El Congrés aprova la llei contra la multireincidència de Junts
- La norma ha rebut 302 vots a favor i ha comptat amb el suport de PSOE, PP, Vox i PNB
- ERC s'absté a canvi d'un acord amb el govern per incrementar el nombre de jutges a Catalunya
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
El Congrés ha aprovat aquest dijous la llei contra la multireincidència presentada per Junts gràcies al suport de PSOE, PP, Vox i PNB. En total, la proposta ha recollit 302 vots a favor i 35 vots en contra per part de Sumar i Podem. ERC s'ha abstingut en últim moment després d'arribar a un acord amb el govern per incrementar el nombre de jutges a Catalunya.
"Amb aquesta norma s'ataca la impunitat, amb una dinàmica que cronificava el delicte", ha assegurat la diputada de Junts, Marta Mádrenas, qui ha defensat la llei com a "necessària i equilibrada" a la cambra baixa. "És una llei que millorarà la seguretat i el benestar de la gent", ha celebrat.
El PSOE va reactivar aquesta llei el passat mes de desembre com una via per acostar-se a Junts després que els de Puigdemont donessin per trencades les relacions amb el govern. De fet, la formació independentista va registrar aquesta norma l'abril del 2024 i havia quedat bloquejada per l'oposició de les forces progressistes.
Abstenció d'ERC a canvi de jutges
ERC s'ha abstingut finalment en la votació de la llei després de pactar amb l'executiu un increment del nombre de places de jutges a Catalunya pel 2027. "Hem pactat 90 jutges més perquè no té sentit que els ajuntaments es personin i no se solucioni el bloqueig", ha avançat el portaveu Gabriel Rufián. Així doncs, es crearan 180 noves places en dos anys, fet que elevarà la xifra de 870 a 1.050 jutges a Catalunya.
“ÚLTIMA HORA 🔴
— La Hora de La 1 (@LaHoraTVE) February 12, 2026
ERC se abstendrá en la votación de la ley de multirreincidencia después de pactar con el PSOE la creación de 180 nuevas plazas judiciales para Cataluña en los próximos dos añoshttps://t.co/gQqRzK0J3U#LaHora12F pic.twitter.com/95N9Ik4MUe“
Sobre la norma contra la multireincidència, Rufián ha afirmat que no comparteixen el "tuf racista" però volen "evitar el col·lapse" de la justícia. En el debat de la proposta, la republicana Pilar Valluguera ha justificat l'abstenció per no "fer sentir incòmodes" als alcaldes i regidors del seu partit. "Estem al servei de la nostra gent", ha apuntat, mentre que ha criticat el relat de la seguretat davant un descens de la delinqüència: "La realitat no es canvia a cop de codi penal".
Divisió en el govern de coalició
La proposta ha dividit el govern espanyol. De fet, el diputat de Sumar Enrique Santiago ha avisat que la majoria de suport a la nova llei genera un “experiment de gran coalició” que uneix el PSOE, el PP i Junts. “Això és un acord per convertir en llei el discurs demagògic de Vox, el SALF i Aliança Catalana”, ha alertat durant el debat.
Suport d'alcaldes de Junts i el PSC a la norma
En la votació de la norma al Congrés hi han estat presents diversos alcaldes i regidors de Junts com Marc Buch (Calella), Arnau Rovira (Manlleu), Xavier Fonollosa (Martorell), Marc Castells (Igualada). El dia anterior també s'havien desplaçat fins a Madrid alguns alcaldes del PSC de l'àrea metropolitana per expressar el seu aval a l'enduriment de la multireincidència, però han tornat anticipadament a Catalunya per l'emergència pel fort vent.
L'alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, ha assegurat al Cafè d'Idees que aquesta llei "donarà instruments" per actuar millor contra els furts. "Aquesta gent que està delinquint de forma reiterada no els volem als nostres carrers", ha sostingut.
“☕ Marta Farrés, alcaldessa de Sabadell, reivindica que la llei contra la multireincidència donarà instruments al món local per fer millor la seva feina
— Cafè d'idees (@cafedidees_rtve) February 12, 2026
🗣️ "Aquesta gent que està delinquint de forma reiterada no els volem als nostres carrers"
📲 https://t.co/MrTxQlnBeM pic.twitter.com/oTiHSY9omV“
Penes d'1 a tres anys de presó per petits furts
Amb aquesta llei es modifica el delicte de furt del Codi Penal. D'aquesta manera, sustreure quantitats inferiors a 400 euros comportarà una pena de presó d'un a tres anys si la persona ja ha estat condemnada tres vegades per delictes de la mateixa naturalesa.
Una altra novetat és que s'introdueix un agreujant pels furts de telèfons mòbils i altres dispositius electrònics que puguin contenir dades personals. En aquest cas, la repetició del delicte tres vegades implicarà pena de presó.
La norma també estableix que les condemnes fermes dictades en altres estats membres de la Unió Europea podran computar a efectes de reincidència.
