El fiscal nega "motivacions polítiques" en el cas Pujol i l'Advocacia diu que les notícies sobre Pujol eren "veraces"
- Les dues parts exposen els seus arguments en la tercera jornada del judici
- Les sessions s'aturen uns dies i es reprendrà el 10 de desembre amb la resposta a les prejudicials i els testimonis
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
La tercera jornada del judici a la família Pujol ha estat marcada per la continuació del debat sobre les qüestions prèvies. L’expresident Jordi Pujol no s’ha connectat telemàticament a la sessió, mentre que els seus set fills sí que s’han desplaçat a l’Audiència Nacional, tot i que no estan citats a declarar fins que sigui necessari.
Aquest dimecres ha estat el torn de la Fiscalia i de l’Advocacia de l’Estat, que han respost als plantejaments de les defenses que van plantejar aquest dimarts.
D'una banda, el fiscal anticorrupció de l’Audiència Nacional, Fernando Bermejo, ha assegurat que la investigació judicial no té cap motivació política ni "espúria". Davant del tribunal, ha defensat que tot el procediment es va dur a terme amb supervisió judicial i ha reclamat la inadmissió de totes les qüestions prèvies plantejades per les defenses.
Bermejo ha recordat que l’origen del cas és la denúncia policial de Victoria Álvarez, exparella de Jordi Pujol Ferrusola, i que aquest testimoni ja havia desencadenat actuacions abans que aparegués la captura de pantalla publicada per El Mundo. Segons el fiscal, això descarta qualsevol investigació prospectiva.
L'Audiència Nacional, competent pel blanqueig
Un dels punts centrals de la intervenció ha estat la competència del tribunal. El fiscal ha afirmat que, en produir-se part de les operacions sota sospita a l’estranger, l’Audiència Nacional és l’òrgan competent per jutjar els delictes de blanqueig de capitals.
A més, ha subratllat que totes les actuacions policials, inclosa la UDEF, es van fer "sempre sota control judicial", i que els investigats han tingut accés a totes les diligències practicades, i per tant no veu cap situació d’indefensió.
Bermejo també ha analitzat si els delictes estan prescrits. Per al fiscal, el termini de prescripció el marca el delicte més greu, en aquest cas el blanqueig, i el període de prescripció s'interromp quan es dirigeix la investigació contra l'investigat. El termini no comença amb la data de la factura suposadament falsificada, sinó quan aquesta produeix el seu efecte posteriorment, que és el que causa el delicte. El termini no comença amb la data de la factura suposadament falsificada, sinó quan aquesta produeix el seu efecte posteriorment, que és el que causa el delicte.
El fiscal ha detallat que els presumptes actes d’emmascarament dels fons es van produir posteriorment, i que els documents suposadament falsos haurien tingut efectes més enllà del període que les defenses consideren prescrit.
Rebut a les acusacions contra la policia patriòtica
En relació amb les referències a la denominada policia patriòtica, Bermejo ha afirmat que no es poden introduir elements de caràcter polític en una causa de blanqueig i delictes fiscals. Ha assegurat que no s'han manipulat proves "amb finalitats espúries" i "han estat obtingudes amb ple respecte als drets dels acusats".
El fiscal ha conclòs sol·licitant que el tribunal denegui totes les qüestions prèvies, i ha recordat que l’actuació del jutjat instructor ha estat avalada en diverses ocasions per la Sala Penal.
L'Advocacia de l'Estat, en la mateixa línia
Després de Bermejo, ha intervingut l’advocat de l’Estat José Ignacio Ocio, que ha coincidit que no hi ha prescripció i que la informació publicada per El Mundo i la carta de Jordi Pujol reconeixent fons a Andorra tenen rellevància penal. També ha rebutjat la tesi de revelació de secrets i ha defensat que la investigació es basava en informació "veraç" i un "exercici legítim de rebre informació veraç".
La sessió ha conclòs amb l’anunci que el tribunal resoldrà les qüestions prèvies el pròxim 10 de desembre, data en què el judici es reprendrà amb els primers testimonis.
