La Paeria de Cervera va acollir un esdeveniment que va marcar la història de Catalunya
De Carrer
- Situada al carrer Major de Cervera, la Paeria va convertir-se en punt de reunió de cònsols i consellers
- Bèlit, el joc tradicional recuperat pel barri gironí de Sant Narcís
Situada a la comarca de la Segarra, Cervera és un municipi amb un ric patrimoni històric i cultural. Un dels seus símbols més representatius és la Paeria, seu de l’ajuntament. Allà, l’any 1359, es va viure un esdeveniment que va marcar la història de Catalunya. David Fernández, presentador del programa 'De Carrer', descobreix quin és i també coneix altres secrets que amaga l’edifici que acull aquesta institució.
El naixement de la paeria a Cervera
Tot i que Cervera va tenir una certa estructura municipal des del segle XII, no va ser fins a l’any 1275 que va esdevenir ciutat reial sota el regnat de Jaume I. Des que va adoptar aquesta condició, l’edifici funciona com a paeria, tot i que no va ser fins al segle XVIII, concretament el 1702, que Felip V va atorgar Cervera el títol de ciutat, amb un significat més semblant a l’actual.
“Paeria es refereix a persones de pau“
"Paeria es refereix a persones de pau", explica a 'De Carrer' Armand Forcat, intèrpret del patrimoni. El mot és un derivat de la paraula 'paer', que procedeix del terme llatí 'paciarium'. En l’època medieval, es feia servir per referir-se als cònsols de l’època i els seus consellers, i la paeria era el seu punt de reunió.
El primer president de la Generalitat
Des que es va posar en marxa la paeria a Cervera, l’edifici ha acollit fets de gran rellevància històrica i ha rebut nombrosos reconeixements, com ser considerat una de les primeres construccions civils barroques de Catalunya o ser declarat bé cultural d’interès nacional.
Però potser l’esdeveniment més destacat hi va ocórrer l’any 1359, quan Pere III va convocar les Corts Catalanes a Cervera. Allà es va designar Berenguer de Cruïlles, llavors bisbe de Girona, primer president de la Generalitat de Catalunya.
Una façana plena de significat
Per descomptat, la ubicació de l’edifici no és casualitat. Es troba al Carrer Major del municipi, el més important de l’època. “És on hi vivien els senyors, els benestants, els jutges, els notaris, el síndic...”, assenyala Forcat.
Des de la plaça situada al davant la paeria, es pot veure que a la façana hi ha tres grans balcons sostinguts cadascun per cinc figures anomenades mènsules. Cada grup d’aquestes escultures il·lustra un tema diferent.
Les mènsules de la Paeria de Cervera
El primer grup simbolitza el treball, amb una representació de personatges que es podrien trobar a un mercat, com el venedor i el client. El segon mostra els cinc sentits: vista, oïda, tacte, olfacte i gust. I l’últim representa el món de la presó, amb personatges com el jutge, el policia i el lladre.
Així doncs, la Paeria de Cervera no és només un edifici històric, sinó un testimoni viu del passat de Catalunya. La seva façana plena de simbolisme i els esdeveniments que ha acollit al llarg dels segles la converteixen en una peça clau del patrimoni cultural del país. Descobrir-la és endinsar-se en els orígens de la Generalitat i en el llegat d’una ciutat que ha estat protagonista en alguns dels moments més transcendents de la nostra història.
