Els mossos, a l'arxiu històric de TVE Catalunya, en el Dia de les Esquadres
- El cos de mossos d'esquadra, creat el 1719 i amb més de 300 anys d'història, celebra per Sant Jordi el Dia de les Esquadres
- Una festa que aprofitem per oferir les imatges que conservem a l'Arxiu de TVE Catalunya de diferents moments destacats de l'entitat
Els mossos d'esquadra celebren cada any, pels volts de Sant Jordi, la seva festa, el Dia de les Esquadres. Una jornada, en diferents dates arreu del territori, que també serveix per homenatjar els agents que han aconseguit actuacions o mèrits o destacats i per recordar que van ser un dels primers cossos armats d'Europa amb característiques de cos policial.
Primer eren escamots, després ja grups d'homes més nombrosos. En diferents èpoques, abolits o únicament simbòlics. Ara ja, amb tots els ets i uts, la Policia de Catalunya.
Així, aprofitem l'avinentesa per afegir a RTVE Play Catalunya, més concretament a l'Arxiu, els enregistraments i reportatges fets sobre els mossos des de l'inici de la televisió en català. Són els programes, de certa rellevància històrica, fins a la recuperació del cos als anys 80, amb el restabliment de la Generalitat.
Veciana, el primer comandant en cap
L'historiador Josep Maria Torras Ribé (Igualada, 1942) va fer una anàlisi de l'origen dels Mossos d'Esquadra a la sèrie de temes monogràfics D'un temps, d'un país. El fundador del cos va ser, Pere Anton Veciana i Rabassa (Sarral, 1682 - Valls, 1736) en va ser el primer comandant en cap. El programa també ens parla de les investigacions de la historiadora Núria Sales (Barcelona 1933-2023), i ens porta a conèixer l'emplaçament de la primera caserna.
El recorregut històric comença quan a principis del segle XVIII es formaren grups d'homes que vetllaven per l'ordre a camins i pobles, maldant perquè lladres i bandolers no en fessin de les seves. I també perseguien els austriacistes, ja que els Veciana, que van manar els mossos ben bé un segle, es van passar als borbons.
Diputació de Barcelona, reben Josep Tarradellas en tornar de l'exili el 1977. I és clar, passant per les diferents abolicions: el 1986 per considerar-los monàrquics, i el 1936, per fidels a la II República.
en parlen, inclòs del capità Barrera, a l'Exposició del 1929, al programa d'Història catalana Memòria Popular. Al mateix programa, Joan B. Culla va recordar que a l'enterrament de Francesc Macià, els mossos d'esquadra, amb vestit de gala, envoltaven el fèretre el 1933.
Els mossos escorten el fèretre del president Macià, el 27 de desembre del 1933 Arxiu Nacional de Catalunya
Els primers anys que els mossos apareixen a la televisió, van de gala. Es tracta d'actes o situacions especials, o de festa: la diada de Sant Jordi, el retorn del president Tarradellas o l'ofrena de flors a Rafael Casanova.
Els mossos d'esquadra de gala, a l'ofrena de flors a Rafael Casanova, l'Onze de setembre del 1977 RTVE
Els anys 80: mana l'exèrcit espanyol
L'any 1982, de mossos d'esquadra n'hi ha uns 50. Els que fan guàrdia al Parlament de Catalunya i són tres torns per les 24 hores, protegeixen l'edifici i vigilen qui hi accedeix. Estan comandats per oficials de l'exèrcit espanyol, només pertanyen als mossos dels sergents en avall. El de més graduació que atén TVE Catalunya per explicar les funcions dels mossos és el capità d’infanteria Beltrán Gómez-Alba Ruiz.Va exercir de cap del cos entre 1976 i 1983. Aquestes imatges són filmades en cinema i hi falten uns segons.
Mentre aquests agents treballen, les reunions de la Junta de Seguretat ja han començat i se succeeixen. Han de decidir quines atribucions i pressupostos tindran els mossos. Per part de l'estat hi ha Ferran Cardenal, governador civil de Barcelona, i representa la Generalitat Macià Alavedra, conseller de Governació. Cardenal es queixa que sense la seva aprovació, el govern català ha tirat pel dret i ha convocat 280 places. I no només això: han comprat 40 pistoles. Així ho va explicar l'informatiu Miramar. Ho podeu veure al minut 5.
El Dia de les Esquadres, la festa dels mossos
L'any 2019, la Generalitat celebrà el tricentenari dels mossos, 300 anys de les primeres Esquadres de paisans armats. Un cop més, com en la creació del primer parlament, Catalunya és a l'avantguarda d'Europa en instituir un cos civil de vigilància.
