Les imatges de quan Badia del Vallès era 'Ciudad Badía'
- Fa 50 anys inauguraven 'Ciudad Badía', milers de pisos pels immigrants dels anys 60 i 70: ho recordem amb el nostre Arxiu
- Era als termes de Barberà i Cerdanyola: aviat els veïns van veure que els calia un ajuntament propi per aconseguir tot el que els faltava
Ciutat Badia es va inaugurar oficialment fa 50 anys. Va ser un projecte del Ministerio de la Vivienda per construir milers de pisos, onze mil es va dir llavors, per allotjar els immigrants que arribaven de tot Espanya en onades migratòries, les dels anys seixanta i setanta.
Es tractava d'habitatges prefabricats i petits, en edificis alts, fora de les ciutats. Les imatges que veieu damunt d'aquestes línies són del juliol anterior, de 1974, rodades en cinema en color.
Badia: no va ser arribar i moldre
La primera fase del complex urbanístic es va començar a construir el 1971, al terme que llavors era Santa Maria de Barberà. Al cap de cinc anys, però, tot estava desert i deshabitat. Els pisos estaven a punt per entrar a viure, als carrers no hi faltaven ni les voreres ni els fanals, i fins i tot hi arribava l'autobús. Passaven els anys i ningú no hi accedia...
La visita dels prínceps
Possiblement, es va esperar a fer una foto determinada. Quan Joan Carles i Sofia d'Espanya van ser nomenats hereus a la Corona pel cap d'estat, el general Franco, van recórrer tota la geografia per popularitzar la seva imatge. Era el mes de juliol del 1975 i com a tants d'altres pobles, a Ciutat Badia els va rebre la gent al carrer.
Les càmeres de TVE no hi van faltar, ja que enregistraven la comitiva allà on anava. Les imatges són molt curioses perquè les pancartes que saluden els dos visitants sovint no tenen res a veure amb l'indret que trepitgen. El príncep va inaugurar un monòlit petit, el mateix que instal·laven a totes les zones que feien les mateixes edificacions. També va ser ell qui va lliurar les escriptures dels pisos als nous propietaris. En la descripció d'aquestes imatges hi podreu trobar el discurs que Joan Carles va fer a Badia.
No podia faltar aquell 'gest que els honora' i que personalitats com aquestes fan sovint en les visites oficials: van entrar a un pis, segons es va dir 'convidats per una veïna'.
Una comunitat obrera, en lluita
Els anys van anar passant i va augmentar la consciència, perquè com a part d'un altre municipi, els recursos no arribaven, trigaven,o eren minsos. Així, el 1982 es va fer una consulta i els veïns de Badia van votar a favor de tenir una mancomunitat pròpia.
I finalment, dotze anys més tard, la Mancomunitat de Badia va demanar ser Ajuntament, perquè si no, no comptava tampoc amb prou finançament per a tenir cura de les infraestructures i del dia a dia. Els ajuntaments de Barberà i Cerdanyola hi van estar d'acord i la Generalitat va aprovar una llei, per l'interès públic, per a la segregació. Aquest que veieu a continuació és el ple, que es va fer a Barberà, on s'aprovà que Badia fes el seu camí.
Durant els temps que es preparava la segregació, Badia es va regir per una comissió gestora que va nomenar el Departament de Governació. El dirigia la consellera Maria Eugènia Cuenca, i en va parlar a l'entrevista que li van fer al programa Contrapunt.
Així, Badia té un dels ajuntaments més joves de Catalunya: es va constituir el 14 d'abril del 1994, fa només trenta-un anys. Això sí, la població té moltes altres característiques que la fan única.
Les curiositats de Badia
Els terrenys, de vinya i conreu, per aixecar Ciutat Badia es van expropiar a dues famílies propietàries, Valls-Sanfeliu i Badia. La masia de Can Santfeliu de les Alzines, es va enderrocar just abans que hi arribessin els prínceps, i es diu que el masover va ser el primer veí que va entrar a un pis. El seu nom era Blas Somolinos, era de Guadalajara, i amb gairebé 60 anys va passar de pagès a vigilant de les obres.
Badia es va projectar en un terreny que no arriba al quilòmetre quadrat i amb la forma de la península Ibèrica. Sovint es diu que té la forma d'Espanya, però no és cert, és més quadrada, i els noms dels carrers corresponen als noms geogràfics, i inclou els carrers de l'Algarve i el de Porto. Pel que fa a les comunicacions, l'autobús i continua sent prioritari. I pel cotxe particular, no hi ha cap accés directe a les dues autopistes que envolten Badia. Cal fer giragonses per Cerdanyola o per Barberà, segons el sentit que es vulgui agafar.
La bandera de Badia del Vallès inclou una oreneta, perquè recorda que els seus primers habitants van ser immigrants, com aquest ocell que ve de lluny i fa niu a casa nostra.
La bandera de Badia porta una oreneta, un ocell migrant, per recordar l'origen de la població
Un altre dels èxits dels veïns de Badia del Vallès va ser aconseguir instituts, perquè la ciutat es va urbanitzar només amb col·legis de primària. També, llars infantils, una escola per a adults i un centre d'FP. Els més de cent locals que es van projectar als primers edificis no eren tot el que necessita una ciutat. Va caldre construir un mercat, la biblioteca, un casal d'avis i un CAP. Ara ens sembla obvi que els veïns ho necessitarien, però en aquells anys no sortia res de tot això al projecte.
Aquelles construccions de finals dels 60 i dels 70 van resultar de poca qualitat i van donar problemes. Actualment, els veïns de Badia del Vallès estan al cas per fer desaparèixer de vora casa una substància molt utilitzada a l'època, i que ara sabem del cert que és molt tòxica: l'amiant. La ciutat és el nucli de població d'Espanya on n'hi ha més: teulades, canonades. La lluita per una ciutat habitable mai no s'atura!
