El gran mosaic de Joan Miró a l'Aeroport del Prat: el canvi que no agrada a tothom
- El mural de Joan Miró és un símbol de l'aeroport, però com que ara la terminal 1 és la més lluent, l'hi volen traslladar
- Els tècnics ho desaconsellen moure aquesta peça tan destacada de ceràmica: mireu com s va fer a l'Arxiu de TVE Catalunya
El mural de Miró a l'Aeroport de Barcelona-El Prat Josep Tarradellas, és tot un símbol. Una imatge de milers de fotos, cartells i postals durant dècades, sobretot quan la terminal on és era l'única. Ara, rebatejada com a terminal 2, hi ha qui creu que aquesta obra de Joan Miró faria més patxoca a la terminal 1, més nova i més gran. Repassem quin és el valor d'aquesta peça de grans dimensions, ara que celebrem els 50 anys de la Fundació Miró i és oberta la polèmica, amb l'Arxiu de TVE Catalunya.
Una obra destacada de la ceràmica catalana
Es tracta d'un mosaic de 50 metres d’ample i 10 d’alçada, format per 4.865 peces de ceràmica esmaltada. El disseny de Joan Miró ens mostra el cel, on volen els avions i els passatgers. Els símbols de l'artista, els estels, el sol, la lluna, els ocells, i fins i tot les rodes dels vehicles, ens miren des de dalt quan passem per la vorera. Impacten els colors tan vius, tan forts: verd, blau, vermell, groc i fins i tot el negre.
La creació del mural va comportar una elaboració llarga i complexa, que la situen com una de les obres cabdals de l'autor i dels seus col·laboradors. L'espai Mare Nostrum, un dels primers informatius de la televisió en català, va elaborar un reportatge magnífic sobre la ceràmica catalana, on es parla del mosaic que és el nostre protagonista.
La col·laboració Miró-Artigas
El material és, com diem, fruit de la més pura tradició artística del país: rajoles de ceràmica cuita al forn. El fang de la terra modelat per l'aigua i el foc, amb l'empremta de Miró, els elements i els colors de la natura. Les va realitzar Josep Llorens Artigas (Barcelona, 1892-1980), reconegut ceramista i escultor, amb l'ajuda del seu fill, Joan Gardy-Artigas.
La signatura dels dos artistes més directament implicats en la realització del mural de l'aeroport del Prat, Miró i Artigas
Pensaven a instal·lar el mural dins l'aeroport, però quan Miró va saber que podia utilitzar la façana, va imaginar faria molt més efecte fora, i així quedaria 'integrat plenament en l'arquitectura'. Tots tres artistes van decidir que "valia la pena afrontar el risc". Cal pensar que Joan Miró i Artigas pare es van conèixer el 1910, i des del 1940 col·laboraven i estudiaven junts materials i tècniques artístiques. Engrescats per la innovació que representava la nova obra, s'hi van dedicar de ple.
Josep Llorens Artigas dominava la tècnica de la creació artística amb ceràmica. Conjugava perfectament material i forn. Com deia d'ell l'escultor Josep Maria Subrirachs, era mestre en aconseguir destacar estructura, textura i color.
D'aquell procés de treball i del tracte amb Joan Miró, també ens en va parlar a a TVE Catalunya, Artigas fill, Joan Gardy-Artigas.
Un canvi que comporta un risc
Les peces de gres refractari de l'obra es podrien trencar si es manipulen. Per això, el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya n'ha donat el parer. En una declaració feta pública al mes de maig, el COAC demana "mantenir la unitat entre l’arquitectura i les intervencions artístiques", i que Miró va fer el mosaic "per donar la benvinguda als viatgers que arribaven a Barcelona, en un edifici concret, en un lloc precís i amb proporcions i colors propis".
Segons aquests tècnics, és un 'risc innecessari' canviar el mural de lloc, perquè es podria fer malbé, i demanen que si s'arribés a programar, caldria que els propietaris, la Fundación Enaire i la Fundació Miró, en fessin un estudi molt ben detallat.
La inauguració, un acte oficial en ple franquisme
La inauguració oficial del mural es va fer el 1971, aprofitant la visita a Barcelona del ministre de l'aire Julio Salvador y Díaz-Benjumea. El va acompanyar l'alcalde José María de Porcioles (1904 - 1993), i tot seguit van fer un acte semblant per obrir el túnel de trànsit que passa per sota la plaça d'Espanya de Barcelona, i la nova il·luminació de la font central.
El mural de Miró, a París
El del Prat de Llobregat no és el primer gran mural que va dibuixar Miró. També són fruit del treball conjunt del pintor amb Artigas el parell de mosaics, els del Sol i la Lluna, que fins fa un temps eren a l'exterior de l'edifici central de la UNESCO, a París.
A diferència del de l'aeroport, són molt més petits i no han comptat mai amb una coberta que els protegís del sol excessiu o de la pluja. Per això, la UNESCO ja els va canviar de lloc i els va instal·lar dins l'edifici, perquè no es fessin malbé.
Llorens Artigas i Joan Miró, en ple procés de creació dels murals per a la UNESCO, a París Keystone France/Getty
També a la capital francesa, però anys després, Miró va conversar amb el periodista Carles Sentís en ocasió de la retrospectiva que li dedicaven a la ciutat. I també hi va fer referència al mural de l'aeroport.
També el MNAC compta amb un mural de Joan Miró
L'artista va fer un altre mural, en aquest cas per encàrrec d'una entitat privada, l'empresa d'informàtica IBM. Quan l'edifici que ocupava a la Via Augusta de Barcelona va passar a ser seu del Departament d'Ensenyament, la Generalitat el va cedir al Museu Nacional d'Art de Catalunya.
Aquest mosaic es va fer el 1978. Miró va fer-lo coure també al ceramista Joan Gardy Artigas. És més petit que el de l'aeroport, fa només 2,80 metres d'ample per 8,76 d'alçada, amb 406 rajoles de gres refractari.
El món de Joan Miró continua sent admirat per tots els amants de l'art, i si en voleu saber molt més, us recomanen la sèrie Miró centenari, de Soledas Gomis, que comença precisament amb el capítol 'Sota un cel d'estrelles'.
