L'alcoholisme, una addicció invisible i socialment acceptada
- Un de cada tres tractaments iniciats a Projecte Home el 2025 van estar relacionats amb l’alcohol; entre les dones, la proporció s'acosta a la meitat
- Els experts alerten que la normalització social de l’alcohol dificulta identificar el consum problemàtic i l’addicció
Copes de vi plenes d'un còctel de color taronja disposades en una barra de bar
Aquest divendres, dos dies abans del Dia Mundial Sense Alcohol, s’ha celebrat a la Universitat de Barcelona la 18a Jornada Anual sobre Addiccions de Projecte Home, una trobada que enguany ha posat el focus en els riscos associats al consum d’alcohol.
Durant l'esdeveniment, l’entitat ha advertit que aquesta substància va ser el motiu d’inici de tractament de un de cada tres pacients atesos el 2025, fet que la converteix en una de les principals causes d’atenció als seus programes de rehabilitació.
En el cas de les dones, les dades són encara més preocupants: gairebé la meitat de les pacients que van començar tractament ho van fer per problemes relacionats amb l’alcohol.
L'alcohol, primer motiu d’inici de tractament
Segons les dades presentades per Projecte Home, l’alcohol continua tenint un pes determinant entre les persones que necessiten ajuda per superar una addicció. L’entitat assenyala que aquesta substància és darrere d’una part significativa dels processos terapèutics iniciats durant el darrer any. Un de cada tres homes atesos per l’entitat el 2025 va iniciar tractament per aquesta addicció, mentre que entre les dones la proporció s’acosta a la meitat.
Els professionals remarquen que la seva àmplia presència en entorns socials, festius i familiars contribueix a minimitzar-ne la percepció de risc i pot retardar la petició d’ajuda.
Una addicció que passa desapercebuda
Els experts coincideixen que el principal obstacle per combatre l'alcoholisme és precisament la seva acceptació social. A diferència d’altres drogues amb un major estigma social, els problemes vinculats a l’alcohol acostumen a passar més desapercebuts tant per a l’entorn com per a la mateixa persona afectada.
En la mateixa línia, el director de comunicació de Projecte Home, Jordi Feu, ha advertit que aquesta normalització fa més difícil detectar quan el consum deixa de ser ocasional o recreatiu i es converteix en una dependència.
El límit entre l’ús recreatiu i el consum problemàtic
Durant l'acte també s’ha insistit en la necessitat de diferenciar entre beure per gaudir d’un context social i fer-ho per evitar el malestar emocional. Els especialistes assenyalen que aquest canvi de motivació pot ser un dels indicadors d’un consum de risc.
La jornada ha comptat amb testimonis com el de la cuinera Ada Parellada i amb la participació de públic jove. L'esdeveniment ha servit per alertar sobre els senyals que poden passar inadvertits darrere d’un hàbit aparentment habitual.
Els adolescents, una excepció positiva
Malgrat les xifres exposades, els experts han apuntat una tendència positiva entre les generacions més joves. Segons han explicat, els adolescents consumeixen menys alcohol que les generacions anteriors, un canvi d’actitud que contrasta amb la forta normalització que encara manté aquesta substància entre la població adulta.
