Junts avalua les relacions amb el PSOE
- Puigdemont reuneix a Perpinyà el nucli dur del partit per decidir si continua oferint diàleg al Govern de Pedro Sánchez
- Els juntaires consideren que el PSOE no està complint amb els compromisos i es plantegen convocar una consulta a la militància
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Junts per Catalunya viu dies de debat intern sobre la possibilitat de trencar amb el PSOE i deixar de col·laborar amb el Govern de Pedro Sánchez. Després de mesos d'estira i arronsa, la formació presidida per Carles Puigdemont creu que és l'hora de plantejar-se un canvi de rumb perquè entén que els socialistes no estan donant compliment a bona part de l'acord que va permetre la investidura de Sánchez.
Entre aquestes qüestions hi ha, sobretot, la no aplicació plena de la llei d'amnistia, que impedeix la tornada de Puigdemont com un home lliure i sense comptes pendents amb la Justícia pels anys del 'procés'. Però també que el Govern espanyol encara no hagi aconseguit convèncer els socis europeus per fer del català una llengua oficial a la UE, o el traspàs fallit de les competències sobre immigració a la Generalitat.
Els socialistes defensen que es tracta de temes que si encara no han tirat endavant no és per falta de voluntat política, sinó per l'acció d'altres actors, com alguns jutges en el cas de l'amnistia, el PP en el cas del català a Europa, i Podem, que va tombar al Congrés la legislació que preveia la cessió de competències en l'àmbit migratori al Govern català.
Arguments a favor i en contra
Durant els últims mesos ha anat creixent el malestar a Junts. Diversos dirigents consideren que ha arribat el moment de "donar un cop de puny a la taula" i deixar a clar al PSOE que no pot comptar amb un xec en blanc, davant la percepció que els socialistes donen per descomptada l'estabilitat parlamentària, davant la dificultat que PP i Vox puguin configurar una majoria alternativa al Congrés.
Els arguments a favor de retirar el suport se centren en la manca de resultats tangibles del diàleg i en el que alguns descriuen com una “estratègia d’esgotament” per part del Govern espanyol. Segons aquestes veus, el PSOE ha anat dilatant el compliment dels acords pactats a l'inici de la legislatura mentre intenta projectar una imatge de normalitat institucional. A més a més, dins del partit hi ha qui considera que mantenir l’aliança amb Sánchez desgasta el projecte independentista i desmobilitza la seva base social, que reclama més fermesa davant l'Estat. En aquest sentit, els nervis han anat en augment per la irrupció d'Aliança Catalana i la fuga de vots que les enquestes pronostiquen cap a la formació liderada per Sílvia Orriols.
Hi ha, però, també arguments de pes per defensar que és millor a hores d'ara mantenir el diàleg amb els socialistes com una eina per continuar influint en la política espanyola. Els sectors del partit més pròxims a aquesta opció recorden que gràcies al suport dels 7 diputats de Junts, el Govern de Sánchez ha hagut d’assumir concessions que fa uns anys semblaven impensables, com l’aprovació de la llei d’amnistia o la presència de mediadors internacionals en la taula de negociació. Per aquests dirigents, la clau no és trencar relacions, sinó utilitzar el poder de negociació per arrencar noves cessions i garantir que els compromisos es compleixin.
A més, els partidaris de mantenir els ponts oberts alerten que un trencament sobtat podria afavorir la dreta espanyola i fer retrocedir els avenços aconseguits fins ara. Un govern del PP amb el suport de Vox, apunten, suposaria la fi de qualsevol possibilitat de diàleg i la revisió de les mesures que han beneficiat dirigents independentistes. En aquesta línia, Junts hauria de valorar si li convé més ser un actor decisiu en la governabilitat de l'Estat o quedar-se al marge, mantenint una posició similar a la que té a hores d'ara al Parlament de Catalunya, on l'entesa del PSC, ERC i Comuns limita la seva capacitat d'influir en les polítiques a Catalunya.
La decisió final es prendrà a les pròximes hores i el que decideixi l'executiva podria ser sotmès a l'aprovació del conjunt de la militància en una consulta. Tot plegat, recorda al procés que Junts per Catalunya va seguir la tardor de l'any 2022 quan la militància va votar majoritàriament a favor de sortir del Govern català per discrepàncies amb Esquerra Republicana i el rumb que portava l'executiu que en aquell moment liderava Pere Aragonès.
