La microbiota intestinal: un aliat clau per a tenir una bona salut física i mental
Mapes mentals
- L’Hospital de Bellvitge és pioner a Europa en el trasplantament de microbiota fecal
- El cantant Miqui Puig explica la seva experiència amb l'alimentació i els problemes de salut intestinal
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
En els darrers anys, s’han publicat nombrosos estudis que vinculen el bon estat de la microbiota amb la salut física i mental. Aquest ecosistema, format per trilions de microorganismes com bacteris, virus i fongs que resideixen principalment a l’intestí, té un paper fonamental en processos essencials com la digestió, la immunitat i fins i tot la regulació de l’estat d’ànim.
L'alimentació i l'eix intestí-cervell
La microbiota és única en cada persona, ja que la seva composició està influenciada per factors com la genètica, l’alimentació, l’estil de vida i l’ús d’antibiòtics. Malgrat aquesta diversitat, els experts coincideixen a destacar la importància de la seva funció en la salut global. Al programa ‘Mapes Mentals’, l’especialista en aparell digestiu de l'Hospital de Bellvitge, Claudia Arajol, afirma que hi ha una "comunicació bidireccional entre la microbiota intestinal i el cervell, coneguda com a eix intestí-cervell". És a través d'aquesta interacció que la microbiota pot influir en aspectes com l'estat d'ànim, el comportament i la resposta a l'estrès.
A la unitat on treballa la Dra. Arajol són pioners en la realització de trasplantament de microbiota fecal per a pacients que pateixen alteracions severes de la microbiota a causa de llargs tractaments mèdics amb antibiòtics. Aquest procediment es realitza amb donants de femta que gaudeixen d'una microbiota sana, és a dir, que porten una dieta i un estil de vida saludables, que no tenen malalties ni hàbits tòxics.
La microbiota es transfereix a un receptor, amb l’objectiu de restablir l’equilibri microbià i millorar la salut del pacient. Els resultats obtinguts fins ara són prometedors, ja que s’ha observat una millora significativa en la flora intestinal dels pacients i, per extensió, en la seva qualitat de vida.
La dieta mediterrània desapareix
“Anem cap a una dieta molt occidental“
Tot i els avenços en aquest camp, Arajol adverteix que els hàbits alimentaris de la societat occidental plantegen un problema important. "El problema de Catalunya i del Primer Món és que anem cap a una dieta molt occidental, a base de consum de processats i de proteïna animal", afirma l’experta. A més, assegura que “aquest canvi en l’alimentació, amb productes no recomanables, ja està tenint un impacte negatiu en la microbiota de la població”. Així doncs, cal ser cada cop més conscients del que posem al cistell quan anem a comprar.
Finalment, els estudis mèdics recents han començat a vincular l’estat de la microbiota amb malalties neurodegeneratives, com l’Alzheimer i el Parkinson. En aquesta línia, i tot i que encara queda molt per esbrinar, ja hi ha investigacions centrades a comprovar si la seva alteració n’és una de les causes “Estem investigant fins a quin punt la microbiota és el factor determinant”, conclou Arajol.
