Clam per la pau en el segon aniversari de la guerra d'Ucraïna

• Milers de persones es manifesten pel centre de Barcelona per exigir la fi de la invasió russa
• Catalunya acull encara més de 20.000 ciutadans ucraïnesos refugiats, la majoria dones i menors d'edat

La comunitat ucraïnesa s'ha manifestat aquest dissabte al centre de Barcelona, en el segon aniversari de l'inici de la invasió del país per part de Rússia. La manifestació ha reunit al voltant de 5.000 persones que han baixat pel Passeig de Gràcia entre clams a favor de la pau, agraïments a l'acollida que Catalunya ha ofert als refugiats i crides a boicotejar "el diner rus".

A la plaça de Catalunya s'ha fet lectura d'un manifest que reclama als governs que proporcionin "tots els tipus d'ajuda possibles" a Ucraïna perquè pugui defensar-se i, també, que es trenquin col·laboracions amb empreses i negocis russos, i es confisquin i transfereixin a Ucraïna tots els actius russos en països tercers. 'Barcelona amb Ucraïna' ha clamat perquè la guerra, "intolerable", s'acabi el més aviat possible.

Mentrestant, a Guissona, a la Segarra, unes 300 persones s'han concentrat diumenge a la plaça Major en presència d'una nombrosa representació de la comunitat ucraïnesa que viu a la localitat. Durant la mobilització s'han cantat diverses cançons tradicionals d'Ucraïna i s'han sentit crits de suport i aplaudiments dedicats a les víctimes del conflicte bèl·lic.

Concentració a Guissona per donar suport a Ucraïna

Guissona va arribar a acollir més de 300 refugiats en les setmanes posteriors a l'esclat de la guerra. D'aquests, encara hi viuen uns 90, molts dels quals tenen feina i han pogut refer els seus "projectes de vida i familiars", segons explica l'alcalde, Jaume Ars.

De fet, segons el Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, durant els dos anys de guerra, Espanya ha donat protecció a gairebé 200.000 ucraïnesos que han fugit del país, dels quals actualment 199.000 tenen protecció temporal. Això situa Espanya com el cinquè país de la Unió Europea en número de concessions d'asil. La inversió del Govern espanyol per atendre i ajudar a la població ucraïnesa des del 2022 ha superat els 1.400 milions, entre fons dotats pel mateix executiu i finançament procedent de la UE.

Les dades del ministeri indiquen que un 61% de les persones ateses són dones i un 31%, menors d'edat. La població desplaçada és majoritàriament jove, amb una mitjana d'edat de 31 anys, i més del 60% tenen estudis superiors. A hores d'ara hi ha 29.500 menors escolaritzats i 20.500 persones estan treballant, un 53% de les quals són dones.

A l'inici del conflicte es van obrir quatre centres per a l'entrega de documentació i donar acollida d'emergència a les persones que arribaven a l'Estat. Els quatre centres, ubicats a Barcelona, Madrid, Alacant i Màlaga, han atès més de 175.000 persones i avui continuen allotjades al sistema d'acollida espanyol unes 14.000.

Guissona, el centre neuràlgic de la comunitat ucraïnesa a Catalunya

De les 40.000 persones que van fugir d'Ucraïna quan va esclatar la guerra i van venir a Catalunya, més de la meitat, unes 21.500, encara hi viuen. A Guissona, a la Segarra, el 15% dels habitants són ucraïnesos, i hi resideixen una norantena de persones refugiades. Com la Lyudmila Gutik, una professora de cant i de bandura de 26 anys, que dos anys després de la invasió russa manté el contacte amb la seva gent. La seva alumna, l'Olga de 20 anys, té els pares i la germana a Ucraïna i segueix a través del mòbil les alertes que arriben des del front.

Ucraïnesos acollits a Catalunya viuen amb angoixa l'enquistament de la guerra

L'Anna Mykhailenko viu a Guissona amb la seva mare i la seva filla de dotze anys. Tenia casa al Dombás, a la frontera amb Rússia, on portava una escola de música, de la qual avui no en queda res. El president de l'Associació d'Amistat d'Ucraïna i Catalunya, Andríi Antonovskyi, assegura que treballen per garantir que la solidaritat internacional no decaigui, malgrat que altres conflictes com el de Gaza eclipsen sovint el que està passant a l'est d'Europa.

La incertesa que viuen alguns menors

Ara mateix, a casa nostra hi ha acollits 106 infants ucraïnesos, que viuen amb famílies, que tenen l'acollida temporal, però alguns ja han estat reclamats des d'Ucraïna, tot i ser un país immers en un conflicte bèl·lic.

Quina és la situació dels menors ucraïnesos refugiats a Catalunya?

És el cas, per exemple, de l'Olekseil, acollit per la Teresa de manera esporàdica des que tenia 5 anys. Ara n'està a punt de fer 14 i el juliol del 2023 va ser obligat a retornar a Ucraïna. La Teresa denúncia la gestió que ha fet del cas la Direcció General d'atenció a la Infància i l'Adolescència, la DGAIA, que és l'organisme qui té al seu càrrec la tutela de tots els menors acollits a Catalunya. Tot i que els informes que explicaven la situació de maltractament que podia patir l'Olekseil si tornava a Ucraïna, la Teresa assegura que la DGAIA es va saltar una resolució de l'ONU.

Les famílies afectades s'han reunit aquesta setmana amb els grups parlamentaris i demanen que es crei una comissió. També n'han parlat amb la síndica de Greuges, Esther Giménez Salinas, perquè volen que es garanteixin els drets d'aquests menors. La directora de la DGAIA, Ester Cabanes, recorda que la decisió final sobre la situació d'aquests infants i adolescents no és competència de la Generalitat sinó del Govern espanyol.