TVE Catalunya va enregistrar el 1983, imatges del 264è aniversari, en la primera legislatura de la Generalitat restaurada després del franquisme. Un gest que referma la història del país i la voluntat de continuïtat de les institucions catalanes. Hi veiem els mossos formats, vestits de gala, a la galeria gòtica del Palau. Només es cuidaven de protegir les autoritats i vigilar els edificis de la Generalitat, perquè encara no s'havia aprovat la llei corresponent al Parlament. Aquest tràmit es va passar a l'estiu, el mes de juliol, d'aquell 1983.
Calia un altre cos de policia?
El mes següent, el maig del 1983, el programa l'informatiu Comarques llençava una pregunta: calia un altre cos de policia a Catalunya? El govern nacionalista que defensava el retorn dels mossos com un cos efectiu i no només representatiu, havia guanyat les eleccions i, presidit per Jordi Pujol, ho tenia clar: era una de les atribucions de l'Estatut, aprovat pel 88,6% dels ciutadans amb dret. El text, al contrari que el de Núria, de 1932, preveia un cos de seguretat priopi desvinculat dels cossos de policia i militars pressents al territori.
Quan arriba Sant Jordi, al mes d'abril, i el programa Què vol veure?, presentat Pere Tàpias pregunta a la gent del carrer quins llibres llegeix. Un dels enquestats és un mosso, amb gorra de plat: és el degà de cos, Ramon Juny.
Així, el mes de juliol, el Parlament aprova la llei per la qual per la qual es crea la Policia Autonòmica de la Generalitat de Catalunya. El nou cos absorveis l'històric dels Mossos d'Esquadra i n'adopta el nom.
L'aprovació definitiva del cos
Finalment, el 15 de març del 1983, a la reunió de la Junta de Seguretat, Ferran Cardenal informa que ha quedat aprovat que el cos dels mossos d'esquadra sigui la policia autonòmica de Catalunya. A l'informatiu Miramar de l'endemà, el presentador de TVE Catalunya, Josep Maria Bachs, va donar la notícia. Ja feia tres anys que s'havia format el primer govern de la Generalitat restaurada i havien calgut moltes converses i negociacions.
El model de seguretat s'inspira en el servei a les persones. I per a formar els agents des de zero, amb un caràcter i tarannà propis, es crea la primera escola. Les autoritats i directors han buscat el model d'ensinistrament d'escoles de policia a l'estranger. La formació és àmplia, en diferents matèries.
Van ser les càmeres de l'informatiu Comarques les que van entrar a la primera escola dels mossos per mostrar-nos el dia a dia dels aspirants: classes teòriques i de formació física, en un entorn que permetia també les estones d'esbarjo.
La Junta de Seguretat: l'estira-i-arronsa
El gener del 1984, l'espai Miramar qualifica de clima enrarit el que es viu a les renions de la Junta de Seguretat. La formen les autoritats espanyoles representants de l'estat, i el conseller de Governació i altres alts càrrecs de la Generalitat, i miren d'arribar a un enteniment per establir les fincions dels mossos d'esquadra.
Quan no són uns són els altres, els que s'aixequen de la taula de negociació. Però a plaça Sant Jaume, el govern ja havia pres una decisió i no es faria enrere: la primera fornada de mossos, caporals i sergents rebrien el nomenament un dia determinat. S'acostaven les eleccions, i que els agents fossin o no al carrer era també part de la campanya.
Així, a l'abril, mentre el conflicte amb l'administració central continuava, es va fer l'acte solemne del lliurament de les credencials als 265 mossos aprovats a la primera convocatòria.
Per fi, el 1984, la primera promoció dels mossos moderns es deplega, i ja compta amb vehicles d'intervenció, de color blau, unes unitats que no s'asemblen a les d'ara. TVE Catalunya enregistra unes imatges, per a utilitzar als informatius, on veiem els agents d'uniforme i patrullant, i també una oficina.
Primeres dones mosses d'esquadra
L'any següent, 1985, es crea l'Escola de Policia de Mollet del Vallès, de la qual en sortirà la segona promoció. A les imatges veiem les classes de defensa personal i de teoria que imparteixen al centre. Són els aspirants per a la segona promoció de mosso d'esquadra. I per primera vegada en tot aquest relat, hi veiem dones. La convocatòria ha estat oberta a tothom i unes quantes han decidit presentar-se.
El 16 de juny del 1986, a l'Escola de Policia, se celebra l'acte solemne de lliurament de les credencials a la segona promoció. És la primera vegada que la Generalitat nomena mosses d'esquadra.
En aquesta mateixa jornada, i un cop acabat el lliurament de credencials, tots els assistents, autoritats i també famílies, poden veure una mostra d'habilitats d'intervenció i defensa, que s'ensenyen a l'escola, d'unitats que compten amb gossos ensinistrats.
D'homes que s'unien als pobles per a guardar camins i masos, a agents uniformats amb formació. Un canvi radical en funcions i ensinistrament, segons el que demanen els temps. Però en moments per recordar i celebrar, com el Dia de les Esquadres, els mossos continuen vestint de gala amb espardenyes de set vetes.
