Un terç dels infants de Catalunya viuen en risc de pobresa
- PINCAT alerta sobre l'augment de menors vulnerables i reclama accions específiques al Govern
Actualment, més d’un terç dels infants catalans (34,7%) viu en risc de pobresa o exclusió social. Dins d’aquest col·lectiu, un 11,4% pateix privació material severa, és a dir, no tenen accés a béns essencials com una alimentació adequada, roba d’abrigar, material escolar o activitats que tots els infants haurien de poder fer.
I la dada que més alarma a la Plataforma d'Infància de Catalunya (PINCAT): 8 de cada 10 infants vulnerables seran adults pobres si no es reverteix la situació.
La tendència s’agreuja. Des del 2022, la pobresa infantil ha augmentat tres punts, passant del 31,7% actual al 34,7%. I si ho comparem amb fa vuit anys, la magnitud del problema és encara més clara: 467.700 menors viuen avui a l’abisme de la pobresa, 75.000 més que el 2016.
L'habitatge, el principal mur
Un 23% de les famílies no pot assumir el cost de la criança, estimat en 938 euros per fill. I un dels factors que més empitjora la situació és el preu de l’habitatge, que no deixa de pujar.
Des del 2018, la despesa que les llars han de destinar-hi ha crescut un 145%, convertint el sostre en un luxe inassumible.
Violències a l’alça
La vulnerabilitat també s’expressa en forma de violència. En els últims tres anys, les denúncies per violència sexual envers menors han crescut un 56%, passant de 947 a 1.477 casos. Les de violència masclista ho han fet un 19,7%, fins a 2.187 casos.
Tot i que part d’aquest increment pot respondre a una major sensibilització i millores en la detecció.
Pel que fa als maltractaments infantils, després del “pic” del 2022 (779 casos), les xifres mostren una lleu millora: 641 casos el 2024 i 429 fins a l’agost del 2025, tot i que continuen sent molt elevades.
Falta d’equitat en salut i educació
PINCAT denuncia també una “falta d’equitat” en diversos àmbits. En salut, 2 de cada 10 infants entre 8 i 14 anys (15,6%) presenten una mala qualitat de vida relacionada amb la salut. A més a més, els temps d’espera no milloren: els menors triguen de mitjana 87 dies per a proves diagnòstiques i 147 per a una intervenció quirúrgica.
En salut mental, el sistema públic només atén aproximadament un 5% de la població infantil i juvenil, malgrat que entre les famílies amb rendes baixes un 13,5% dels menors podria necessitar atenció.
En educació, tot i que la taxa d’abandó escolar prematur és la més baixa de la història (13,7%), persisteixen les desigualtats: moltes llars continuen sense poder accedir a activitats extraescolars, i 146.000 alumnes vulnerables (el 50%) no reben beca menjador.
“Sense compromís, els drets no es garanteixen”
Davant d'aquesta situació, PINCAT reclama que la Generalitat actuï de manera contundent amb accions específiques i terminis concrets: “no es garantiran mai els drets si no hi ha compromís”, alerta el coordinador, José Antonio Ruiz.
També exigeix augmentar fins al 2,5% del PIB la inversió destinada a la infància (la mitjana europea) i establir una prestació universal per a la criança, on el nen sigui titular del dret i compatible amb altres ajudes.