Eva Baltasar, escriptora: "Fent narrativa segueixo sentint que estic en contacte amb la poesia"
Noms Propis - La poeta Eva Baltasar parla a 'Noms Propis' de la seva obra i de la seva vida fora dels llibres
- Baltasar prefereix una vida retirada, prop de la natura, per gaudir de les petites coses
La poeta i escriptora Eva Baltasar va començar la seva carrera escrivint poesia i amb el seu primer poemari, 'Laia', va guanyar el Premi Miquel de Palol. Van ser anys d’èxits on va escriure nou obres més i va guanyar diversos premis. El 2018, Baltasar va començar a fer narrativa, també amb èxit, amb la novel·la ‘Permagel’, però també és coneguda per la trilogia dels 'Cossos salvatges'. La segona entrega del tríptic, 'Boulder', li va valdre per guanyar el Premi Òmnium a la millor novel·la de l'any 2020. L'any passat va publicar la seva última novel·la, 'Ocàs i fascinació'.
Baltasar prefereix una vida serena i reservada, envoltada de natura, on pot gaudir de les petites coses. A més de la seva obra, parla a 'Noms Propis' de la seva vida, del que li agrada i del que no, de la maternitat i de la família.
La fixació per la mort
Baltasar va començar a escriure quan era molt petita i avui és la seva passió. Tanmateix, assegura que sempre li ha agradat llegir molt. La poeta reconeix que en gran part l'obsessió que té per la mort prové de les novel·les d'Agatha Christie, l'escriptora britànica de novel·les de misteri i coneguda com la Reina del Crim. Baltasar sempre s'ha interessat pels personatges més foscos i incòmodes, més propers a la mort que a la vida, i ha explorat la complexitat de la condició humana a les seves obres.
Una naturalesa crua
Es pot afirmar que Baltasar fa el salt a la narrativa "d'una manera molt natural". A la seva trilogia dels 'Cossos Salvatges', la naturalesa que presenta a les seves novel·les és més aviat el contrari del que ens imaginem, és un espai visceral, salvatge i hostil per representar la brutalitat de l'experiència humana. No es tracta d'una natura bucòlica i idealitzada com en la que ella remarca a l'entrevista que desitja viure, sinó en un espai brut on es desenvolupen els instints més primaris de l'ésser humà. D'alguna manera, l'escriptora expressa el que pensa i el que veu de la societat en què vivim de manera metafòrica. Tal com ella diu, "fent narrativa segueixo sentint que estic en contacte amb la poesia".
L'escriptora i poeta Eva Baltasar, a 'Noms Propis'.
Una ciutat també crua
A la seva nova novel·la, 'Ocàs i fascinació', Baltasar reflexiona sobre la soledat i la crueltat de la gran ciutat on la protagonista neteja cases, com la mateixa autora feia quan era estudiant. En aquesta novel·la l'escriptora mostra la vulnerabilitat i el costat fosc de la vida domèstica, així com els problemes reals de l'actualitat com la precarietat laboral, la crisi de l'habitatge i la soledat que pateixen moltes persones a les grans ciutats. Tot i ser llocs on viu molta gent, Baltasar concep les urbs com espais que poden ser excloents. Possiblement és per això que li confessa a Anna Cler que prefereix una vida envoltada de natura, més serena i reservada, per "gaudir de les petites coses".
