Mira 50 anys de la Fundació Miró a l'arxiu de TVE Catalunya!
- La Fundació Miró fa mig segle de vida i des de l'Arxiu de TVE Catalunya us en mostrem fins i tot les obres de construcció
- L'entitat conserva i divulga l'obra de Joan Miró i l'art d'avantguarda, en un edifici exemple del seu tarannà, creat per Josep Maria Sert
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
La Fundació Miró és un dels deu 'museus' més visitats de Catalunya, amb gairebé un milió de visitants l'any. Ara que fa mig segle de vida us volem mostrar, amb programes extrets de l'Arxiu de TVE Catalunya, com n'és d'important el contingut i el continent.
Hem escrit museu entre cometes perquè la idea de Joan Miró anava molt enllà: no volia un edifici antic on penjar la seva obra, sinó un espai nou, creat expressament i que fos alhora un centre d'art, pel futur i les noves tendències. Acompanyeu-nos i veureu fins i tot el mateix pintor passejant per les obres.
La Mediterrània, l'embolcall de l'obra de Miró
El valor de la Fundació Miró radica en la conservació i divulgació de l'obra de Joan Miró, de l'art d'avantguarda, per això és la seu també del Centre d’Estudis d’Art Contemporani, el CEAC. A més, l'edifici té un gran valor arquitectònic: un exemple de modernitat i independència artística, integrat al paisatge i integrador perfecte de la col·lecció que allotja.
El va dissenyar Josep Maria Sert, molt amic de Miró. Tots dos pertanyien al grup d'artistes d'avantguarda durant els inicis del segle passat. Les seves idees van refermar-se en conèixer i estudiar els corrents nous de l'art i les tècniques artístiques a l'estat i a l'estranger. Durant la II República van refermar l'avanç i finalment, el franquisme el va fer treballar o d'amagat o sota pressió.
L'edifici és blanc, com els pobles de la costa, amb grans finestrals, la llum que ho omple tot, amb patis, el blau del cel i el verd de paisatge, dels jardins autòctons. És la Mediterrània la que embolcalla les pintures, tapissos, ceràmiques i dibuixos de Miró. Com que ell no volia instal·lar-ho dins un edifici que calgués adaptar, va comptar amb l'arquitecte Sert.
Sert i Miró passegen pels terrenys, cedits per l'Ajuntament de Barcelona, a Montjuïc, mentre es miren la maqueta del projecte, que és a terra. És un dia assolellat de març, del 1974. Veiem els obrers a les bastides i, en un tram de la cinta de cinema en més mal estat, la visita del pintor Antoni Tàpies. Sert va pagar part de les obres, però no va poder ni signar l'obra, ja que el règim l'havia inhabilitat.
Josep Lluís Sert era un dels membres del GATPAC, Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània, creat els anys 30, i format per professionals racionalistes que volien promoure l'arquitectura moderna a Catalunya, però sense oblidar les arrels mediterrànies. Quan més tard es va ampliar l'edifici, se'n va encarregar un deixeble seu, l'arquitecte Jaume Freixa.
L'any 1977, l'avantguarda és protagonista
La primera televisió en català, TVE, va donar una gran importància al món cultural. Programes com els primers informatius o la gran quantitat de revistes d'art i literatura que podeu trobar a l'arxiu de RTVE Play Catalunya, en donen fe. Un dels programes més destacats és Tot Art, emès dels del 1976.
L'any 1977 ens va presentar un monogràfic sobre la Fundacio Miró on el pintor ens explica com va sorgir la idea de crear aquest centre d'art contemporani, de les persones que el van impulsar, i especialment de Joan Prats i Josep Lluís Sert.
El mateix programa, igualment el 1977, emet el reportatge sobre la Biennal de Venècia de 1976. La Fundació Miró titula aquesta mostra monogràfica 'Avantguarda artística i realitat social a l'estat espanyol 1936-1976'. Hi sentim les veus d'Alexandre Cirici Pellicer, Josep Corredor Matheos i Daniel Giralt-Miracle. Llavors, el director de la Fundació era Francesc Vicens, també entrevistat. L'exposició ha provocat una gran polèmica.
És l'època que està en marxa el Congrés de Cultura Catalana, i l'entitat no hi queda al marge. S'hi fan activitats, entre les quals, l'exposició "Què és i què ha estat la Cultura catalana?". A la manera de l'època, és clar, amb gràfics, cartells i panells per destacar diferents temes i etapes de la història de Catalunya. Hi té un èmfasi especial l'etapa de la II República. El programa és també Tot Art.
Les amistats de Miró
Una joia curiosa de l'Arxiu de TVE Catalunya és aquest vídeo de 1980. Un grup d'amics de fa molts anys es retroben a la Galeria Artema, ja desapareguda. La mostra es diu 'Foix, Sert, Llorenç Artigas, Miró'. Miró fa 87 anys i l'homenatgen els col·legues i confidents. Es fan retratar junts al costat dels quadres del pintor, alguns dels quals són nous. el ceramista Artigas hi té diverses peces, i també hi admiren la maqueta de Josep Lluís Sert per a la Fundació Miró. JV Foix hi exposa els seus textos, relacionats amb l'obra de Joan Miró.
També Pablo Picasso es compta entre els amics de Miró. Així ens ho va ensenyar ben plàsticament l'exposició Miró-Picasso que es va fer a Montjuïc, i de la ens van parlar Teresa Montaner, de la Fundació Miró i Elena Llorens, del Museu Picasso, al Cafè d'idees.
Era un dels actes de la Celebració Picasso 1973-2023, i vam saber de la relació i la gran admiració mútua entre els dos artistes. Tots dos eren crítics amb la cultura catalana del moment, i que "després van entendre que el lloc és molt important".
'Miro centenari', la sèrie
No podia faltar en aquest recull la sèrie de Soledad Gomis sobre la vida de l'artista, 'Miró centenari'. Recorre els llocs on va viure, des de la infantesa i la Barcelona natal, Mont-roig del Camp on passava els estius de nen; el pas i l'estada a París, la capital internacional de l'art als anys 20, a Nova York, on col·labora amb artistes reconeguts, com ell, mundialment. I finalment, Palma, a Mallorca, on va instal·lar-se en tornar a Espanya tot fugint de la guerra. Són quatre capítols que podeu gaudir a RTVE Play Catalunya. Igualment, hi trobareu la versió en castellà d'una hora de durada.
Us fem obrir boca amb el capítol La creació del món, una gran etapa de maduració de Miró i en la que veiem la seva afinitat amb l'escultor Pau Gargallo.
Enguany, la Fundació Miró celebra els 50 anys amb dues mostres importants i desenes d'activitats que s'estendran tot un any.
