Mig milió de migrants podran regularitzar la seva situació a Espanya
- Permetrà obtenir permisos de residència i treball
- Entitats socials i el sector agrari ho celebren, però reclamen canvis més profunds
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Cada matí, la Fàtima i l’Oumy obren la persiana d’un petit taller al barri de Sants amb la mateixa esperança: poder construir un futur sense por. Avui, aquesta expectativa està una mica més a prop. El Consell de Ministres ha aprovat una regularització extraordinària que permetrà a mig milió de migrants sense papers sortir de la invisibilitat administrativa.
Permetrà obtenir permís de residència i treball a persones estrangeres que ja vivien a Espanya abans del 31 de desembre del 2025 i que puguin acreditar almenys cinc mesos de residència continuada.
Per demostrar la permanència al país s’acceptarà qualsevol document públic o privat com empadronaments, informes mèdics o contractes de subministraments. Quedaran excloses del procés les persones amb antecedents penals o que suposin una amenaça per a l’ordre públic.
La mesura, que arriba després d’un acord entre el PSOE i Podem, ha rebut fortes crítiques de l’oposició, mentre que les entitats socials la consideren un pas endavant insuficient.
Com i quan es podrà demanar?
Es preveu que les sol·licituds es puguin presentar a partir de principis d’abril i fins al 30 de juny. La tramitació tindrà un termini màxim de tres mesos, però amb l’admissió a tràmit, en un màxim de quinze dies, els sol·licitants ja obtindran una autorització provisional.
El permís inicial tindrà una vigència d’un any i serà vàlid per a tot el territori i qualsevol sector. En el cas dels fills menors que ja siguin a Espanya, l’autorització s’estendrà fins als cinc anys.
Del carrer a la regularització
En un taller del barri de Sants de Barcelona, la Fàtima i l’Oumy cusen molt més que roba: cusen una oportunitat. Formen part del projecte Top Manta, una marca de roba que dona feina a persones sense papers per facilitar-ne la regularització.
La Fàtima, originària de Gàmbia, fa temps que viu sense permís de residència: “Fa tres anys que dormo al carrer. Sense papers no pots treballar”, ha explicat. En canvi, l’Oumy sí que ha aconseguit regularitzar-se: “Quan he tingut els papers, ha millorat molt la cosa. Ja no tinc por de trepitjar cap lloc aquí a Espanya”.
El portaveu del Sindicat de Manters, Aziz Faye, que ha estat deportat fins a tres cops, considera essencials aquests processos, però defensa que el debat de fons hauria de ser una reforma de la llei d’estrangeria.
Exigeixen una revisió de la llei d'estrangeria
Al programa Cafè d’Idees de La 2 i Ràdio 4, el periodista i activista Moha Gerehou ha celebrat la regularització perquè, diu, aportarà tranquil·litat i millorarà les condicions de vida de milers de persones. “Tenir papers vol dir sortir al carrer sense por, treballar amb contracte i accedir a un habitatge”, ha remarcat.
Gerehou també ha recalcat el següent meló a obrir: la llei d'estrangeria i tota la irregularitat que genera. "Cal evitar que aquestes regularitzacions vinguin de tant en tant i fer que el mateix sistema permeti que les persones puguin regularitzar-se, treballar, cotitzar i desenvolupar les seves vides en normalitat", ha assegurat.
El camp reclama agilitat
El sector agrari valora positivament la regularització perquè falta mà d'obra. A la campanya de la fruita a Lleida, que comença a finals de maig, l’any passat es van necessitar unes 30.000 persones per a la recollida i 15.000 més a les cambres de fruita.
Es tracta d'una mancança estructural que fa anys que les organitzacions agràries denuncien. Sergi Balué, responsable de fruita dolça de JARC, subratlla que és una mesura molt important tant per al camp com per als temporers.
Alhora demanen que la tramitació sigui ràpida. “Estem satisfets, però cal que el procés sigui àgil”, reclama Carol Aixut, responsable de temporers d’Unió de Pagesos.
