Viure en un barri pobre pot reduir l'esperança de vida més d'una dècada a Barcelona
- A la Marina del Prat Vermell l'esperança de vida és de 76 anys, mentre que a Pedralbes és de 88 anys
- Els experts reclamen polítiques públiques específiques per reduir desigualtats
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
A la Marina del Prat Vermell, molts veïns lluiten per arribar a final de mes i compaginar llargues jornades laborals amb la cura de la família. L'esperança de vida aquí és de 76 anys, mentre que a Pedralbes puja fins als 88.
Una diferència que no només reflecteix els ingressos, sinó també factors com l'alimentació, les condicions laborals, l'accés a serveis sanitaris i el temps disponible per cuidar-se.
Segons l'Informe Social 2025 de la Generalitat, la meitat de les persones situades en el tram de renda més baix pateix malalties cròniques o problemes de salut, davant del 20% de les més afavorides.
A nivell de municipis, les diferències de vida són de 2,4 anys, però dins de Barcelona poden superar els 11 anys.
Aïda Solé-Auró, professora de la Universitat Pompeu Fabra, subratlla que el codi postal és un "predictor molt potent" de l’esperança de vida, però també de la qualitat dels anys viscuts. "Les persones amb més ingressos estan més protegides gràcies a factors com el nivell educatiu i l’accés a recursos preventius", explica.
Els factors socials condicionen la salut
L'informe assenyala que les desigualtats estan "estretament vinculades als hàbits i comportaments de salut, condicionats per factors socioeconòmics com l'accés a aliments saludables, el temps disponible o les condicions laborals".
Berta Rodoreda, infermera i investigadora de l'Institut Català de la Salut, alerta que diverses persones amb menys recursos no accedeixen a programes de prevenció i detecció precoç. "Moltes vegades només veiem la punta de l'iceberg. Si coneixem la situació real del pacient, podem ajustar l'atenció i educar millor sobre el tractament", afegeix.
També hi ha diferències significatives en infants: segons el Programa de Prevenció i Abordatge de l'Obesitat Infantil (POICAT), la prevalença de l'obesitat es duplica en infants de grups socials menys afavorits (16,8%) respecte als més benestants (7,9%).
"L'obesitat infantil és, en molts casos, un problema de pobresa infantil", assegura Cinta Daufí, metgessa especialista en medicina preventiva i salut pública.
En resum
• El 50% de les persones amb menys recursos pateixen malalties cròniques
• Les rendes més altes només registren un 20% de problemes de salut
• Obesitat infantil: 16,8% en infants desfavorits vs. 7,9% en infants benestants
Reclamen polítiques específiques
Els professionals coincideixen que el sistema sanitari universal i l'escola pública no són suficients per reduir aquestes desigualtats. "Calen polítiques més específiques per a grups més desfavorits", afirma Solé-Auró.
Daufí, a més a més, afegeix que si totes les mesures són iguals per a tothom, s'accentua la disparitat: "La capacitat de triar menjar saludable o reduir l’estrès no és la mateixa per tothom".
Una eina per conèixer la realitat del pacient
Rodoreda ha liderat una guia per incloure determinants socials a la història clínica, amb informació sobre habitatge, feina i entorn social. Aquesta eina permet que els professionals sanitaris adaptin el tractament a la realitat de cada pacient, millorant l'eficàcia dels tractaments i humanitzant l'atenció.
Exemple pràctic
Un pacient no podia pagar-se l'antibiòtic prescrit. Si el metge hagués sabut la seva situació des del primer moment, l'atenció hauria estat més efectiva.
La guia, implementada al programa infrmàtic de l'ICS, ja s’està difonent perquè els professionals la coneguin i la utilitzin com a eina pràctica i eficaç.
