa i desagradable”. Però, al cap i a la fi, “és la veritat”.
