La borrasca Harry ha activat el temporal de llevant a tota la costa catalana, amb onades que poden arribar entre els tres i els sis metres, especialment al litoral gironí. Protecció Civil ha enviat alertes a tots els municipis costaners i demana extremar la prudència davant el fort onatge i les ratxes de vent. Al Pirineu, l’acumulació de neu nova fa augmentar el perill d’allaus, amb especial vigilància a zones d’alta muntanya.
La Guàrdia Civil investiga les causes del descarrilament i xoc frontal entre els dos trens. Renfe descarta l'excés de velocitat i l'errada humana.
Les mostres de solidaritat i els missatges de condol s'estenen en l'àmbit internacional. Tant el govern central com la Generalitat han suspès els actes oficials.
Protecció Civil envia un missatge als mòbils a tots els municipis costaners per advertir dels riscos del temporal marítim, que prendrà força durant la tarda. Fort onatge, molta pluja i molta neu. Es manté el perill d'allaus. Es busca un altre desaparegut.
La setmana comença amb un temporal de llevant que afavoreix onades de 3 a 6 metres d'alçada a tota la costa, ventades fortes... però també, més pluja i més neu al Pirineu.
A la Vall d’Aran, una persona que esquiava fora pistes va morir aquest diumenge després de quedar atrapada per una allau a Beret. Els equips de rescat han estat buscant una altra persona perquè havien trobat un altre parell d’esquís a la zona. Però finalment, tot apunta que no hi ha més afectats. El risc d’allaus es manté en el nivell 4 de 5 a l’Alta Ribagorça, mentre que la Vall d’Aran es troba en el nivell 3. Hi ha ara un mantell de neu molt tou i inestable on qualsevol pes pot desencadenar un allau. Es recomana anar ben equipats i no esquiar fora pistes.
Les tasques de rescat continuen davant l’accident de dos trens d'alta velocitat a Adamuz, a Còrdova. El sinistre deixa la xifra provisional de 39 morts i 152 ferits. És el primer xoc de l'alta velocitat a Espanya. L'accident es va produir en un tram recte de la línia Madrid-Sevilla. Un tren d'Iryo va descarrilar, els últims vagons van envaïr la via contigua i va impactar amb la capcelera d'un Alvia que circulava en sentit contrari. És en aquest segon tren on hi ha hagut més víctimes mortals. La línea s'havia renovat recenment i el tren Iryo havia passat una revisió feia 4 dies. Tots dos anaven a 200 quilòmetres per hora i, per tant, es decarta l'excés de velocitat i l'errada humana. S'han habilitat espais a diferents ciutats per atendre passatgers i familiars de les víctimes. Encara hi ha persones sense localitzar i s'estan fent proves d'ADN als familiars per poder accelerar la identificació de les víctimes.
Joan Carles Salmeron, director de Terminus. Centre d'Estudis del Transport, considera "molt complicat aventurar-se" amb les causes de l'accident entre dos trens a Adamuz, Còrdova, que ha deixat desenes de morts: "És un accident molt i molt estrany, de gran gravetat", diu coincidint amb les paraules del ministre de Transports, Óscar Puente. "En unes setmanes o un mes podem conèixer les causes", diu en una entrevista al Cafè d'idees amb Gemma Nierga, destacant que pot haver-hi hagut tant un error tècnic com un error humà. Descarta que la liberalització del sector hagi fet disminuir la seguretat: "Es dediquen molts recursos en manteniment. Seria un missatge erroni". I diu que el transport ferroviari és dels més segurs, però alerta: "Tenim un problema: la magnitud s'accentua pel fet de ser alta velocitat, però l'Estat espanyol és el segon del món amb aquesta xarxa".
El president de la Generalitat, Salvador Illa, pateix dolor i pèrdua de força a les cames i estarà hospitalitzat durant unes dues setmanes mentre se li fan proves i se sotmet a rehabilitació. Ho han explicat aquest diumenge en roda de premsa el director gerent de l'Hospital de la Vall d'Hebron, Albert Salazar, la cap del Servei de Neurologia, Patricia Pozo, el director clínic del Servei de Diagnòstic per la Imatge, Manel Escobar, i la cap del Servei de Medicina Física i Rehabilitació, Judith Sánchez-Raya.
