Josep Maria Terricabras, el filòsof compromès

• Josep Maria Terricabras ha mort inesperadament als 77 anys, després d'una vida activa d'estudi de la filosofia i d'acció a la universitat, la política i el compromís social
• Implicat en la defensa de Catalunya, la llengua i les minories, va ser eurodiputat per ERC i entre altres entitats, membre de la Comissió de la Dignitat pel retorn dels papers de Salamanca

Per Terricabras, la filosofia era un agent de canvi social, i es va decidir involucrar en la política activa Natàlia Segura/ACN

Josep Maria Terricabras, nascut a Calella el 1946, ha estat un filòsof dels que toquen de peus a terra, parlen d'empobrits i no de pobres es preguntava per què el món li semblava cada cop més trist. Defensava que la filosofia ens ha d'impulsar a l'acció, i per això es va implicar en la política activa.

Catedràtic d'universitat, polític i eurodiputat per Esquerra Republicana de Catalunya, de caràcter afable, compromès i actiu i sempre dialogant. La seva mort ha sobtat en la gran quantitat d'àmbits en què participava, al món acadèmic, el polític, als mitjans de comunicació i diferents entitats de les que era membre.

La Filosofia: ciència per la vida i la llibertat

Terricabras feia seu el sentiment del filòsof Ludwig Wittgenstein, a qui va traduir i estudiar en profunditat. Per a l'alemany, filosofia i vida no estan deslligades. Després de llicenciar-se a Catalunya, Terricabras va investigar i ensenyar a universitats d'Alemanya, Anglaterra i els Estats Units. En morir, aquesta setmana, amb 77 anys, era catedràtic emèrit de la Universitat de Girona, on havia fundat la càtedra Ferrater Mora.

Com per a ell la filosofia no havia de ser res aliè a la vida ni a l'amor, va prendre part al programa Gran Angular que es preguntava com podem estimar. Terricabras ens feina raonar sobre quin sentiment és més plaent, si estimar o ser estimat.

Entre altres obres, va escriure 'El pensament filosòfic i científic'. En publicar la segona part, dedicada al segle XX, deia que era un text que 'hauria de ser estudiat amb atenció, no sols perquè s'hi donen corrents molt interessants, sinó també perquè és el que ha gestat la nostra ideologia, tarannà, problemes i expectatives'.

L'entrevista que li va fer l'equip d'Avui sortim, programa de Ràdio 4 on els convidats s'esplaien, es va titular 'La llibertat segons Josep Maria Terricabras'. És tota una lliçó de filosofia pràctica.

Per tant, Josep Maria Terricabras no es quedaria mai en la teoria. S'implicaria tot el possible. Entre altres entitats, va formar part d'Òmnium Cultural i de la Comissió de la Dignitat. En un acte de reivindicació dels papers de Salamanca, va explicar per a quines finalitats tan terribles van servir aquests documents en mans dels franquistes.

Comissió de la Dignitat

La feina de tantes persones implicades va donar bon fruit i finalment, els paper de Salamanca van tornar a Catalunya. Terricabras se'n felicitava, juntament amb la consellera Caterina Mieras.

Tornen a Catalunya els papers de Salamanca

La seva veu a Europa

Entre 2014 i 2019, el filòsof va ser europarlamentari, per ERC, implicat de ple en el Procés per la independència de Catalunya. Va presidir el grup de l'Aliança Lliure Europea, l'agrupació progressista que lluita pel dret a l'autodeterminació dels pobles i el respecte a les minories, els drets humans i la diversitat cultural i lingüística.

De la seva feina com a ponent de l'Informe sobre la situació dels Drets Fonamentals a Europa, en va parlar a l'espai Món possible, que tracta temes de solidaritat, a Ràdio 4.

Com a diputat del Parlament Europeu va prendre part al programa Aquí parlem en representació del seu partit, i en què es van abordar temes com les millores econòmiques per a la població.

El món que no li agradava

El professor Terricabras va fer la seva última classe magistral sota el títol 'Tot és provisional'. La Universitat de Girona la va penjar a la xarxa, on es pot veure sencera, i on ell, un cop més, citava Wittgenstein: 'la filosofia és una manera de fer.'

Ens queden les paraules d'aquest filòsof que va treure profit dels estudis per mirar de millorar la realitat. Criticava el 'terrible capitalisme' i 'els camps de concentració', que havia visitat al Líban.

"Com més va, menys m'agrada el món que m'ha d'acomiadar, m'hi sento molt incòmode i no crec que sigui només perquè m'he fet gran, no és pas horrorós tot el que hi passa, com tampoc no hi ha estat tot el passat i segurament tampoc no ho seran tots els futurs que estan a l'aguait". "El món és confús i barrejat, com ho són els humans, però l'horror, les violències i la inhumanitat que es viuen en el món d'avui són cada vegada més insuportables". 'No es tracta de tenir el cap molt ple, sinó molt clar i ben organitzat', reblava.

El pensament de Josep Maria Terricabras ofereix sempre la possibilitat de triar, a tothom. Quan llegia que les grans empreses s'esforçaven per créixer més i més, es preguntava: 'per què cada cop han de facturar més? Fins quan? Els obrers que treballen amb vosaltres han millorat el seu sou? Vosaltres mateixos, heu millorat el vostre nivell de vida?"