Enlaces accesibilidad
L'entrevista

Javier Cercas: "El banc del Vaticà era una cova de lladres i el papa Francesc ho ha solucionat"

Cafè d'idees - Javier Cercas presenta la novel·la 'El loco de Dios en el fin del mundo'
CAFÈ D'IDEES - RTVE.es

L'escriptor Javier Cercas assegurava fa uns dies al 'Cafè d'Idees' que "Mongòlia és menys exòtica que el Vaticà" després d'acabar de publicar la seva nova obra 'El loco de Dios en el fin del mundo'. Un llibre on acompanya al papa Francesc en un viatge al país asiàtic i conversa amb el pontífex: "Cap escriptor en la història ha tingut aquesta oportunitat".

"La meva mare és la protagonista secreta", revelava Cercas, ja que l'obra vol respondre a "l'enigma central del cristianisme, la resurrecció de la carn i la vida eterna". L'escriptor explicava que li va preguntar a Francesc I si la seva mare, com a catòlica convençuda, veuria de nou al seu pare després de morir tal com creia.

Com a ateu declarat, Cercas aclaria que no pot revelar si s'ha convertit. "El lector m'encantaria que dubtés" sobre les seves creences, afegeix.

Per a escriure aquest llibre, Cercas apuntava que el Vaticà li han posat totes les facilitats i que "no l'han volgut ni llegir abans de publicar-lo, és un risc total". "He dit exactament el que penso, no m'estalvio res", manifesta. "Espero que el papa Francesc no l'hagi llegit. Al Vaticà tothom està molt espantat de veure si apareix", reconeix.

Sobre la seva experiència a Mongòlia, Cercas relatava la seva "admiració" pels missioners que els descriu com "bojos de Déu que ho fan sense premi ni res".

El papa volia tornar a l'Església primitiva

Amb les converses amb el pontífex, l'escriptor assegurava que el papa Francesc "el que vol és tornar a l'Església primitiva" i estar més a prop dels pobres i més lluny del poder. "Si el papa Francesc volgués fer tot allò que volia fer, l'Església s'hauria trencat", assenyalava.

Però aquesta renovació ha topat, segons Cercas, amb reticències per part d'alguns sectors eclesiàstics també a Espanya. "Tots els mals de l'Església els hem patit aquí", sostenia en referència al que defineix com a "clericalisme", la idea que el clergat està per sobre dels fidels, així com la seva fusió amb el poder polític.

Per a Cercas, els abusos sexuals dins l'Església serien una conseqüència d'aquests abusos de poder. "Aquest home (el papa Francesc), com a mínim, ha pres consciència del problema. Ha posat els mitjans per atacar-lo. S'han fet coses, suficients? Absolutament no", puntualitzava.

Davant de molts dels problemes polítics i socials que es posiciona el pontífex a preguntes dels periodistes, Cercas descartava la seva capacitat per resoldre'ls: "El papa Francesc no pot arreglar els temes polítics, no té cap poder polític, zero".

Un papa anticlerical

Un dels problemes de l'església és que el discurs religiós no apareix als mitjans

Cercas ha tornat avui al 'Cafè d'Idees', un dia després de la mort del papa Francesc. Recalca que el vuitè sobirà de la ciutat del Vaticà era anticlerical, una característica fonamental en el seu discurs. "No surt a la premsa perquè la gent no està interessada en això i perquè no s'entén. Un dels problemes grossos de l'església és que el discurs religiós no apareix als mitjans de comunicació", assegura el reporter.

El clericalisme es basa en la idea que el clergue o sacerdot està per sobre dels fidels, una concepció que el Papa considerava el càncer de l'església. "El papa Francesc deia que el sacerdot havia d'estar davant del ramat per guiar, al mig perquè en forma part i al darrere per recollir aquells que no poden continuar, però mai a dalt", apunta Cercas, que creu que gran part dels mals de l'església, com els abusos sexuals, venen d'aquesta concepció errònia.

El banc del Vaticà era una cova de lladres

Necessites 20 segles més per intentar tornar a l'església primitiva

En una entrevista amb el periodista Jordi Évole, el papa Francesc deia que hi havia mercaders al Vaticà. "El Vaticà no se salva dels pecats i de les vergonyes, som homes i caiem en les mateixes coses. El treball és netejar-lo". Tanmateix, Javier Cercas exclama que hi ha molt més que mercaders: "El Vaticà era una cova de lladres, un paradís fiscal on hi havia la màfia, i Francesc ho ha solucionat".

El problema d'aquesta institució, segons el periodista, és que "són 2000 anys d'història, han caigut tots els imperis. Necessites 20 segles més per intentar tornar a l'església primitiva que no s'assembla en res a la que nosaltres hem conegut", diu.

El papa no tenia poder executiu

Cercas reclama que "al papa no li podem demanar allò que no pot fer", referint-se al fet que no té el poder executiu que té Macron o Trump i no pot canviar les coses de manera efectiva. "El papa fa el que ha de fer que és dir que el de Gaza és un crim espantós, que la guerra d'Ucraïna s'hauria d'acabar i defensar la decència, entre altres coses. Ho diu i s'ha acabat, no té una capacitat real", explica l'escriptor.

Quin futur li espera al Vaticà?

Tot i que hi ha una idea generalitzada que el Vaticà girarà entorn de la reacció actual que viu al món amb Trump, Cercas creu que no serà tan fàcil perquè el 79% dels cardenals que escolliran el nou Papa els ha seleccionat Francesc i són de la seva línia ideològica. Per tant, és esperable que el futur del Vaticà es fonamenti en els valors principals que promulgava Jorge Mario Bergoglio.