Enlaces accesibilidad

Cent anys del naixement de l'astrònoma Maria Assumpció Català i Poch

  • Assumpció Català i Poch va ser la primera dona a exercir d'astrònoma professional a Catalunya
  • Descobreix contingut de l'Arxiu de TVE Catalunya, ara que fa cent anys del naixement d'aquesta científica
Cent anys del naixement de l'astrònoma Maria Assumpció Català i Poch
Fotografies de recerca sobre l'observació del sol recopilades per M. Asunción Català Poch 1956-2009. Institut Català de les Dones | Fons M. Asunción Català Poch. (UB)

Avui se celebra el centenari del naixement de l'astrònoma Maria Assumpció Català i Poch el 14 de juliol de 1925. Aquesta científica va ser la primera dona a obtenir un doctorat en matemàtiques per la Universitat de Barcelona l'any 1970. Més endavant, va aconseguir plaça fixa a la UB l'any 1975, després d'aprovar unes oposicions i es va convertir en la primera dona astrònoma a exercir de docent en una universitat pública catalana.

Després d'estudiar durant dècades la dinàmica dels sistemes estel·lars i el moviment de les galàxies -i més concretament, del sistema solar-, l'astrònoma va ser reconeguda amb la Creu de Sant Jordi poc abans de morir, l'any 2009. Enguany l'Institut Català de les Dones ha impulsat la celebració de l'Any Català i Poch que commemora el seu llegat amb diverses activitats.

Va trencar barreres

Català i Poch va començar la seva carrera l'any 1953 en ple franquisme. En aquesta època, les dones acadèmiques tenien el seu paper restringit, sempre al "darrere d'un catedràtic", segons va explicar Francesca Figueras, investigadora de l'Institut de Ciències del Cosmos de la UB a L'Entrellat de Ràdio 4. Entre això i la seva "discreció" a l'hora de treballar, el reconeixement li va arribar ja cap al final de la seva vida, en un moment en què es va començar a donar visibilitat a les dones científiques.

L'Entrellat - Centenari del naixement d'Assumpció Català i Poch

Ara ja es reconeix plenament la contribució cabdal d'aquesta astrònoma a l'estudi del cosmos. Segons va assenyalar Francesca Figueras, malgrat les dinàmiques socials de l'època en què va exercir de docent i investigadora, Català i Poch va aconseguir "trencar barreres obrint la nostra recerca cap a l'espai".

Va alçar ponts amb institucions internacionals

Francesca Figueras va detallar també a L'Entrellat com Assumpció Català i Poch va anar a l'Observatori de París l'any 1978, quan “encara vivíem un rebrot del franquisme”, i va alçar la veu per dir que “Espanya no havia de quedar enrere i havia d’entrar en l’Agència Europea de l’Espai en la primera missió d’astrometria”.

Per tot això, l'experta considera que Català i Poch va ser molt important en el desenvolupament de la investigació de l'espai a la universitat i, concretament, per posar els fonaments del que seria l'Institut de Ciències del Cosmos de la UB. Segons explica, ara són 33 persones treballant per posar "mil milions d'estrelles a l'abast de la comunitat".

Observatorio de París

El Observatorio de París edificado en 1667 es el centro de investigación astronómica más antiguo del mundo.

Respecte a la presència de dones en àmbits d'investigació de l'univers, de l'astrologia i de la física de partícules, encara queda molta feina a fer. "Estem en un 20% de dones", detalla Francesca Figueras. És per això que reconeixements com el de Català i Poch contribueixen a posar en relleu a referents en què les estudiants es poden emmirallar a l'hora de decidir el seu futur professional.

L'Any Català i Poch

El Parc Astronòmic del Montsec, a Àger, és un centre de recerca i divulgació de la ciència, creat per Joan Oró i promogut per la Generalitat

El Parc Astronòmic del Montsec, a Àger, és un centre de recerca i divulgació de la ciència, creat per Joan Oró i promogut per la Generalitat gencat.cat

Com a part de les celebracions del centenari, avui hi ha un acte al Parc Astronòmic del Montsec, que alberga des de l'any 2016 el primer telescopi amb nom de dona de tot l'Estat en honor a Maria Assumpció Català i Poch.

Entre les activitats previstes, també s'està editant un còmic il·lustrat per l'artista Pilarín Bayés sobre la vida de l'astrònoma i les seves contribucions científiques. Tot això per immortalitzar la trajectòria d'una dona que, malgrat passar-se la vida mirant al cel, va aconseguir també trencar motlles a peu de terra.