Descobrir nous espais o experiències pot ser estimulant en alguns casos però no sempre i per a tothom. És el cas de les persones amb autisme. Una associació treballa des de fa anys per facilitar el dia a dia d'aquestes persones. A Espanya ja hi ha 600 establiments adaptats i el repte és aconseguir que la vida quotidiana de 90 milions de persones autistes al món sigui una mica més fàcil.
Durant les setmanes posteriors a les festes de Nadal les plantes de reciclatge tenen més feina de l'habitual. En ciutats com Barcelona, l'acumulació de vidre augmenta en un 50% i del cartró en un 20%, però alhora altres tipus de residus baixen amb comparació a altres moments de l'any. Per a la fundació Rezero, gran part d'aquests residus es podrien evitar. Per exemple, amb la reutilització de les ampolles de cava calculen que es podrien estalviar 22.000 tones.
Tots els presidents autonòmics del Partit Popular han signat aquest diumenge una declaració per demanar un canvi en el model de finançament que s'allunyi del que han pactat el PSOE i Esquerra Republicana, que el qualifiquen d'injust. En una entrevista a La Vanguardia, Pedro Sánchez no només defensa el nou sistema, sinó que està convençut que es podrà aprovar durant aquest any i també servirà per aprovar els pressupostos generals de l'Estat.
Tots els presidents autonòmics del partit Popular signen una declaració per rebutjar el model de finançament pactat pel PSOE i Esquerra Republicana.
Les pluges continuen caient i s'intensifica el temporal de mar. Protecció civil manté activades les alertes davant l'arribada d'una llevantada que afectarà Catalunya dilluns i dimarts.
Les plantes de reciclatge de residus treballen a ple ritme després de les festes de Nadal per tractar embolcalls de regals, joguines velles, ampolles de vidre i arbres.
Raphinha és baixa per jugar al camp de la Reial Societat, però Hansi Flick recupera Frenkie de Jong.
Per a les petites explotacions agrícoles i ramaderes no és fàcil mantenir-se en un món globalitzat. Moltes no tenen relleu generacional i els que decideixen dedicar-s'hi, saben que continuar no serà fàcil. A la majoria de joves que es formen per dedicar-se a l'agricultura i la ramaderia, la vocació els ve de família. Com en Roger, que fa poc que ha acabat els estudis i ja està treballant a l'empresa.
Sap que cal transformar-se davant les adversitats i ha trobat en la venda directa del bestiar una possible solució. Assegura que, malgrat la incertesa del futur, són les arrels les que li donen força per tirar endavant el seu somni.
Trump amenaça d'imposar aranzels a tots els països que s'oposin als seus plans per Groenlàndia. A la Cambra Empresarial Danesa de Barcelona el que més els preocupa és l'afectació que una possible invasió nord-americana podria tenir sobre la societat groenlandesa i agraeixen el paper de la Unió Europea i l'OTAN. Francesc Bailon Trueba, antropòleg especialista en pobles àrtics, assegura que es tracta d'una societat tradicional i molt unida que fa segles que vol ser independent i ja té redactada la seva Constitució.
Més de mig centenar de productors participen a la Fira de l'Oli Verge Extra de les Borges Blanques, a les Garrigues, on s'hi ha colat el tema de l'acord europeu amb Mercosur. Encara que el tractat podria ser beneficiós perquè blinda les denominacions d'origen per a evitar suplantacions, dins del sector hi ha força dubtes.
La DO amfitriona, la de les Garrigues, és la més antiga d'Espanya i aquesta campanya ha recuperat la producció, amb més de 5 milions de quilos d'oli, després de 3 temporades dolentes. Pel que fa als preus, superada l'escalada del 2023, continuen ajustant-se. Ara la garrafa de 5 litres costa entre 35 i 42 euros el litre.
Brasil, Argentina, Paraguai i Uruguai conformen el Mercosur, un bloc econòmic que s'ha convertit en un dels grans mercats internacionals. Per això, la Unió Europea ha negociat durant dècades un pacte que facilitarà els intercanvis econòmics amb Sud-amèrica. L'acord eliminarà les barreres aranzelàries entre la UE i el Mercosur, cosa que preocupa l'agricultura i la ramaderia europees, però que beneficiarà la indústria, especialment els sectors de l'automòbil, la química i la tecnologia.
Espanya hi està a favor, però d'altres països grans de la UE, com França i Polònia s'hi han manifestat obertament en contra. Després de la firma del pacte aquest dissabte al Paraguai, queda que el Parlament Europeu ratifiqui l'acord. A hores d'ara, no està clar que hi hagi una majoria suficient per fer-ho.
