El Pacte per la Llengua veu la llum sense el suport de Junts i la CUP

• Illa assegura que el Pacte "té les portes obertes a tots els que s'hi vulguin sumar"
• Plataforma per la Llengua i Òmnium li donen suport, tot i que hi troben mancances

El Pacte Nacional per la Llengua compta amb el suport del Govern, ERC, Comuns, entitats i sindicats | ACN

El Pacte Nacional per la Llengua ha vist la llum aquest dimarts. Es tracta d'un marc que pretén marcar les línies per impulsar el català de forma transversal i que arriba amb el vistiplau i la firma del Govern, ERC i Comuns, així com d'entitats com Plataforma per la Llengua i Òmnium.

La resta de partits del Parlament, però, s'han quedat al marge. És el cas de Junts i la CUP, que reclamaven un canvi de polítiques. El president de la Generalitat, Salvador Illa, va assegurar en una entrevista amb Gemma Nierga que li hagués "agradat" que més partits polítics se sumessin a la iniciativa, però que "no ha pogut ser".

Signat el Pacte Nacional per la Llengua per revertir el retrocés del català

Aquest dimarts, just després de la signatura, el cap de l'executiu ha defensat de nou el català perquè "és de tots i de totes" i per això, el Pacte "té les portes obertes a tots els que s'hi vulguin sumar". La iniciativa forma part de l'acord d'investidura i s'hauria d'haver signat en els primers cent dies de la legislatura. Compromet 255 milions d’euros només el primer any.

Les entitats hi troben mancances

La Plataforma per la Llengua ha signat el pacte, tot i que hi troba a faltar "bastant ambició" en diferents aspectes. "Hi ha incongruències i pressupostos molt baixos", ha dit el president de l'entitat, Òscar Escuder, en una entrevista al Cafè d'Idees. "No pot ser que defensem que el català ha de ser també la llengua de tothom, i anem al Baix Llobregat i fem discursos en castellà", ha criticat en referència a figures polítiques.

Pel que fa al català en l'àmbit sanitari, ha celebrat que el Pacte inclogui mesures per promocionar el català, però assegura que "es queda a mitges". "Tenim milers de metges i estrangeres que no entenen el català. No és un tema menor, és un tema de drets lingüístics, però també de seguretat assistencial, ens estem jugant moltes coses", ha afirmat.

També Òmnium Cultural es posiciona en aquesta direcció. L'entitat veu el Pacte com a "primer pas", però "encara insuficient" i crida a "articular grans majories per aconseguir la normalització plena del català en tots els àmbits de la societat". També lamenta que el document no hagi aconseguit l'aval de les principals forces polítiques.

D'altra banda, el sindicat majoritari en l'educació USTEC-STECs denuncia que no se'ls hagi tingut en compte i retreu que el text no recull "mesures ambicioses" en l'àmbit de l'educació. La portaveu, Iolanda Segura, subratlla que "el català necessita un gran acord de país" i, en canvi, no contempla totes les entitats socials en defensa del català.

Junts i la CUP el veuen insuficient

Junts i la CUP s'han despenjat de la iniciativa, ja que consideren que és insuficient. Els anticapitalistes lliguen el text amb l'Estat perquè, segons Laia Estrada, el PSC "és qui millor defensa i representa els interessos de l'estat espanyol a Catalunya".

Així, els cupaires avisen que el text pot quedar en "paper mullat" si no es "planta cara" a l'estat espanyol. A més, Estrada ha apuntat que si bé comparteixen algunes mesures del pacte, aquest "ignora l'ofensiva judicial" en àmbits com l'educació.

Junts, per la seva part, afirma que el Pacte "grinyola" sense ells i s'ha obert a "renegociar-lo" quan hi hagi sentència del 25%. Mònica Sales ha criticat que no s'hagi respectat "dues línies vermelles" fixades per la seva formació. Línies que va explicar aquest dilluns el líder del partit, Carles Puigdemont, qui ha condicionat el seu suport a l'oficialitat del català a la UE i al dictamen del Tribunal Constitucional sobre el 25% del castellà a les escoles.

Així, Puigdemont retreu que ells van demanar "esperar": "És un pacte que nosaltres ara no signarem. No perquè no creguem que sigui necessari. Hem demanat consensuar-ho una vegada sapiguem alguns elements que són determinants per a definir quina política lingüística hem de seguir", ha dit.

El text també topa amb el rebuig frontal del PPC, VOX i Aliança Catalana. Els populars consideren que Illa "ha abandonat el constitucionalisme de la pitjor forma, abonant-se a l'autoritarisme lingüístic" i Vox creu que és "totalitari" per "imposar una sola llengua als catalans oprimint" el castellà.

ERC, Comuns i PSC fan una crida a sumar-s'hi

ERC ha defensat el Pacte i fa una crida a Junts a signar-lo perquè és una eina "imprescindible" per respondre "millor" a la sentència del Constitucional i no al revés. En la mateixa línia s'han expressat els Comuns, que creuen que tots els partits catalanistes hi haurien de ser.

El PSC, per la seva banda, ha reiterat que el Pacte és "prou plural" perquè el pugui subscriure tothom. La portaveu dels socialistes catalans, Lluïsa Moret, ha remarcat en aquest sentit que "si algú no s'hi sent interpel·lat és ell qui ho ha d'explicar", en referència a Junts i la CUP.