El Dia de l'Orgull treu al carrer milers de persones

• Una manifestació recorre el centre de Barcelona per reivindicar "no retrocedir en drets"
• La Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona despleguen banderes i lemes als seus balcons

Pancarta de la manifestació que reivindica la dissidència pel 28-J

Unes 3.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, s'han concentrat aquest dissabte a Barcelona per reivindicar la "dissidència" en l'alliberament sexual i de gènere. Convocades amb motiu del 28-J per diferents entitats, entre les quals hi ha Crida LGBTI, ACA, Atzagaia o DisturBi Col·lectiu, han llançat proclames que apuntaven que "l'orgull no és un negoci" i "no està en venda".

La manifestació, que ha sortit de la plaça Universitat i ha acabat a la plaça de Sant Jaume, han reivindicat "més dissidència" com a resposta a les diferents "emergències" socials i davant els "atacs contra les persones dissidents de gènere i sexuals". Entre les demandes dels col·lectius que han convocat la manifestació hi ha la "prohibició efectiva de les teràpies de conversió", serveis d'atenció integrals completament públics i "treure del calaix" la llei trans catalana.

"No és una festa, és una protesta", han defensat els manifestants, que també han reivindicat el "boicot a Israel", la lluita feminista i l'anticapitalisme, entre altres lluites. Segons l'organització, la manifestació ha sumat 10.000 persones.

El manifest de la concentració apunta que la violència contra el col·lectiu LGTBI "no és una cosa nova", però remarca que els discursos d'extrema dreta "s'aixequen cada vegada més" i volen "silenciar-lo". A banda d'entitats LGTBI, també s'hi han adherit d'altres com la PAH, el Sindicat de Llogaters, l'Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic, diverses colles castelleres, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, la CUP i l'Associació pels Drets Sexuals i Reproductius, USTEC i la Comunitat Palestina de Catalunya, entre d'altres.

Suport de les institucions

Les institucions catalanes reivindiquen els drets i les llibertats LGBTI+ conquerits durant les darreres dècades i fan una crida a defensar-los contra qui vol "tornar a la negra nit". En un acte al Palau de la Generalitat per commemorar el Dia Internacional per a l'Alliberament LGBTI+, el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, i la consellera d'Igualtat i Feminisme, Eva Menor, han coincidit a alertar sobre l'auge de l'extrema dreta i el perill que representa per al col·lectiu LGBTI.

Durant l'acte de celebració al pati dels Carruatges del Palau de la Generalitat, s'ha llegit el manifest d'aquesta Diada, que enguany ha posat el focus en la cultura i en el paper que hi té el col·lectiu LGBTI. En aquest sentit, el text reivindica un accés a la cultura universal i la promoció d'artistes del col·lectiu, que sovint es veuen "invisibilitzats". També alerta sobre el "retrocés de drets i l'auge dels discursos d'odi" i ha situat la cultura com a "eina de resistència, denúncia i solidaritat".

Prèviament, el Govern i l'Ajuntament de Barcelona han desplegat simultàniament dues banderes LGBTI als seus respectius balcons per celebrar la Diada. En el cas del consistori també han penjat una bandera amb el text 'Barcelona amb Budapest', coincidint amb la manifestació que té lloc aquest dissabte a la capital hongaresa com a resposta a la prohibició de la desfilada de l'Orgull per part del govern del país.

Una multitud desafia Orban a Budapest

Mentrestant, la comunitat LGTBIQ+ ha desafiat aquest dissabte la prohibició de l’Orgull del primer ministre hongarès Viktor Orbán amb una manifestació massiva i transversal al centre de Budapest. Malgrat la nova llei que nega el dret de protesta al col·lectiu i l’amenaça de l’extrema dreta, que ha convocat una contramanifestació autoritzada pel Govern, desenes de milers de persones han desfilat pacíficament i amb actitud festiva, però reivindicativa.

Darrere de la principal carrossa, s'ha situat l’alcalde de la capital Gergely Karácsony acompanyat de la vicepresidenta del govern espanyol Yolanda Díaz i el ministre de Cultura Ernest Urtasun. En suport al col·lectiu LGTBIQ+ d’Hongria, també hi ha participat una delegació del Parlament de Catalunya, integrada per diputats del PSC, Junts, ERC i Comuns, o l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, que s'ha sumat a desenes d’altres batlles de ciutats europees, així com una setantena d'eurodiputats i entitats de drets humans d’arreu d’Europa.

Hongria va modificar el passat març la llei sobre el dret de reunió per "prohibir les assemblees que vulnerin" la llei de "protecció de la infància". És a dir, les protestes o trobades públiques del col·lectiu LGTBIQ+. Amb l’entrada en vigor de la nova llei, les autoritats hongareses poden utilitzar tecnologies de reconeixement facial per identificar els manifestants i imposar multes de fins a 500 euros als participants, que s’arrisquen a delictes penals i fins a un any de presó.

La presidenta de la Comissió Europea va demanar a les autoritats hongareses que permetessin la celebració del Pride Budapest, però Viktor Orban li va replicar que no interferís en els afers interns i les lleis dels estats membres. L’executiu d’Ursula von der Leyen pretenia impedir a tots els comissaris assistir a la protesta, tal com va avançar ‘Euractiv’, però la comissaria d’Igualtat, Hadja Lahbib, va viatjar a Budapest. Aquest dissabte, però, no se l’ha vist a la capçalera de la marxa amb l'alcalde de Budapest.