Una quarta part de la població a Catalunya viu en risc de pobresa o exclusió social
- La taxa puja fins al 24,8% el 2025 i trenca la tendència a la baixa iniciada el 2021
- Els menors de 16 anys i la població d’origen estranger són els col·lectius més vulnerables
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
A casa, a l’escola o al carrer, la precarietat torna a guanyar terreny. El risc de pobresa o exclusió social ja afecta gairebé una quarta part de la població catalana: un 24,8% es trobava en situació de vulnerabilitat el 2025, vuit dècimes més que l'any anterior.
L'escenari és pitjor entre els infants i els estrangers que són els col·lectius més vulnerables.
Són dades que trenquen tres anys de millora i que situen de nou la desigualtat al centre del debat social i polític.
Privacions i dificultats quotidianes
Tot i que l'economia catalana va bé i els catalans ingressen més diners -els ingressos mitjans nets de les llars són de 43.889 euros, i de 17.262 euros per persona- cada cop tenen més dificultats per l'augment del cost de la vida.
El 8,9% de la població viu en situació de privació material i social severa, una xifra que repunta respecte a l’any anterior. Alhora, el 35,5% de les persones afirma no poder fer front a una despesa imprevista de 900 euros. Mentre que tres de cada deu ciutadans no es pot permetre almenys una setmana de vacances l'any.
En canvi, millora lleugerament la xifra de llars que no poden mantenir una temperatura adequada, del 16,8% i de la població que arriba amb dificultat a final de mes, del 47,3%, tres dècimes menys que l’any passat.
Segons les dades, la situació de pobresa se situa al mateix nivell que durant la pandèmia. El president de la taula d'entitats del Tercer Sector Social, Xavier Trabado demana prioritzar amb polítiques socials: "uns pressupostos que siguin realment socials i que s'actualitzin les prestacions econòmiques i sobretot en famílies amb fills".
Els infants, els més exposats
L'augment és generalitzat a tots els grups d’edat, però colpeja amb especial intensitat els menors de 16 anys. En aquest col·lectiu, la taxa s’enfila fins al 36,1%, 1,3 punts més.
Entre la població de 16 a 64 anys, el risc de pobresa o exclusió social se situa en el 24,5%. En el cas dels majors de 65 anys, la taxa arriba al 17,3%.
Bretxa segons l’origen
Les diferències són especialment marcades en funció de la nacionalitat. Gairebé la meitat de la població d’origen estranger (48,6%) viu en risc de pobresa o exclusió social, un increment de 5,9 punts en un sol any. En canvi, entre les persones de nacionalitat espanyola, la taxa baixa lleugerament fins al 17,2%.
Unes xifres que arriben just en el moment en què el Govern impulsa la regularització de migrants com a eina per combatre aquesta situació.
L’executiu preveu que la mesura incrementi un 4% la població activa i assegura que pot esdevenir “un dels impactes positius més rellevants dels darrers anys tant per a la competitivitat de l’economia catalana com per a la lluita contra l’exclusió social”.
Unes 150.000 persones es podran incorporar de forma legal al mercat de treball. I això beneficia negocis com càmpings, hotels, restaurants. El sector del turisme fa temps que alerta d'una crisi de personal. També al camp, on un terç dels treballadors són estrangers i els agricultors podran estalviar-se el cost de contractar en origen.
La construcció és l'altra beneficiada; les persones sense papers representen el 20%. Els experts avisen, però, que la regularització ha d'anar acompanyada de formació.
“🗣️ “La regularització de migrants serà un impuls per assolir el pla de 50.000 habitatges: necessitem incorporar gent”
— RTVE Notícies (@rtvenoticies) February 4, 2026
🏗️ Josep Antoni Martínez Zaplana (@ConstructorsBCN) avisa, però que cal professionalitzar el sector | #ElVespre #La2Cat pic.twitter.com/SZofjrfa6E“
Trabado considera que cal fer més passes: "hem de continuar treballant perquè aquestes persones puguin accedir al conjunt de prestacions i ajudes per aconseguir que surtin d'aquest estat de pobresa".
