Enlaces accesibilidad

L’ampliació de l'aeroport de Barcelona s'alenteix mentre es consolida l'oposició local

  • Els ajuntaments del Prat i Castelldefels estudien accions legals contra el projecte d'Aena
  • El gestor aeroportuari encara ha de convèncer la Comissió Europea després de dècades de maltractament del Delta del Llobregat
Vista aèria de l'Aeroport de Barcelona-El Prat, mostrant pistes, terminals T1 i T2 amb aeronaus, torre de control, el Port de Barcelona i zones industrials.
Imatge presa des de l'aire de l'Aeroport del Prat ERIC SALARD from PARIS, FRANCE
Cristina Martín Valbuena

L'ampliació de l'Aeroport de Barcelona continua encallada més d'un any després que es presentés la proposta definitiva que va aconseguir el consens entre la Generalitat, el Govern espanyol i Aena. Un projecte que no ha aconseguit convèncer ciutats veïnes com el Prat de Llobregat i Castelldefels, que estudien prendre mesures legals.

Des de la presentació de l'acord, durant tot aquest temps, no s'ha conegut massa més sobre el projecte, amb una Aena molt hermètica sobre com està tot plegat. Només s'ha avançat en tràmits preliminars com la modificació del pla director per encabir aquest projecte.

El Prat i Castelldefels, les més beligerants

Tant el Prat, governat pels Comuns, com Castelldefels, pel PP, critiquen que saben molt poc des de llavors sobre els plans d'Aena. Tot i ser de signe contrari, són les ciutats que s'han mostrat més combatives enfront de l'ampliació. Des del Prat ho han fet pel maltractament històric cap al Delta de Llobregat i perquè temen que anirà a més, mentre que des de Castelldefels no volen més soroll d'avions.

"Tinc les mateixes sensacions que tenia fa un any i tres mesos: la Generalitat està treballant sobre una idea, però queda completament a expenses sobre el que Aena pugui presentar en un futur. Durant tot aquest temps, no hi ha hagut cap pas en ferm que ens faci perdre la desconfiança original que teníem", explica l'alcaldessa del Prat, Alba Bou.

Totes dues ciutats reclamen que Aena i Generalitat les tinguin més en compte en tot el procés de definició del projecte. "Tenim molt a dir perquè, per a Castelldefels, el problema no és només si s'allarga una pista o es construeix una nova terminal, sinó el que ens preocupa és que passa després amb l'operativa, quants avions hi haurà i per on volaran. Si una decisió pot afectar els nostres veïns, volem ser escoltats sobre aquesta decisió. Abans, no després", assenyala la regidora de Presidència, Marian Ortega.

Tant el Prat com Castelldefels es plantegen prendre mesures legals. "Estem estudiant diferents possibilitats tècniques i, fins i tot, ens plantegem alguna acció jurídica per preservar la salut dels nostres veïns", afegeix Ortega. Des del Prat, disposen d'un equip de juristes que fa un any que estudien en quins moments del calendari del projecte podran actuar, sobretot quan s'aprovin a finals de setembre les bases que regularan les inversions que es faran a l'aeroport en els propers anys, a través del Document de Regulació Aeroportuària (DORA). "A partir d'aquí, haurem d'estar molt expectants i vigilants perquè sortiran els documents oficials que impugnarem, probablement, a instàncies europees", sosté Bou.

Vista aèria d'una proposta d'ampliació de l'Aeroport de Barcelona-El Prat, amb pistes, terminals, avions, mar Mediterrani i entorn urbà i agrícola.

Recreació de l'ampliació de l'Aeroport del Prat cedida per AENA

El projecte d'ampliació es basa a allargar en 500 metres la tercera pista de l'aeroport de Barcelona. Per fer-ho, Aena pretén envair la Ricarda i traslladar-la de lloc, malgrat que és una llacuna natural que té més de 300 anys d'història i conserva hàbitats únics. Associacions ambientalistes com Depana fa molts anys que lluiten per protegir-la. "La Ricarda és la llacuna que millor es conserva del Delta del Llobregat i tocar-la pot significar donar-li l'estocada definitiva", valora el seu vicepresident, José García.

L'executiu de Salvador Illa ha assegurat que es compensarà el dany i ha donat, així, el vistiplau a la voluntat d'Aena, presidida pel català Maurici Lucena des de mitjans del 2018. Lucena va ser qui va començar la batalla per l'ampliació poc després d'aterrar en el gestor aeroportuari, però es va accelerar amb la pandèmia i va xocar amb el rebuig del Govern de Pere Aragonès fins que Illa va arribar a la Generalitat, no sense esquerdes amb els socis d'investidura.

A l'espera de la Comissió Europea

Més enllà de l'oposició local i la desconfiança mediambiental, la clau perquè aquest projecte tiri endavant es troba a Brussel·les. És així perquè Depana i veïns del Prat com García s'han entestat a portar a la Comissió Europea tots els incompliments que Aena fa dècades que acumula al Delta i la pèrdua de biodiversitat que va provocar la darrera ampliació del Prat per construir la terminal 1.

"Ho vam posar tot en coneixement de la Comissió Europea fins que el 2021 Brussel·les va considerar que l'Estat no havia complert amb els requisits als quals s'havia compromès", explica García. Va ser llavors, gràcies a la mobilització de Depana, que Europa va obrir un expedient a l'Estat pel maltractament del Delta del Llobregat.

Aquesta és la pedra a la sabata que té Aena si vol que la nova ampliació tiri endavant, ja que el gestor aeroportuari ha de tornar a demanar que es declari l'interès públic d'aquest projecte per poder afectar espais protegits com la Ricarda. Consultat per Ràdio 4, el gestor aeroportuari no ha volgut participar en aquest reportatge, com tampoc ho ha volgut fer la Generalitat.

Concentració contra l'ampliació del Prat impulsada per la plataforma Zeroport al juny de 2025 DEPANA

A Depana, tenen clar com acabarà tot. "Fa 25 anys, ho van aconseguir. Ara mateix, amb els antecedents que tenen l'Estat i Aena a la Comissió, tot i que aconsegueixen tancar l'expedient, tenen molt complicat que es torni a declarar l'interès públic", remarca García. L'associació espera que l'expedient que Brussel·les ha obert contra l'Estat acabi arribant als tribunals.

A l'espera de veure com acaba el periple europeu, el Govern espanyol preveu aprovar a finals de setembre el DORA que determinarà què es farà a l'aeroport en els pròxims anys. La incògnita serà, si ja s'inclouran les obres de la tercera pista, després que Podemos forcés a l'Executiu de Pedro Sánchez a comprometre's a no començar els treballs fins al 2031. Tot això, arribarà pocs dies després que moviments contraris a l'ampliació es concentrin a Barcelona el diumenge 20 de setembre.