Accedir a un pis a Catalunya: un repte que ofega famílies
- Comprar un pis a Catalunya ja requereix vuit anys de salari i el 35% dels ingressos
- UPC conclou que abaixar el preu del lloguer és l’única mesura efectiva per garantir l’accés a l’habitatge
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
L’accés a l’habitatge ja és la principal preocupació de gairebé un terç de la ciutadania (31%), deu punts més que abans de l’estiu i a molta distància del segon ‘problema’, que és la immigració, segons el CEO. L'anàlisi de les causes sembla clara. El lloguer, habitualment refugi per la població amb menys recursos o que s'incorporen al mercat residencial s'ha convertit en un luxe.
L'alternativa passa per la compra i això pressiona la demanda fins a tal punt que els preus no paren de marcar rècords i s'amplia el diferencial respecte a la renda disponible. Entre les solucions que hi ha sobre la taula del Govern hi ha l'ampliació del parc públic d'habitatge i frenar l'especulació immobiliària.
Encariment incessant
L’esforç econòmic per adquirir un habitatge a Catalunya arriba al màxim des del 2018: calen gairebé vuit anys de salari per pagar un pis, segons l’Observatori de l’Habitatge i el Sòl.
A més, les famílies destinen fins al 35% dels ingressos a la compra, en un context d’encariment constant que ha situat el preu per metre quadrat en un 10% més en l’últim trimestre | Informa: Climent Sabater
El sector atribueix aquesta escalada a la falta d’oferta: cada any es creen 20.000 llars, però només es construeixen 15.000 pisos, segons el Col·legi d’Agents Immobiliaris. Aquesta situació agreuja la pressió sobre el mercat i incrementa la dificultat per accedir a un habitatge en propietat.
La clau: el lloguer
Ara bé, un estudi de la UPC desmenteix precisament la tesí del Banc d'Espanya, que també defensa l'aposta per incentivar la construcció d'habitatge per facilitar l'accés. La conclusió és clara: l’única mesura efectiva és abaixar el preu del lloguer | Informa: Eloi Sadurní
Josep Roca, del Centre de Política de Sòl i Valoracions de la UPC manté que les dades evidencien que "no falta habitatge si es té en compte l'acumulació històrica viscuda abans del 2021. Tampoc falta sol, perquè Espanya és el país d'Europa que ha fet un major desenvolupament urbanístic".
L’Institut de Recerca Urbana de Barcelona confirma que el lloguer ja no és una etapa temporal, sinó que es converteix en règim permanent marcat per inseguretat residencial, precarietat econòmica i desigualtat patrimonial. L'informe revela que entre un 30 i un 40% de les llars de llogaters destina més de la meitat dels ingressos a pagar el lloguer.
Una altra de les constatacions de l'informe és que entre 7 i 8 de cada 10 inquilins no tenen expectatives d'heretar un habitatge, i molt pocs tenen expectativa de compra perquè han de competir amb inversors. Els experts reclamen també controlar els lloguers de temporada, o en el seu cas la seva eliminació.
El director d'IDRA, Jaime Palomera, apunta que "una part molt gran de l'oferta és captada pels fons d'inversió que estan tractant l'habitatge com un producte d'inversió, com si fos or o criptomonedes, per fer-se ric".
Mesures contra l’especulació
En aquest sentit, el Govern i els Comuns han constituït un grup de treball per frenar la compra especulativa d’habitatge. La comissió, presidida per la consellera Sílvia Paneque, vol tenir un informe jurídic abans de final d’any i un document d’avaluació el 2025 per definir canvis normatius, calendaris i efectes sobre el mercat de lloguer | Informa: Elena Garcia
El plantejament central dels comuns és que una persona només pugui adquirir un habitatge per municipi quan aquest estigui declarat zona tensionada, amb l’objectiu d’evitar compres massives per part de fons d’inversió, grans tenidors o particulars amb finalitats especulatives. Quedarien fora les compres destinades a integrants d'una família i les segones residències.
Aquesta mesura s’ha registrat com a proposició de llei al Parlament i preveu donar als ajuntaments eines legals per aplicar restriccions en situacions d’emergència residencial.
