Esteve Camps, sobre la Sagrada Família: "En aquests moments, ja estem al límit. Morir d'èxit també és preocupant"

Ningú coneix la Sagrada Família per dins com Esteve Camps. Com a president delegat de la Fundació Junta Constructora que construeix i gestiona el temple, li ha tocat lluitar contra una pandèmia que gairebé paralitza les obres o amb la pressió d'un centenari en què té la vista posada el món sencer. Atén a RTVE en el claustre de la Basílica per a parlar sobre el centenari de la mort d'Antoni Gaudí i la seva gran obra erigida símbol de la ciutat.

Pregunta: Estem l'any del centenari de la mort de Gaudí i la torre de Jesucrist acaba de coronar-se amb la creu. Des de la institució, com es viu aquest moment? 

R: És un moment molt transcendental perquè és pràcticament la finalitat d'una part del projecte que també coincideix amb la finalitat del mandat de l'actual patronat. El reconeixement en uns moments en què s'està tramitant la beatificació d'Antoni Gaudí, en uns moments en què la posició està presentada a Roma i està molt avançada, en un moment que és el centenari de la seva mort, que s'acaba la torre més alta, que és l'edifici més alt de tot el món com a església, i bé el cap de l'Església, ens omple de satisfacció, això és indiscutible. La pandèmia va tenir una part dolenta, però també una part molt interessant.

De Montserrat a Brians: així serà la visita del papa Lleó XIV a Catalunya Beatriz Gálvez Garcés

P: La Sagrada Família es finança íntegrament amb les visites dels turistes. En 2019 els ingressos van aconseguir els 103 milions d'euros, però la pandèmia els va reduir a una previsió de tot just 17 milions per a 2021. Com ha superat la institució aquest cop i en quina situació financera es troba avui? 

R: La part dolenta va ser que durant dos anys no va haver-hi ingressos perquè vam haver de tancar les visites i això va ser buidar les arques de la fundació, amb la qual cosa quan vam obrir les portes vam obrir unes portes amb zero. Això ha anat molt bé, hem de dir que el turisme s'ha recobert molt bé, estem als mateixos nivells inclús superiors d'abans de la pandèmia. Una altra part positiva, el primer que vam fer quan vam obrir després de la pandèmia va ser rendir homenatge als metges i a les infermeres i vam fer visites gratuïtes a tots els metges. I ens vam quedar sorpresos que la major part del col·lectiu sanitari desconeixia la seva família.

Davant d'aquest fet, la Junta ens va plantejar que potser seria interessant fer tots els col·lectius dels col·legis professionals i així ho vam fer. Així que vam establir una sèrie de criteris, que vam establir una sèrie de visites i això va portar que tot el col·lectiu dels diferents àrees cada vegada estigués més a prop de la seva família. Van gaudir del que era la Sagrada Família, desconeixien la Sagrada Família. Sempre el ciutadà de Barcelona pensa que hi ha temps, diu: "La tinc aquí", i no la visita. I desconeix la riquesa, no tan sols constructiva sinó espiritual i transcendent que té la Basílica.

P: Gaudí va dir que l'obra humana no ha de superar l'altura de la muntanya de Montjuïc, que arriba als 177 metres. La torre de Jesucrist s'ha quedat en 172,5 metres. Com gestiona la Fundació aquesta fidelitat al pensament original de l'arquitecte? 

Fil per randa. (...) A l'evolució dels temps no hi havia rampes. A l'evolució dels temps no hi havia escales mecàniques per pujar al presbiteri. Però s'han hagut de posar unes escales mecàniques amb una cadira automàtica per pujar al presbiteri, per si hi ha mossens que tenen dificultats. S'han hagut de fer rampes de tot l'entorn de la basílica perquè puguin la gent entrar. S'han hagut de posar un ascensor perquè la gent pugui arribar fins a la planta. Aquestes són les coses que, evidentment, Gaudí no va tindre previstes. Però no és que no les tingués previstes, és que no existien. Ni hi havia aquestes normatives. I nosaltres ens adaptem, però sempre dintre de les pautes de Gaudí.

La litúrgia es manté, es transmeten els valors. A part d'això, totes les parròquies de la diòcesi de Barcelona tenen una visita gratuïta un cop a l'any, i venen i fan catequesi aquí, amb els nanos, i és una de les finalitats que Gaudí va dir. A part d'això, es fan conferències i es fan presentacions dels llibres, sempre relacionats amb la basílica o amb Antoni Gaudí. Per això, complim perfectament.

P: Com diu, no seria la primera vegada que un papa visita la Sagrada Família. Joan Pau II va estar en 1982 i Benet XVI la va consagrar com a basílica en 2010. Què significaria per a la institució rebre de nou al sant pare, i en aquest context tan singular? 

La basílica, el punt de sortida de llançament de visites dels turistes, va ser les Olimpíades. Després, hi va haver un increment de visitants, amb la dedicació a la basílica el 2010, d'un 40 i escaig per cent d'increment.

“Morir d'èxit també és preocupant“

Ara ens fa por, perquè aquesta repercussió que de tot el món venen a retransmetre la benedicció de la Creu, si s'incrementa el turisme, evidentment tindrem greus problemes, perquè ara, en aquests moments, ja estem al límit. Tenim l'esperança que quan es pugui visitar la Torre de Jesús, que serà el 28 per dintre, en ampliar el recorregut, puguem ampliar l'accés de turistes. Però, vull dir, és un problema. Morir d'èxit també és preocupant.

P: Precisament, la façana de la Glòria i l'escalinata són els grans reptes pendents. Abans de la pandèmia, la Fundació preveia inaugurar la façana en 2026. Quin és l'horitzó realista avui? 

Jo no puc dir una data quan resulta que jo deixo la presidència delegada. Jo no puc hipotecar el meu successor. Si tot va bé dintre de la normalitat, no hi ha cap altra incidència com la pandèmia, i tot es manté en el mateix ordre, aplicant el criteri de productivitat que ha sigut aquests últims anys, diria que en deu anys la construcció de la verticalitat de la façana de la Glòria pot estar acabada. No així la seva decoració, perquè hi ha més de cent figures i, clar, això és difícil d'evitar.

P: Si Gaudí pogués veure la Sagrada Família avui dia, què creu que diria?

Estaria molt satisfet perquè s'havia donat compliment a la seva última voluntat. La Sagrada família és un cant a la vida. El naixement de la vida, el final de la vida, la mort, la passió, i si és nascut i és mort i és cregut, la glòria..., quedaria totalment representat el missatge que ell volia transmetre al poble de Catalunya.